Permisos de paternitat
A partir de gener de 2021, quan un nen neix a Espanya, cada progenitor té setze setmanes de permís de treball, de la mateixa longitud i intransferible. No obstant això, des de novembre de 2019 el Govern Basc va procedir a la igualació de les autoritzacions mitjançant una subvenció. Es presenta com una mesura a favor de la igualtat de gènere i sembla una bona notícia. Però haig de dir que m'ha convençut el discurs crític de la plataforma PETRA Maternitat Feminista.
En primer lloc, diria que les dues crítiques d'aquest grup que defensa la prolongació dels permisos de maternitat i que siguin equiparables haurien de crear un consens feminista. D'una banda, que la prestació hauria de ser universal, ja que la subjecció al contracte de treball no és una mesura redistributiva. És a dir, l'Estat manté un salari de 3.000 euros a un treballador privilegiat, i dona el que és insignificant a un aturat, a un aturat sense contracte laboral o a milers de dones en el treball reproductiu. D'altra banda, que la mesura discrimina els nens i nenes monoparentals (si bé ha tingut en compte les subvencions del Govern Basc).
"L'Estat manté un salari de 3.000 euros al treballador privilegiat i dona el que no pot ser a l'aturat, al qual no té contracte laboral o a milers de dones que treballen en el treball reproductiu"
La intransferibilidad dels permisos s'ha anunciat com una mesura feminista, ja que incidirà en la corresponsabilitat dels pares i solucionarà la discriminació de gènere en el mercat laboral. No obstant això, PETRA ha respost a aquestes dues premisses. D'una banda, mentre els permisos dels pares siguin escassos, moltes mares continuarem gaudint d'excedències i reduccions de jornada, i els ocupadors ho saben. D'altra banda, la inobligatoriedad de la concessió de permisos suposa la paradoxa que els homes que no tenen intenció d'implicar-se en la cura poden renunciar, mentre que els pares amb un alt compromís de cura es trobaran amb el límit de setze setmanes. A més, PETRA argumenta que, sent els permisos de maternitat de l'Estat espanyol els més curts d'Europa, la prolongació de la paternitat no és feminista: destinar diners públics als homes que no han manifestat la seva voluntat de cuidar-se (aquí tenim els percentatges anecdòtics d'excedència) suposa una fortificació dels seus privilegis.
En qualsevol cas, com la meva mare lesbiana, vull afegir que em molesta que una mesura per a forçar la corresponsabilitat en les parelles heterosexuals s'imposi també a les famílies no heteronormatives. El gènere no és l'única esquerda: quan un dels membres de la parella té un salari digne i l'altre està en atur o precari, és una opció estratègica de transferència.
Un altre punt conflictiu és que PETRA reivindica polítiques públiques que donin suport a l'embaràs, el part, el puerperi i la lactància, i a moltes feministes aquest discurs li sembla essencialista i biologicista. Jo crec que per a la majoria setze setmanes no són suficients per a garantir la composició física, psicològica i emocional. I, a més, que aquesta longitud és contradictòria amb el model de lactància (lactància a demanda) molt recomanat en la salut pública. Una vegada més, l'excedència és la solució per a molts i en aquesta elecció està condicionada per la classe.
No crees, sent el bollera al quir em resulta rar i incòmode arrossegar-me amb el feminisme de la diferència. És clar que l'ampliació dels permisos i la ruptura de la lògica heterosexistencial dels permisos pare/mare és un pas endavant. Perquè continuem avançant. Superant la polarització, identificant els consensos i acceptant les diferents maneres d'entendre, sentir i donar forma a la maternitat feminista.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]