La violació de les normes no és sempre una maldat. I, benvolguts camarades, infringir les regles no sempre és una transgressió. Però la literatura sembla ser una infracció. Es creu que la regla de la lògica, la del comuna, la de l'inevitable, és pel que la literatura s'encén en gran manera, fins que la regla es trenca massa per la repetició i la infracció es converteix més aviat en norma que en literatura, o en tòpic, clixé, o en col·loqui mort (o en literatura dolenta, en un ressort). Per infracció, la Literatura compta amb les seves pròpies normes i fites. La narrativa, per exemple, es veu obligada a casar-se amb la llei de la versemblança.
El cas és més antic que la tos: algunes de les coses que realment succeeixen (per la raresa del cas estrany, per l'extraordinari de l'extraordinari, per la casualitat d'algunes anècdotes o fins i tot èpoques surrealistes que es volen comptar immediatament als més pròxims) són gairebé massa realistes, massa reals perquè, per exemple, en la prosa narrativa, siguin versemblants. Es necessita molta feina i mestratge i, en general, menys recursos materials i una mica de sort per a portar i funcionar aquestes coses massa reals a la literatura i a l'art. Afortunadament, existeix la possibilitat de fer-ho.
“El final que triaria l'art no sempre el tria la vida, encara que després la vida creï en el que li conta l'art. Aquesta és la victòria de la fi de l'art: la credulitat del món cap a ell”. Heus aquí les paraules del narrador d'Harkaitz Cano, La veu del faquir. La pregunta pertinent és, per tant, per a què porten els escriptors el que porten llavors (perquè els escriptors en general solen portar més que endevinar): per a saber què i com ha succeït? O per a creure i persuadir que ha succeït d'una certa manera? O és per a creure i persuadir que la vida és el reflex d'alguna cosa més o menys desitjable o visionari que la literatura compta, i no un reflex més o menys desitjable o visionari de la vida literària?
“T'has adonat que quan es compta un somni, les coses canvien, no es poden comptar com s'han somiat, són massa per a explicar-les, no es poden donar en una narració natural?”. Són les paraules d'un dels protagonistes de Font d'Unai Elorriaga. I la memòria sempre té aquest vague matís somiador; si no, no seria una qüestió tan important i difícil, ni la mateixa memòria, ni el seu desgraciat relat. El problema és que així com els somnis són un altre món, així el passat és un altre món, i mai es pot comptar el món des de dins d'aquest món en un instant. Des de l'interior, massa a prop, no és possible. Els oftalmòlegs li diuen hipermetropia. Per a relatar, classificar i valorar d'alguna manera el succeït, fa falta perspectiva, és a dir, distància i temps, però en aquest camí de madurar una perspectiva, es perden els detalls, les marques que la van transformar en el que va ser; és a dir, es difumina com va ser això del que ens estem referint: un episodi d'ansietat d'eufòria o de tristesa d'alegria, de pells de patata o de botifarra o de barba, de desgràcia, d'oci. Entre altres coses, tenim la literatura com a punt de partida, aquesta infracció oral i escrita.
No sols els historiadors, sinó també els historiadors, elaboraran la memòria dels nostres (kuts)temps a partir de les lents del matí evaporades.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]