El terme intercooperació no té molt misteri: es diu cooperació intercooperativa per a vincular-se a l'economia social. La paraula no és tan antiga, però la idea ens ha arribat gairebé des de l'origen del cooperativisme com a principi per a fer front a les dificultats dels moviments cooperatius de l'època.

Tot va començar a Manchester, bressol i bressol de la Primera Revolució Industrial. Tenyida de carbó en pols a mitjan segle XIX, la gegantesca metròpoli era només una cara fosca d'una economia que vivia de l'esclavitud dels negres per a Amèrica, punt de trobada de milers de persones migrades des dels caserius i apilades en condicions infrahumanes. Els avanços tecnològics i l'electrificació industrial van provocar un empitjorament més del panorama d'aquests treballadors precaris, amb un augment de l'atur i un empitjorament de les condicions. No gaire lluny de Manchester, a la ciutat de Rochdale, els telers van dur a terme fortes vagues en defensa de l'ocupació, i en aquest difícil context va sorgir la primera societat cooperativa en 1844, formada per 28 socis, anomenats pioners de Rochdal. En aquella creació del cooperativisme es van establir valors i principis més enllà dels objectius econòmics, entre els quals es trobava el suport mutu a través de la integració intercooperativa.

Posteriorment, amb la creació de l'Aliança Cooperativa Internacional, aquesta idea va ser contínuament impulsada dins d'aquesta organització, però fins al congrés que es va celebrar a Manchester en 1995 no s'explicita que un dels principis clau del cooperativisme era la col·laboració de les empreses entre si. En plena explosió de la globalització dels 90, la intercooperació es concebia com una eina per a fer front als reptes que la internacionalització de l'economia suposava per al moviment cooperatiu. Des de llavors, i ja des d'abans, moltes organitzacions i grans grups cooperatius del món han tractat de “conscienciar-se d'aquesta solidaritat bàsica”, tal com va comentar la corporació Mondragón en el Congrés de 2017. Però la intercooperació pot tenir moltes arestes i puntes de fil, depenent d'on i cap a on es vagi.

Intercooperació territorial

El que va difondre la mundialització del mercat, paradoxalment, també ha estat estimulat per la necessitat del que ara és pròxim. Si la pandèmia ha fet aflorar alguna cosa, que ha estat la importància de tenir una economia forta i arrelada en el territori. De fet, van desenvolupar aquesta idea d'intercooperació territorial en Usurbil, en una sessió de treball organitzada per Beterri Saretuz l'11 de febrer. Les empreses i agents locals es van emmarcar dins del programa que han posat en marxa per a crear un ecosistema d'empreses basades en la participació a la comarca de Beterri-Buruntza.

La intercooperació té algunes característiques pròpies contràries al model socioeconòmic actual: prevaler la cooperació a la competència, la solidaritat a la individualitat, o ser una brúixola més que una mera acumulació de creixement i capital, redistribuir els beneficis i aconseguir l'habitabilitat de les persones. En el programa d'Usurbil, van destacar que, més enllà de col·laboracions en el mateix sector o relacionades amb el mercat, la creació de xarxes i estructures mancomunades en el mateix territori té els seus beneficis. Per exemple, pot donar resposta col·lectiva als reptes d'aquest territori en diferents àmbits: superar la bretxa de gènere, garantir la sostenibilitat i protegir el medi ambient, reconèixer la diversitat… La intercooperació territorial fomenta l'inici de la petita transformació i la base de la societat.

En moltes ocasions, a pesar que les relacions entre les empreses ja existien, amb el vestuari de la informalitat no es perceben fàcilment. Els membres de les empreses que es van acostar a la sessió de Beterri Saretuz els van fer fer un exercici. En primer lloc, respondre a diverses preguntes: Ha presentat algun projecte que requereixi la participació i col·laboració d'altres empreses o agents? I sol·licitar subvencions? S'ha posat en contacte amb tercers per a realitzar qualsevol consulta relacionada amb la gestió interna? Amb qui té relació de servei client? Amb quins altres agents de la comarca has treballat en l'últim any?... Comença llavors a despullar-se una llarga llista de noms sota la closca. Després, en un gran mapa, es van creuar tots aquests noms, posant un color a cadascun dels tipus de relacions cosides entre ells, fins a aflorar a la vista de tots el complex atles d'intercooperació territorial.

L'exercici no és gratuït, cerca formalitzar i institucionalitzar les col·laboracions. Consideren que la intercooperació és una clau estratègica que cal alimentar més que un succés espontani. A través d'aquesta estructuració es crearan eines compartides per a aprofitar les oportunitats i afrontar les dificultats, com els projectes de mutualisme. Aquesta és, per exemple, una de les línies de la xarxa d'economia social i transformadora OlatuKoop. Aquest interès de suport i socialització recíproca proporciona a les empreses comunitàries un gran avantatge enfront de les empreses capitalistes, sobretot en temps de crisis, tant per a mantenir una ocupació digna com per a realitzar projectes de treball independents i satisfactoris. El lema que hem sentit moltes vegades amb Pandèmia el resumeix bé: només no es pot, amb els amics sí.