La multinacional italiana Florian mira a les fagedes pirinenques amb fam extrema i, si obrim el camí, tindríem les nostres muntanyes i boscos totalment transfigurats i devastats. En concret, la multinacional pretén obrir una serradora industrial a la ciutat de Lannemezan (Occitània), i en el camí de satisfer les xifres presentades, tota la serralada estaria explotada –el 40% dels talls seria a Bearn i el País Basc Nord-. A més, si no pogués acumular tota la quantitat als Pirineus, la tala d'arbres podria dirigir-se també al massís central de França, segons es desprèn de l'informe de presentació del projecte. El principal problema és que, gràcies a la seva labor de lliurament discret durant dos o tres anys, ha aconseguit el reconeixement i el finançament de les principals institucions: l'Estat francès, la Regió d'Occitània, la ciutat de Lannemezan i la Mancomunitat Urbana.

Pascal Lachaud Capvern, Subalcalde del llogaret occità, compte a ARGIA com va descobrir el macroprojecte de Florian en una reunió del col·legi públic de desembre de 2019: “Ens van presentar unilateralment, sense cap mena de concertació ni negociació”. Amb l'objectiu de desenvolupar el desenvolupament econòmic, la Mancomunitat Popular de Lannemezan va situar el projecte de la multinacional italiana en l'ànim d'investigar noves vies d'explotació de les fagedes. “Fa dos o tres anys que l'empresa estava en contacte amb les institucions. És bastant rar adonar-se que com a electe està vinculat al projecte, però sense cap mena de concertació”, afegeix, lamenta.

La multinacional italiana té entre mans un document important: Carta signada per dotze estructures el 16 de desembre de 2019, en la qual se'ls atorga clarament el seu consentiment i ajuda. Entre els signants estan el Col·legi Públic de Lannemezan, les prefectures, l'Ajuntament de Lannemezan i el Consell Regional de Nova Occitània, així com estructures forestals –l'estructura pública francesa que gestiona la silvicultura ONF, la interprofessional forestal de Fibois Occitània, l'associació de propietaris privats d'Alliance Fôret Bois– i altres zones. Vist que sense la garantia que l'empresa Florian no acudiria, en la carta es detallen una sèrie de compromisos per a poder dur-ho a terme.

A través de la lectura d'aquest document, observem que la multinacional té assegurats els elements d'unió de tot el cap des del primer moment. En primer lloc, el nombre de fajos que demanda: l'estructura ONF es compromet a destinar 20.000 m³ de fusta a l'any, l'estructura intermunicipal Union Grand Sud, que durant cinc anys transportarà 45.000 m³ a l'any, i l'Alliance Forêts Bois li assegura 5.000 m³ a l'any –sempre ben definit, el subministrament serà de “qualitat demandada”–. Tant el Consell d'Occitània com l'Estat francès estan compromesos a finançar les diferents recerques.

El cost de la tramitació del parany seria d'11 milions d'euros i, d'acord amb els compromisos institucionals, el 60% es finançaria amb diners públics. La maquinària procediria de l'empresa Florian, però la construcció de terrenys, obres, edificis i noves vies d'accés a les fagedes seria a càrrec de les institucions públiques. “Inacceptable” per als contraris. Els signants de la Carta es comprometen, fins i tot de manera insuficient, a: “–Compromís de dur a terme una concertació amb la ciutadania i amb les associacions mediambientals, amb l'objecte de l'aprovació del projecte”.

L'electorat ecologista Jean-François Blanco, de la regió d'Aquitània, diu que si de moment els boscos d'Hego Euskal Herria no han estat vists, el “perill ” és aquí: “Per a això, l'empresa necessitaria l'acord dels propietaris... Però veient quina quantitat de fusta necessitarà, és evident que voldrà estendre's el més possible”.

Durant quinze anys, voldria segar 50.000 m³ a l'any; i seguir les dades oficials, de manera que es puguin trobar els fajos que ha albirat, hauria de tallar 250.000 m³ a l'any –segons els càlculs dels ecologistes, entre 400.000 i 540.000 m³–. En concret, per a un metre cúbic que va a la serradora, s'han de tallar entre set i onze metres cúbics. L'estructura de SOS Forêt Pyrenées està duent a terme una comparació clara per a representar el desnivell: cada any tallaria el rang de 1.200 camps de futbol.

