Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El paper de les dones en la història de l'Iran

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Vint anys després que la Revolució iraniana conclogués l'11 de febrer de 1979. Entre 1977 i 1979 es van desencadenar diverses protestes de resistència civil no violenta que van contribuir a la caiguda de la dictadura del monarca Pahlavi. Però la Revolució Islàmica no ha estat el primer conjunt d'accions no violentes protagonitzades pels ciutadans iranians. Dos dels primers van ser les Protestes del Tabac (1891-1892) i la Revolució Constitucional (1906-1911). En tots dos casos, el boicot antitabac, les vagues de basar i les sentències de les mesquites són tècniques de resistència civil no violenta que va utilitzar el poble iranià. En el cas de les Protestes del Tabac, els ciutadans van lluitar contra el monopoli de la venda de tabac que la dinastia Qajar pretenia lliurar a l'Imperi Britànic, per a crear el primer parlament triat en la Revolució Constitucional. Dit això, és molt difícil conèixer a través dels llibres la participació de les dones iranianes en la història. Sabem que allí van estar lluitant amb els seus companys al carrer o en l'espai privat. Però és gairebé impossible trobar relats que els relats que apareixen com a subjectes actius.

"Les dones iranianes són subjectes passius en aquest imaginari que han perdut sistemàticament els seus drets des de 1979. Sense tenir en compte, per exemple, el paper actiu del moviment feminista del país"

No són les úniques vegades que les dones iranianes han sofert invisibilitat en la història del país, però és un fenomen que s'ha reproduït i sistematitzat de llarg a llarg del planeta. Aquesta invisibilitat promou l'imaginari mainstream occidental de les dones iranianes. Les dones iranianes són subjectes passius en aquest imaginari que han perdut sistemàticament els seus drets des de 1979. Sense tenir en compte, per exemple, el paper actiu del moviment feminista del país, amb més d'un segle d'història i amb continuïtat en la diàspora. Una de les principals lluites del feminisme iranià és el moviment Yek Milyun Emzego-ye Laghv-e Qavnin-e Tab’iz Miz (Campanya Milió de Signatures). Creat en 2006, el seu objectiu principal és reformar les lleis que fan que les dones siguin ciutadanes de segona categoria. Es reuneixen dones de diferents trajectòries: feministes islàmiques, laiques i pragmàtiques. Els moviments generats en la diàspora My Stealthy Freedom (La meva llibertat clandestina) i White Wednesdays (Els dimecres blancs) són alguns exemples més recents. El coneixement de les accions feministes a l'Iran i en la diàspora ens ajuda a desmuntar la condició de subjecte passiu de la dona.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Mugak Zabalduz

Aurten ere, Mugak Zabalduz karabanan ia ehun lagun abiatuko gara Euskal Herritik, Europaren migrazio politikak, eta aurten bereziki onartu berri duen Migrazio eta Asiloko Paktua, salatzeko asmoz. Aurten Balkanetako mugara joango gara, Bosnia Herzegovinako Bihac hirira; hor... [+]


Eguneraketa berriak daude