Anava amb Areta (la meva enciclopèdia cultural humana) al teatre i ell em va explicar un parell de qüestions sobre l'obra abans d'entrar en el teatre: quines crítiques ha rebut fins ara i quins famosos actors actuaran, entre altres. Estava motivat.

Res més començar em va sorprendre la producció. Escenografies elaborades i plenes de detalls i, sobretot, vestimentes tan cuidades com especials dels actors. Van començar l'obra. No soc especialment bo seguint les històries, em despisto fàcilment. Em costa entendre als qui no ho diuen explícitament i sé que és el meu problema, la falta de costum. La qüestió és que amb els minuts m'anava perdent, no podia agarrar-me. Em vaig acostar a cau d'orella del meu amic i li vaig murmurar “Areta, estic atabalant, no estic entenent res”.

I no es pot mantenir el riure. Per a Areta també era difícil seguir la història i això em va tranquil·litzar en part. Haig de reconèixer que no coneixia res la història, ni sabia a què es referia, ni de qui ni de quan. I llavors em va venir una pregunta al capdavant. Deu el teatre fer entendre el que vol comptar a qui no sap res? O la peça es construeix suposant que el públic tindrà un mínim coneixement?

No ens desanimem i tractem d'estar més atents, observant tots els detalls. De sobte em vaig adonar que m'estava passant alguna cosa que mai m'havia passat: no era capaç de situar l'obra geogràficament i en el temps. El basc tampoc em donava pistes. És difícil aconseguir després una escenografia atemporal.

Gairebé abans de cada escena apareixien missatges, paràgrafs que ens avançaven el que passava. I, de tant en tant, també incloïen cançons, creades per a l'obra, cantades pels protagonistes. L'obra de teatre que dura poc més de dues hores va acabar cantant Forever young en roba interior, mentre projectaven missatges i imatges en la seva paret posterior. El nombre de persones que moren en les guerres, el percentatge de militars que eren en el seu moment i el nombre de ciutadans i com està la qüestió avui dia, entre altres.

Això em va ajudar a entendre bona part de l'obra, però al mateix temps em va descol·locar encara més. Haig d'anar més al teatre.

Fotografies del Teatre Gaiarre: