Palíndroms, llengüetes provocadores
- L'aigua que aboquen els rius fa que les aigües siguin grans en la mar. El vessant cantàbric s'alimenta a través de múltiples cabals; Degui, Oria, Bidasoa, Llegeixi, Oka… Han volgut representar el basc com l'aigua salada de la mar oberta, i tres rierols que satisfan l'ampli i variada mar que és el basc seran els nostres principals cabals d'aigua.
Sota el títol Hiruerreketa, la casa del basc Oihaneder de Vitòria-Gasteiz ha organitzat una exposició titulada 'Les aigües artístiques del basc'. Zaloa Ipiña, Alfredo Hernandez Zirika i Bigara són nostres actuals Urola, Artibai i Errobi, a través de les quals es parlarà de l'art contemporani que es fa en basc i que parla sobre el basc.
Les obres d'origen natural han col·leccionat de lletres les parets blanques de la casa Oihaneder. Els instruments de l'artista vitorià Zirika són les lletres creades amb els palets utilitzats en el transport de mercaderies. Utilitza paraules reciclades en les obres d'art i conta històries i reflexions a través de jocs de lletres.
Ens presenta desenes de jocs entre les lletres de fusta, per a això utilitza diferents elaboracions de la fusta: forats, cordes, retallades… Zirika ens ofereix la possibilitat de veure, consumir i degustar el basc d'una altra manera, compartint i contaminant el seu amor pel basc.
Al costat del vitorià, Bigara ba, la bèstia dels palindromos il·lustrats. En aquesta ocasió les lletres són negres i van acompanyades d'il·lustracions coloristes i minimalistes d'animals. Després del nom de cada animal, la parella guipuscoana ens mostra una altra paraula: orro zomorro disfressa, ela bele, airez azeria, etc.
Els palindromos escrits s'acompanyen d'anagrames, refranys, cançons i il·lustracions. En aquest punt de reunió de textos, paraules i lletres trobarem unes bèsties que no volen ser domesticades i un mirall rodó en el centre de l'exposició. De fet, els palíndroms són això, els textos erronis que es poden veure a través del mirall.
L'últim riu del llenguatge que representem com a mar es diu Zaloa Ipiña. Després de la col·lecció de Gorreri bisuala, obra d'art del biscaí, existeix una profunda recerca sobre les incapacitats, limitacions i persecucions d'una llengua. En la història, Ipiña recorda les opressió que ha sofert el basc, i en la seva part podem trobar fotografies dels anells i monedes que s'utilitzaven per a la pena a les escoles.
Col·locats sobre una taula en cercle, amb llengüetes blanques fetes a mà, es mostren els noms de les llengües del món que han mort a partir de l'any 2000. Jugant amb ells arribarem al final de l'exposició, on trobarem el joc entre llargues i vermelles llengüetes penjades del sostre, i a mesura que ens acostem, una veu de bruixes ens comptarà amb una misteriosa llegenda.
Fotos d'Eider Iturriaga:
Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]
