Viatge a París Ramses II.llaurin
- Le Bourget (Île-de-France), 26 de setembre de 1976. Va aterrar un avió militar que transportava la mòmia del faraó Ramsés II.
Va rebre a Alice Saunier-Seité, secretària d'Estat de les Universitats franceses, ambaixadora de la República Àrab d'Egipte, general cap de la base aèria Le Bourget i un destacament de la Guàrdia Nacional. A aquestes restes de fa 3.000 anys se'ls va aplicar un protocol preparat per a qualsevol cap d'estat que llavors estava en el poder. Als antics assoliments atribuïts al faraó es van afegir nous títols: “El primer faraó que ha viatjat amb avió”, “El primer governant de l'Antiguitat a obtenir el passaport oficial”…
Ramsesena no era la primera mòmia que va viatjar a París (o a Londres, Berlín…); a partir de l'època napoleònica, en la implacable espoliació patrimonial, milers de mòmies van ser robades d'Egipte per a alimentar els fons dels museus occidentals. Però Ramsés va ser enviat a curar-se a París, on l'estat de conservació de la mòmia era molt greu i a Egipte no hi havia mitjans i tecnologia per a resoldre-la. Durant vuit mesos es van reconstruir i van suturar les parts més deteriorades i es va tractar el cos amb llamps gamma per a espantar bacteris i fongs. Finalitzat el tractament, el faraó va tornar al Museu del Caire.
Ramsés II va morir als 87 anys en 1213 a. C., després del seu 66è mandat. Va deixar escrites les seves grans victòries militars i assoliments en centenars de monuments, relleus i pintures. Però en els últims anys tota aquesta arqueologia s'està posant en qüestió. Per exemple, en la batalla del Cadesh va fer esculpir allí i aquí que va vèncer als hitites, però les proves actuals indiquen que els egipcis no van aconseguir conquistar la ciutat i que, com a molt, el resultat de la guerra pot considerar-se un empat tècnic. I quan un equip d'arqueòlegs britànics va investigar els jaciments fronterers entre Líbia i Egipte en 2018, van observar que els egipcis mantenien relacions pacífiques i fructíferes amb els líbanos i nubios, mentre que segons Ramsese la frontera era una zona conflictiva i només gràcies a les seves brillants estratègies va aconseguir que els seus rivals estiguessin baix control. Per això, últimament el faraó ha estat rebatejat com l'inventor dels fake news.
En la conferència oficial solemne de l'aeroport París-Le Bourget de 1976, el Secretari d'Estat Saunier-Seité va dir: “França rep les restes d'un dels caps d'estat més grans de l'Antiguitat”. I això demostra que Ramsés II va ser un dels grans propagandistes de tota l'Antiguitat...
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]
Estem en el territori més industrialitzat del País Basc, el Marge Esquerre de l'Ibaizabal, o la Ria de Bilbao, si es vol. Aquí les xemeneies ho havien ordenat una vegada. Però per a alimentar-los no sols es va utilitzar el carbó, sinó també la suor de milers de... [+]
L'èpica es construeix sobre les vides de molts homes i conèixer això fa més madura a la societat”. L'escriptora Bibiana Candia té raó. En Azucre (Llavors de Carabassa, 2021) ens compta la tragèdia dels migrants esclavitzats gallecs del segle XIX, però aquesta història... [+]
Malgrat la pell negra i el cabell arrissat, continuaven sent homes invencibles, amb la intel·ligència i el ressentiment dels éssers humans”. Així va escriure sobre els esclaus CRL James en el llibre Jakobino Beltzak, que narra amb mestratge la revolució d'Haití. Tantes... [+]
Si aconsegueixes escapar de la multitud de turistes i mirar des de la barana de la Petxina fins a la molla donostiarra, potser la imaginació t'acompanya en l'època en la qual va ser una intensa ciutat comercial marina, en la qual la banda sonora de les gavines t'acompanyarà. Tal... [+]
Fa unes setmanes Sony ha llançat el videojoc Rise of the Remaknin, en el qual els experts han destacat la posició històrica del joc. El joc està situat al Japó de mitjan segle XIX, en les proximitats de Yokohama, Edo i Kyoto.
O van ser els últims anys de l'era, en els anys... [+]
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Malin, Burkina Fason eta Nigerren Frantzia haizatua da. Mendebaldeko potentziek haien eragina galtzen ari dira Afrikako kolonia zaharretan. Afrika frankofonoko populazioa bereziki gaztea da, eta ez du frantses kolonialismoa zuzenki ezagutu. 35 urtez peko gazteek populazioaren... [+]
Ghana, 1823. Comença la primera guerra entre l'Imperi Ashanti i els britànics. En total van ser quatre les guerres que es van prolongar fins a 1901. Abans, els europeus controlaven la Costa d'Or del país. Però l'abolició de l'esclavitud de 1807 va provocar el declivi del negoci... [+]
Un poble indiferent! Que diferent seria el vostre destí si conocerais el preu de la llibertat! Però no és tard. A pesar que soc dona i jove, ara tinc la valentia d'afrontar la mort i la tindria mil vegades més, no ho oblidi! ".
Amb aquestes paraules va morir afusellat... [+]
Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]
