Anava amb Areta (la meva enciclopèdia cultural humana) al teatre i ell em va explicar un parell de qüestions sobre l'obra abans d'entrar en el teatre: quines crítiques ha rebut fins ara i quins famosos actors actuaran, entre altres. Estava motivat.
Res més començar em va sorprendre la producció. Escenografies elaborades i plenes de detalls i, sobretot, vestimentes tan cuidades com especials dels actors. Van començar l'obra. No soc especialment bo seguint les històries, em despisto fàcilment. Em costa entendre als qui no ho diuen explícitament i sé que és el meu problema, la falta de costum. La qüestió és que amb els minuts m'anava perdent, no podia agarrar-me. Em vaig acostar a cau d'orella del meu amic i li vaig murmurar “Areta, estic atabalant, no estic entenent res”.
Mestressa Kuraia
Quan: 20 de febrer
Senar: Teatre Gaiarre de Pamplona
I no es pot mantenir el riure. Per a Areta també era difícil seguir la història i això em va tranquil·litzar en part. Haig de reconèixer que no coneixia res la història, ni sabia a què es referia, ni de qui ni de quan. I llavors em va venir una pregunta al capdavant. Deu el teatre fer entendre el que vol comptar a qui no sap res? O la peça es construeix suposant que el públic tindrà un mínim coneixement?
No ens desanimem i tractem d'estar més atents, observant tots els detalls. De sobte em vaig adonar que m'estava passant alguna cosa que mai m'havia passat: no era capaç de situar l'obra geogràficament i en el temps. El basc tampoc em donava pistes. És difícil aconseguir després una escenografia atemporal.
Gairebé abans de cada escena apareixien missatges, paràgrafs que ens avançaven el que passava. I, de tant en tant, també incloïen cançons, creades per a l'obra, cantades pels protagonistes. L'obra de teatre que dura poc més de dues hores va acabar cantant Forever young en roba interior, mentre projectaven missatges i imatges en la seva paret posterior. El nombre de persones que moren en les guerres, el percentatge de militars que eren en el seu moment i el nombre de ciutadans i com està la qüestió avui dia, entre altres.
Això em va ajudar a entendre bona part de l'obra, però al mateix temps em va descol·locar encara més. Haig d'anar més al teatre.
Fotografies del Teatre Gaiarre:
OSCAR PER ALS OSCAR
ACTORES: Mikel Laskurain, Jon Plazaola, Oihana Maritorena i Ane Gabarain.
PRODUCCIÓ: LaMandanga Produccions, Txalo Produkzioak
NOIZ / SENAR: 2 de març, en el Teatre Principal de Donostia.
----------------------------------------------------------
No... [+]
En el laberint del teatre
I Ander
Lipus EHAZE i Susa
---------------------------------------------
El dramaturg Ander Lipus ha publicat al costat d'EHAZE i Susa les seves publicacions sobre autobiografia teatral i teatre. En el laberint del teatre I. Quadern de... [+]
El Parc de Donya Casilda de Bilbao es converteix una vegada a l'any en el punt de trobada del teatre de carrer. Enguany, el festival Kalealdia compleix 25 anys, i en la primera setmana de juliol, s'han pogut veure 86 actuacions de 32 companyies diferents.
El dia 3 de juliol em va... [+]
A través de les xarxes es va anunciar el misteriós teatre Axut! persones de la companyia fa pocs mesos. Unes poques dates, un munt d'actors, coneguts i no tan coneguts, i que només anava a estar en el Palau Latsaga d'Izura. Quan ens vam adonar arribem a la data i allí estàvem... [+]
Quin lloc té el teatre en un aparador com el llibre i la fira basca de Ziburu? O dit d'una altra manera, quant té el teatre de la literatura? Aquesta pregunta ha estat el punt de partida de Daniel Landart i Arantxa Hirioien en la taula rodona Zubiburu de l'acte d'obertura de la... [+]
Els somnis es poden classificar en el conjunt de fenòmens que no entenem. Encara que no els entenem, són tan vius, tan penetrants, tan reals. I com podem imaginar els somnis? Al matí següent moltes vegades no recordem les vivències del somni, i quan ens despertem agitats,... [+]
Maite Aizpurua i Intza Alkain ens reben com si no hi hagués res més important a la porta del bar Taba. Pals que marquen davanteres o no deixen passar d'un costat a un altre a un costat i tu pel centre, com si estiguessis en la catifa vermella. L'important és tot allò que ho... [+]
En el col·loqui posterior a una actuació, el públic comparteix les seves opinions i reflexions sobre el vist i escoltat, i, d'alguna manera, l'espectacle segueix en funcionament durant el temps que duri aquesta trobada. Les sensacions que d'alguna manera es converteixen en... [+]