Un “Ekozidio” que, des del punt de vista ecologista, és encara més inacceptable en el context de l'emergència climàtica. L'empresa italiana tallaria entre dues i tres vegades més del que s'està tallant actualment. “Respondre al nombre de fustes que exigeix la sega en Floria significa que destruïm ràpidament les fagedes de Prinio, danyant fortament la biodiversitat; i a més, colpejant al sector de la selva fins ara”, diu Pascal Lachaud, portaveu del col·lectiu Touche à dt. forêt o Ena oihana ez hunki.

El col·lectiu Touche pas à dt. forêt es va constituir tan aviat com es va conèixer el macroprojecte, i al febrer de l'any passat va ser format per ciutadans, estructures i càrrecs electes. Reuneix més de quaranta estructures –sindicats, associacions de drets humans i medi ambient, partits polítics– i a més de 600 ciutadans i ciutadanes. Se celebren assemblees públiques per a donar a conèixer un projecte fins ara relacionat discretament en les oficines de les institucions. Si es dona la possibilitat de conèixer el macroprojecte, és evident que el ciutadà vol ser informat. Prova d'això és que en la primera reunió pública que es va celebrar al juny de l'any passat s'han acostat unes 350 persones i en les següents s'han reunit en gran nombre. A més d'informar, el col·lectiu també està en la pressió popular. 1.300 persones es van manifestar el mes d'octubre passat en Lannemezan, on la vespra es van reunir altres tantes en cinc marxes diferents pels Pirineus. A més, 61.000 ciutadans bascos tenen subscrita una petició en contra de la seguretat industrial.

Seguint els càlculs de l'estructura pública ONF, el 45% del consultat no està directament disponible, és a dir, s'haurien de construir vies –amb diners públics–, augmentant encara més el cost ecològic i econòmic. En les zones d'Euskal Herria i Bearn la selva i Ramuntxo Teletxea, membre del sindicat SNUPFEN, el té clar: “No podrem atendre la petició de l'empresa Florian”. Perquè, a més de la quantitat, la qualitat que demanda és impossible. La multinacional ha observat “troncs gruixuts de bona qualitat”. “Fa trenta anys que la prioritat és la tala dels troncs gruixuts dels boscos públics, i així la majoria estan reunits”.

“En lloc de fotre els gruixuts troncs del grup Florian, seguint el bon sentit, hauríem de deixar-los en la selva, en el pusan, deixant-los morir de manera natural, per a descompondre's en el bosc. En cas contrari, les selves continuarien empobrint, deteriorant encara més el seu funcionament ecològic i disminuint el seu capital econòmic”, segons el col·lectiu. De la mateixa opinió és Teletxea: “Necessitem arbres vells per a l'equilibri de l'ecosistema de la selva”. Dionaz, gràcies a les hagis de més de 130 anys, “tenim una riquesa enorme” en els nostres boscos, però també “molt fràgil”. Per això és “imprescindible” deixar vives als vells arbres per a assegurar un ecosistema sa.

Inicien la recollida d'opinions

Gràcies a la mobilització, la Prefectura d'Alts Pirineus va aprovar al novembre de l'any passat iniciar una recollida d'opinió sobre el conflicte. Els portadors del projecte, els ajuntaments, les institucions, les associacions, la ciutadania... han començat a recollir les reflexions de tots els agents que poguessin estar emocionats amb la serradora. El membre electe militant Lachaud, que acaba de conèixer per part del president del Consell d'Occitània, ha determinat una deino moratòria en el camí a aquest procés. A més, tal com s'ha exigit, el col·lectiu també forma part de la comissió de seguiment de l'enquesta, de manera que es pugui seguir de prop l'avanç.

No obstant això, no tenen per què deixar la mobilització: “Estarem mobilitzats fins que el projecte se suspengui”. En aquest sentit, en l'assemblea que es va celebrar al gener, es van acordar les protestes dels sis mesos següents. El 14 de febrer es reuniran en la plaça Capitole de Tolosa i després d'una protesta cada mes, els dies 5 i 6 de juny, celebraran la Festa de la Selva en un bosc dels Alts Pirineus.

La majoria dels electes no ha tingut coneixement del projecte

No obstant això, a pesar que les institucions s'han compromès en l'execució, els càrrecs electes d'aquestes col·lectivitats no han estat informats. N'hi ha prou amb parlar amb els electes de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa per a adonar-se de què no s'ha parlat del projecte. L'alcalde d'Urepel, Xole Aire, ha precisat que en la Mancomunitat d'Iparralde no s'ha presentat el projecte. No obstant això, va ser un dels temes que van tenir en compte en l'última reunió entre els electes de la zona de Garazi-Baigorri. Representants del projecte Sugarai, que treballa per a produir energia amb la fusta, van presentar el seu projecte. “Volen muntar un petit sugarai per Euskal Herria perquè la selva quedi a les nostres mans. Nosaltres, per exemple, veuríem amb bons ulls un projecte d'aquest tipus per a la vall d'Urepel”. Si no es va arribar a pronunciar clarament contra la multinacional, en la reunió es va imposar l'estratègia a favor de la silvicultura gestionada a escala local.

