Alguns euskaltzales i pares de Donostia van fer el pas el mes de novembre passat per a impulsar la iniciativa Disney Plus en basc. Estaven en plena fase de basca i en la mateixa època van saber que la multinacional estatunidenca de dibuixos animats i el Govern de Catalunya van completar l'acord de 2013: catalogar pel·lícules ja en català, realitzar les estrenes en la plataforma en català i el funcionament de la plataforma també estaria en català.
Disney Plus ha sol·licitat que els dibuixos animats siguin doblegats al basc. En la redacció d'aquest article s'han recollit 5.777 signatures. Els agents estan satisfets, han comparegut en el Parlament Basc i la iniciativa ha tingut repercussió mediàtica. Posteriorment, la plataforma Netflix també ha reforçat la seva activitat d'emissió de continguts en basc i ha rebut prop de 6.800 signatures. És una preocupació general, s'han canviat els hàbits de consum, cada vegada veiem menys televisions tradicionals i cada vegada anem menys a les sales de cinema. Han estat assumides per les plataformes i en elles el basc és nul.
La petició del grup euskaltzale de Donostia és doble. D'una banda, demana a la multinacional The Walt Disney Company que deixi de discriminar els bascos. Aquesta empresa també serveix els continguts de productores com Pixar, Marvel o Starwars. D'altra banda, demanen a les institucions del territori del basc, i sobretot al Govern Basc, que es posin en contacte amb Disney per a garantir els drets dels nens i nenes euskaldunes.
Els impulsors de la iniciativa han plasmat la situació desitjada i els passos per a arribar a ella serien: que el funcionament de la plataforma (per exemple, el menú de navegació) estigui en basca; que les pel·lícules que fins ara estan traduïdes al basc es recullin en el catàleg (només hi ha UP i Zipi i Zape); que totes les estrenes de les sales de cinema es facin en basc; i que les estrenes en la plataforma estiguin doblegats en basca. A aquesta última demanda se li ha donat una gran importància, ja que aquest tipus de plataformes digitals tendeixen cada vegada més a projectar-se per primera vegada en la plataforma en lloc d'estrenar en sales de cinema.
En els anys 80 i 90 els nens vivien sense internet, ni youtubers ni plataformes digitals i l'única plataforma relacionada amb l'audiovisual era la pantalla de televisió. En Hego Euskal Herria només hi havia quatre cadenes: TVE1, TVE2, ETB1 i ETB2. Més tard van aparèixer les cadenes privades. Els nens bascos veien els dibuixos animats d'ETB1. Segons dades del centre de recerca CIES de 1990, el 70% dels nens i nenes de la CAPV.
No obstant això, els hàbits han canviat considerablement. En 2020, la cadena infantil ETB3 va ser triada pel 5% dels nens i nenes. Una altra dada: en els últims vuit anys, en l'Estat espanyol, el consum habitual de televisió infantil s'ha reduït en un 40%.
Les plataformes digitals estan pujant. Netflix ha crescut un 40% en subscripcions en cinc anys. Aquesta empresa, Prevalgui Vídeo d'Amazon i HBO compten amb més de 150 milions de subscriptors a tot el món. Segons la dada del CIES d'octubre de 2020, en Hego Euskal Herria el 47% dels vascoparlantes utilitzen alguna plataforma digital. Disney Plus ha aconseguit 90 milions de subscriptors en un any des de la seva creació. Al març de 2020 va augmentar en 200.000 el nombre de subscriptors en l'Estat espanyol.
I què es pot veure en basc en aquests llocs digitals? Gairebé res. En Netflix només hi ha pel·lícules Handia i Errementari, Prevalgui Videon 0,005%, Cap en HBO, 40 pel·lícules en la plataforma filmin.es. El nucli principal dels dibuixos animats, Disney, consta de més de 500 pel·lícules i més de 3.000 seccions de sèrie i cap està en basca.
Alex Aginagalde és membre de la iniciativa i al febrer va estar en el Parlament Basc explicant les seves peticions. Va proposar als grups parlamentaris tres vies que poden servir per a aconseguir els objectius.
Baga, donar a conèixer la demanda social a la multinacional Disney i arribar a un acord. El Govern de Catalunya l'ha fet. Gràcies a l'acord, des de 2013 les sales de cinema han ofert dibuixos animats en català. Han estrenat 21 pel·lícules i totes estan en el catàleg.
D'altra banda, demanen a les autoritats que la regulin legalment. Els impulsors assenyalen la necessitat de garantir els drets lingüístics dels nens i les nenes, i consideren que seria efectiu, com s'exigeix a les productores basques, que estrenin pel·lícules infantils en basca, que es demani el mateix a empreses externes.
Higa, la Llei General de Comunicació Audiovisual de l'Estat espanyol està en tramitació i els impulsors de la iniciativa consideren que és el moment adequat per a posar quotes a les llengües minoritzades. La directiva europea estableix que el 30% dels continguts de les plataformes digitals han de ser produïts a Europa. L'avantprojecte de llei espanyol, per part seva, proposa que el 15% siguin estatals. La demanda seria que la meitat d'aquest 15% es destinés a produccions en basca, català i gallec.
Han donat prioritat a la petició concreta, però el grup d'euskaltzales i pares de Donostia sap que el tema del consum audiovisual en basc té moltes branques i que cal respondre a un repte més ampli: el basc a les sales de cinema a penes existeix, el sector del doblatge està en mal estat, falta de reflexió sobre ETB.
La infinitat d'espais en els quals el basc no té cabuda se'ns obre davant els ulls. El grup euskaltzale de Donostia continuarà donant ressò a les peticions, però tenen clar que els dirigents polítics han d'intervenir, perquè els drets lingüístics dels parlants bascos estan en joc.
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Gasteizen egin duten ekitaldian ireki dute izen ematea, laugarren edizioa hasteko bi hilabete falta direla. Erakundeetako ordezkariak, herritarrak eta entitateetako kideak agertu dira, besteak beste. Euskaraldiaren koordinazioa Euskal Herriko erakunde publikoen eta Taupa... [+]
Korrikaren "bihotza eta burua" erakutsiko ditu dokumentalak. Proiektua gauzatzeko, herritarren babesa "ezinbestekoa" izango dela adierazi dute AEK eta Mirokutana ekoiztetxeak, eta apirilaren 25era bitartean crowdfunding kanpaina bat abiatuko dute jalgihadi.eus... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
Gasteizko 1 zenbakiko Auzitegi Kontentzioso-Administratiboak emandako epaia berretsi du EAEko Justizia Auzitegi Nagusiak. Lan poltsan parte hartzeko euskara maila altuenaren baliokide diren 3. eta 4. eskakizunak indargabetu zituen Gasteizko Auzitegiak.
25 bat eragilek adierazi diete elkartasuna apirilaren 11n Baionako auzitegian epaituko dituzten Intza Gurrutxaga eta Gorka Torre Euskal Herrian Euskaraz taldeko kideei. Egun batzuk lehenago, apirilaren 6an Baionan eginen den manifestazioan parte hartzeko deia ere luzatu dute.
Iruñeko haur eskoletako zuzendariek, EH Bildu, Geroa Bai, Zurekin Nafarroa eta PSNren arteko akordioa kritikatu dute. “Murgiltze ereduaren alde egin dugu beti, baina inoiz ez da gure iritzia kontutan hartzen” salatu du Euskalerria Irratian, Garikoitz Torregrosa... [+]
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]