No soc gens nostàlgic i soc conscient que cada generació té o hauria de tenir les seves pròpies tendències. També tinc molt clar que el rock and roll no desperta l'atenció dels joves, amb la sorprenent excepció de punk-Oi!. No obstant això, m'ha sortit un somriure en llegir la paraula baby en la primera cançó d'aquest disc. Fora d'altres connotacions, afortunadament, aquest disc i grup beu a gust dels tòpics del rock and roll. També m'alegro que s'estigui fent contra el vent.
John Dealer and The Coconuts va sorgir en Legazpi en 2015, amb la ferma intenció de fer el rock and roll en el sentit més ampli en anglès i ben pronunciat. Quatre joves que van participar en altres projectes es van reunir amb ganes de posar-los en valor en el mateix grup. Van començar els concerts i en 2016 van publicar la maqueta. En 2018 van publicar We will get together in hell. Aquest últim treball ha rebut per primera vegada dues cançons en basca. Igual que l'anterior, ha estat gravat en l'estudi del Potto de Beasain amb el gran Freddy Pelaez.
Queens don´t fall in love té de la urgència i orgull de Gluecifer, de la melodia del punk-rock del 77, i el riff m'ha recordat molt el no de Nirvana i la cançó. Say no té parentiu amb el més garatge High Visibility d'Hellacopters –glam, rock elegant…– i l'hammond de Freddy Pelaez no té cap enveja de Babaua Fett. Someone Split the beer on my head és més combatiu i té una cadència de rock and-roll bàsic i rockabilly fosca i intensa. També han deixat clar que són capaços de treballar propostes interessants en basca, i ens han regalat l'elegant peça de Fastig Rock dels anys 70. Retrocedint i avançant en el temps en l'ampli ventall de rock and roll, en la cançó Tell em why s'han situat enfront de grups com Rationals que fa temps volien casar high-energy i soula a Detroit. La City of RnR també compta amb les potents i penetrants melodies del passat, com l'elegància de Sewergrooves. No som res i els Never giving up llancen de manera enganxosa, més clàssica i directa les intencions i preocupacions dels membres del grup.
M'ha sorprès –en bon sentit– aquest nou projecte. En Bergara, Aitor Aldanondo, creat entorn d'una pedra, té molts sentits. En aquest treball ha volgut treure d'alguna manera el que ha viscut durant anys.
Aldanondo va iniciar la seva carrera musical en el grup de la Brigada... [+]
Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko,... [+]
A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes... [+]
"Aquí, com una revelació, es veu més clar l'espai i el temps". Mirin Narbaiza torna i gràcies. Narbaiza és un dels cantants més especials de l'escena. No hi ha més que veure com governa les noves cançons.
Perquè a la majoria dels creadors ens passa que el que fem és... [+]
Em vaig alegrar molt que els germans Artza, juntament amb la posada en marxa de la nova discogràfica, tinguessin la intenció de recuperar i treure en vinil la maqueta de Barrakos, on la compraria? De fet, la maqueta citada, de 1990, és un tresor que la nostra música ha... [+]
No hi ha un altre camí, cal canviar el que no t'agrada i crear alguna cosa més: trencar-ho i començar de zero. Aquesta va ser la base del punk, i això és el que Leire Led Infern (veu) i Txerra Bolinaga (bateria) van decidir quan el grup Piztupunk es va dissoldre... [+]
Si ets dels quals escoltes música en Internet, gairebé segur que coneixes Kokoroko. Igual creus que no, però agafa un segon i cerca a Abusey Junction. El riff melancòlic guitarra d'Oscar Jerome ha estat conegut per estar entre els favorits de l'algorisme de plataformes com... [+]
El grup Neoma porta a la percussió de la tradició, amb un acurat motlle electrònic. Leire Etxezarreta, Amets Ormaetxea i Irati Gutierrez d'Arrasate, Garazi Otaegi d'Asteasu, Eneritz Aulesti de Zarautz, Maria Lasa de Zizurkil i Alaitz Eskuero de Deba són els set membres. Tots... [+]
En 1988, en plena etapa de joventut punk i RRV a Euskal Herria, entre Bilbao i Santurtzi, quatre valents joves que miraven a la música transoceànica, incloses les antípodes, van fundar el grup La Secta, un dels impulsors del pioner fanzine L'Herència dels Munster. A més de... [+]
Euskal Herria no emetrà històries com Searching for sugar man. Disminuïts i desfavorits, què li farem. Però aquest petit poble, i el gran infern, és el que ha donat molts mites que surten de les ombres i tornen a les ombres.
En la dècada de 1980 va tenir el seu bateig... [+]
El grup Perlata d'Arrasate no es casarà amb gairebé ningú. Des de 2015 estan fent el seu propi camí, mirant el que es fa al seu al voltant, però en una direcció i ritme propis i no tranquils. Porten bastants discos i quilòmetres a l'esquena. M'ha sorprès, però pel que... [+]
La crisi pandèmica ha estat també una nova oportunitat de regeneració, com ha demostrat el grup Odolaren Mintzoa d'Usurbil. El seu treball burlant-se de la normalitat, ha estat curat a foc lent en els estudis Garate d'Andoain. Amb l'ajuda de Kaki Arkarazo recull 8 cançons... [+]
Qualsevol de nosaltres, cadascun de nosaltres, som necessàriament un reflex nedant en una mar immensa envoltada d'amenaces, oportunitats i molts altres éssers vius. Tenim una bona feina en la gestió de la nostra pròpia línia de flotació, a més de triar bé què recollir i... [+]
Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse... [+]