Va rebre a Alice Saunier-Seité, secretària d'Estat de les Universitats franceses, ambaixadora de la República Àrab d'Egipte, general cap de la base aèria Le Bourget i un destacament de la Guàrdia Nacional. A aquestes restes de fa 3.000 anys se'ls va aplicar un protocol preparat per a qualsevol cap d'estat que llavors estava en el poder. Als antics assoliments atribuïts al faraó es van afegir nous títols: “El primer faraó que ha viatjat amb avió”, “El primer governant de l'Antiguitat a obtenir el passaport oficial”…
Ramsesena no era la primera mòmia que va viatjar a París (o a Londres, Berlín…); a partir de l'època napoleònica, en la implacable espoliació patrimonial, milers de mòmies van ser robades d'Egipte per a alimentar els fons dels museus occidentals. Però Ramsés va ser enviat a curar-se a París, on l'estat de conservació de la mòmia era molt greu i a Egipte no hi havia mitjans i tecnologia per a resoldre-la. Durant vuit mesos es van reconstruir i van suturar les parts més deteriorades i es va tractar el cos amb llamps gamma per a espantar bacteris i fongs. Finalitzat el tractament, el faraó va tornar al Museu del Caire.
Ramsés II va morir als 87 anys en 1213 a. C., després del seu 66è mandat. Va deixar escrites les seves grans victòries militars i assoliments en centenars de monuments, relleus i pintures. Però en els últims anys tota aquesta arqueologia s'està posant en qüestió. Per exemple, en la batalla del Cadesh va fer esculpir allí i aquí que va vèncer als hitites, però les proves actuals indiquen que els egipcis no van aconseguir conquistar la ciutat i que, com a molt, el resultat de la guerra pot considerar-se un empat tècnic. I quan un equip d'arqueòlegs britànics va investigar els jaciments fronterers entre Líbia i Egipte en 2018, van observar que els egipcis mantenien relacions pacífiques i fructíferes amb els líbanos i nubios, mentre que segons Ramsese la frontera era una zona conflictiva i només gràcies a les seves brillants estratègies va aconseguir que els seus rivals estiguessin baix control. Per això, últimament el faraó ha estat rebatejat com l'inventor dels fake news.
En la conferència oficial solemne de l'aeroport París-Le Bourget de 1976, el Secretari d'Estat Saunier-Seité va dir: “França rep les restes d'un dels caps d'estat més grans de l'Antiguitat”. I això demostra que Ramsés II va ser un dels grans propagandistes de tota l'Antiguitat...
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]
Washington (els EUA), 1807. La Constitució estatunidenca va prohibir el tràfic transatlàntic d'esclaus. Això no significa que l'esclavitud hagi estat abolida, sinó que la font principal dels esclaus s'hagi interromput. Així, les dones esclaves es van convertir en l'única... [+]
No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat... [+]
Gurutzegramen zaletuek –eta beste inork gutxik– ezagutu ohi dute Txagos uhartediaren izena. Irla haietan handiena, Diego Garcia, aipatzen bada, gehixeago izango ginateke aditzera dugunak: ospea –ez batere gozoa– lortu du bertan dagoen base militar... [+]
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]