Una manifestació de mil colors, representant un feminisme de mil colors. El 6 de març va finalitzar la V Acció de la Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria (EMM), en el pont de Santiago entre Hendaia i Irun, superant la limitació administrativa imposada pels estats. "Aquesta frontera és una frontera política imposada pels Estats-nació, una estructura militar que reforça la gestió patriarcal i racista de les nostres terres", com es va recordar en la inicial concertació.

El 17 d'octubre de l'any passat, Garazi Goienetxea Deu, paralitzada en l'organització, ha conclòs amb un "digne" la iniciativa iniciada en el mateix lloc. Un total de 300 persones es van reunir en el pont, donant continuïtat a la manifestació llançada per desenes de persones des de l'antiga casa del poble d'Hendaia per Irun. En aquesta cinquena edició han volgut visibilitzar i denunciar les transnacionals, les fronteres i les polítiques migratòries, "com a instruments d'un sistema racista, colonial, capitalista i heteropatriarcal, que oprimeixen les vides tant de les persones migrants com de les que es troben en els seus territoris d'origen". Com no podia ser d'una altra manera, en posar la cita a la frontera, va arribar a la conclusió de xocar amb la crua realitat d'aquest sistema: que els que al final teníem una ciutadania local poguéssim passar la frontera, mentre que els immigrants que volien passar d'Irun a Hendaia tenien enfront de la prohibició policial. És a dir, la realitat racista i quotidiana, denunciada per l'EMM: el racisme sistèmic i, en aquest sentit, els privilegis que suposen la blancor i els papers.

En essència, en la concertació van tenir en compte a les dones migrades que havien treballat en l'organització i que no van poder acostar-se a la frontera pel risc que comportava l'estructura administrativa. També es van donar agraïments especials als col·lectius de dones racistes i migrants que van treballar en l'organització: "Sense ells era impossible dur a terme aquesta acció de generar esquerdes del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial".

Van recol·lectar desenes de mocadors cosits en diferents racons d'Euskal Herria, formant una fila reivindicativa: "Per sota de tots els núvols, per sobre de tots els ponts, els feministes preparats! "; "Desconstruyendo, construint ponts"; "Canviem la vida de les esposes, sense murs, sense fronteres"; "Construïm fronteres amb accions (donis)"; "Construïm ponts per a trencar fronteres, contractes dignes als empleats de la nostra casa! "; "Crear ponts en Larrabetzu, construint responsabilitat col·lectiva", i es van exposar altres desenes de variants. Amb l'objectiu de canalitzar l'enfocament antiracista i decolonial, aquest va ser el colossal final de la reflexió col·lectiva que es va dur a terme en els últims mesos. La reflexió col·lectiva i l'elaboració local d'aquest mocador ha estat qualificada pels organitzadors com a “important”, ja que amb aquest procés participatiu s'han partit de diferents realitats locals.

"Vides dignes per a totes les dones"

Representants de l'EMM van plantejar l'objectiu de construir un moviment que mantingui "de manera permanent" la lluita feminista, anticapitalista i antiracista. Encara que van fer un pas més en aquest camí, res va concloure amb l'acció V: "El camí és llarg, tot està per fer", diu Goienetxea Deu.

Des de la frontera van assenyalar la determinació de continuar treballant a favor d'un moviment que reconegui a totes les persones que viuen al País Basc: "El nostre feminisme vol construir un territori que garanteixi una vida digna per a totes les persones que vivim en ell". En aquest sentit, l'EMM necessita reconèixer i denunciar el "racisme estructural", el "racisme institucional" i el "racisme social en normalització" als carrers.

Però tant des d'Hendaia com des d'Irun també van destacar el pas del reconeixement i acceptació de la "responsabilitat" personal: "Destruir els límits invisibles és imprescindible. En aquest sentit, proposem posicionar-nos com a part d'aquesta estructura racista, assumir la nostra responsabilitat per a fer front a les causes de la violència que sofreixen les dones migrades i racistes i no poder fer front només als símptomes".

Goienetxea Deu afegeix que els bascos feministes blancs tenim també el repte d'inventar el camí cap a la lluita antiracista, “sempre tenint en compte que no som els blancs subjectes d'aquesta opressió”. Per a aquest exercici, la V edició d'EMM assenyala que ha deixat elements interessants: "Ha servit per a canalitzar per la boca de les dones racistes i migrants el que deien", "ha servit per a definir què significa la frontera... per a saber d'on volem mirar la migració", etcètera. Per exemple, també ha servit per a definir el ‘pont’, terme principal d'aquesta edició: "Els ponts no signifiquen el mateix per a totes les persones migrants, ja que els ponts que van servir per a connectar a la gent mai s'han convertit en muralles i no permeten el pas de les persones, on les persones són discriminades, trepitjades, rebutjades i fins i tot assassinades".

Redefinit el pont com a ‘muralla de pont’, al final de la manifestació van formar una llarga filera de draps entre les puntes del pont, "de manera col·lectiva i individual, per a derrocar, desedificar i vestir amb un nou rumor". L'artista Zarys Falcon va arrodonir el missatge, completant la creació prenent com a base les fronteres.

La V acció va haver de completar-se en un context rimat per la pandèmia COVID-19, la qual cosa "dificulta molt" el camí, en general, els organitzadors han valorat "molt positivament" el camí recorregut. A nivell internacional, si l'any passat es va celebrar la V edició de l'EMM, els agents del País Basc van decidir posposar: "Se'ns deia que era una oportunitat important per a posar damunt de la taula l'eix antiracista, per a tenir el lloc que necessitava i animar a la gent a la reflexió col·lectiva, i així i en el context del COVID-19 decidim posposar-nos. Els pobles han pres la dinàmica amb alegria, perquè la necessitaven com es va dir a Durango", diu Goienetxea Deu. Recordem que en les Jornades Feministes d'Euskal Herria de 2019, celebrades a Durango, les dones racialitzades i migrants del moviment van subratllar la necessitat d'incorporar una visió decolonal i antiracista en el moviment feminista.

En aquesta època del COVID-19, propiciada per la lògica d'aïllament i repatriació, els assistents també van agrair que els carrers s'omplissin de reivindicacions i de germanor, sempre garantint la convivència i les mesures sanitàries. Prova d'això són els passos de riure, riure, crit i ball.