"Teníem ganes d'arribar el diumenge per a anar plegats a casa de l'àvia". Amb aquestes paraules comença el narrador, una nena, comptant l'engany dominical dels nets amb la seva àvia, com l'àvia preparava la pasta fullada, com prenia la copa anis.

En aquesta primera part del llibre, el començament de la majoria de les frases serà “El recordo”. I recordarà com era l'àvia, com es vestia, les seves abraçades... però també com l'àvia els va contar el que va passar en la guerra: “Record que, segons la meva àvia, no hi havia ganes de jugar als carrers durant la guerra. Record que, segons la meva àvia, en la guerra no es podia menjar galetes ni pastissos. Recordar que en la guerra (…) van assassinar al seu avi (…) que en 1936 s'havien esgotat els dies”.

La seva relació amb l'àvia es relata en un to senzill i suau, en el qual també s'explica que l'àvia va morir sense saber on estaven els ossos del seu avi. És a dir, el llibre "El fum en l'Àvia" és el drama de la guerra, el drama del perdedor, una forma correcta i apropiada d'acostar-se als nens, a partir d'un to poètic, a través d'il·lustracions senzilles i suggeridores que s'uneixen a l'escriptura, narració que ens conta la història ancestral de la família. En aquest sentit tenim un llibre commovedor, perquè la senzillesa i els ulls de la innocència ens mostren l'afecte de l'àvia i el dolor que l'àvia ha guardat en el seu interior durant anys.

En l'àvia tenim el llibre "kea", però també és curiós perquè tenim dues narracions d'una història. La primera és la que hem comentat anteriorment. El segon compte com a narració per a nens més majors (i també per a adults). Se'ns conta la història (o més ben aquest assassinat) d'Antoni Benaiges i Nogués. La història del marit de l'àvia de l'àlbum anterior. Com va ser detingut per ser mestre i voler educar en llibertat als nens. Brutal homicidi històric. Perquè, com diu Dani Martirena en la nota final del llibre, “és freqüent que la realitat sigui més crua que la pròpia ficció”.

Una aposta decidida pels autors i un llibre recomanable, des del punt de vista literari, fins i tot per a començar a acostar el tema de la memòria als nens.