Ja s'ha demostrat que la distància més curta entre dues pundos és la de la línia recta” –es podia llegir en una fulla solta de l'exposició d'Aran-Santamaría “Hostoz hostoz”, que encara està a punt d'investigar és l'altra, quina és la distància més llarga entre dues pundu”. Aquest paràgraf, que pot servir per a reflexionar sobre els postulats que va plantejar Euclides en matemàtiques, podria ser també una reflexió sobre la distància que s'està produint entre els individus en l'últim any. Perquè, a vegades, els col·lectius que hem tingut físicament a prop els hem tractat com si estiguéssim a distàncies immenses.

En els mesos previs a l'inici de la situació d'alarma per Pandèmia vaig tenir l'oportunitat de conèixer el Programa de Vida Independent de la Diputació Foral de Guipúscoa, que té com a objectiu garantir el dret a prendre decisions en temes clau de la seva vida per a persones amb discapacitat física o en situació de dependència. Amb aquestes subvencions es pretén, a més de facilitar la vida en el dia a dia, permetre el poder de decisió sobre el lloc i la forma en què aquestes persones volen viure, mitjançant contractacions puntuals. Molts dels quals difonen i promouen aquesta iniciativa reivindiquen el dret al fet que la majoria de la societat tingui les mateixes oportunitats de decidir. És més, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per l'Organització de les Nacions Unides i utilitzada com a instrument internacional dels drets humans, estableix de manera clara que l'autonomia i independència de cadascun és indispensable tenir llibertat de decisió.

També en altres comunitats autònomes s'han posat en marxa en els últims anys iniciatives de promoció de la Vida Independent. És interessant, per exemple, que entre les conclusions del treball que analitza els efectes econòmics i socials del programa andalús publicat en 2017 es parla de dignitat, és a dir, del desenvolupament personal que suposa la lliure presa de decisions. A més, els usuaris entrevistats van comentar que aquesta llibertat reforçava també els seus drets socials i polítics, fomentant la participació social.

No obstant això, a més de les avaluacions qualitatives, també s'han realitzat anàlisis economètriques amb la finalitat de calcular monetàriament el valor social afectat pel programa. Segons l'anàlisi publicada en 2014 pel Departament d'Assumptes Socials de la Comunitat de Madrid, per cada 100 euros invertits per l'administració en el programa, que amb les aportacions relacionades amb la fiscalitat i la seguretat social es van comptabilitzar en 92 euros. És més, si comptabilitzem els ingressos i despeses de l'usuari, amb la mateixa quantitat d'inversió, deia que el retorn seria de 132 euros.

A pesar que els números són mínims, els que estan en aquesta situació són els que estan adherits a la Vida Independent. Sovint, es troben en residències i cures familiars, i en aquests estudis es parla que aquests models són més limitats quant a la llibertat de decisió: d'una banda, perquè el dia a dia de les residències, en general, té pautes més concretes (horaris, entrades i sortides, menjars…), i per un altre, perquè la cura familiar també pot condicionar les preferències personals. Des de la misericòrdia s'ha mirat històricament a aquest col·lectiu, alguna cosa que encara es manifesta en diversos discursos. La caritat ens allunya del prisma dels drets, i en lloc de la mirada directa de l'empatia, solem desviar el soa, creant dues línies rectes que mai s'uneixen.