Avui dia, al voltant d'un centenar d'electes s'han posicionat en contra, signant la Carta d'Electes de Muntanya; i de moment, una trentena de col·lectivitats han votat en contra. Entre ells es troba l'alcalde de Maule Louis Labadot, que al setembre va col·laborar en l'organització d'una sessió informativa a la casa del poble. “Sabent que són 1.600 els pobles d'Euskal Herria, no és molt. Per això és imprescindible la labor informativa, ja que tots els elements estan clarament en contra dels triats”. Els membres del col·lectiu Touche pas à dt. forêt volen informar els ciutadans i càrrecs electes de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, ja que si la segeria no és la que se situï a Euskal Herria, Euskal Herria seria directament afectada.

Blanco és contrari al projecte Errotik i afirma que els càrrecs electes tenen “una enorme responsabilitat”: si s'oposen, no es farien. “Hem de tenir clar que, encara que la dalla se situï en Lannemezan, tots serem afectats perquè explotaran tots els boscos del Pirineu”. Posa en primera línia als electes del Partit Socialista, que estan en el poder a la Regió d'Occitània i a la ciutat de Lannemezan, i que fins ara s'han situat en el bàndol contrari: “Serà decisiu en la posició dels socialistes. Si s'expressés amb tota claredat que s'oposen a això, Florian no podria dur a terme el pla. Els socialistes tenen una gran responsabilitat entre mans”. El tema hauria d'agitar la campanya de les eleccions regionals que se celebraran al juny, convertint-se en un element ineludible per a l'acord entre les dues voltes. Almenys, el partit ecologista Europe Ecologie Berdeak per al Consell d'Aquitània no acceptarà cap aliança amb el Partit Socialista, mentre aquest últim no faci una declaració clara contra l'entossudiment. Així ho ha assegurat el diputat ecologista Argia, triat per l'esquerra abertzale Blanco.

Els compromisos institucionals són encara més sorprenents en veure que l'objectiu no es compleix. Tot això, a canvi d'uns 25 llocs de treball compromesos per l'empresa i d'un altre teixit derivat de l'activitat forestal: els danys col·laterals, un centenar d'ocupacions són d'escàs pes. “Veient els riscos i incerteses sobre el subministrament de fajos, si l'empresa decidís absentar-se, tindríem en mans de les col·lectivitats un polígon industrial desaprofitat. En cas de fracàs, els danys col·laterals serien suportats principalment per la ciutadania”, es pot llegir en el document publicat per SOS Fôret Pyrénées.

Encara que s'oposen a aquest macroprojecte, en si mateixos no s'oposen al desenvolupament de l'activitat forestal.

Pel desenvolupament econòmic

Gran part de l'economia pirinenca es concentra en l'activitat econòmica que té la selva com a eina de treball i és imprescindible perquè la gent viva en ella. Així, s'estan plantejant projectes alternatius. Per exemple, en la Carta d'Electes de Muntanya es pot llegir el següent: “La ciutadania de Mendiarte necessita una relocalització clara de l'ocupació que respongui a les necessitats locals; això passa per l'àmbit de la fusta, hem de reforçar i redefinir l'ús d'aquesta matèria per a acabar amb la lògica del ‘or-plàstic’”. Enfront del projecte de Florián, insten les institucions a iniciar una “reflexió compartida” sobre les alternatives, “de manera que es pugui recordar un projecte que aconsegueixi un equilibri entre les aspiracions ecològiques, socials i econòmiques”.

Avui dia, els Pirineus estan plens de petites i mitjanes serradores en activitat, i malgrat les dificultats, sobretot perquè depenen d'un mercat mundialitzat, la selva avança. L'arribada de la sega industrial posaria en dificultats a les petites empreses, que tindrien un pes mínim enfront de la multinacional. “És això de sempre: ens presenten el projecte com a creadors d'ocupació, però en realitat destruirien ocupacions, perquè les petites empreses no podrien sobreviure”, ha assenyalat Blanco.

Projecte associat al destí d'una central de biomassa

Precisament en 2019 l'empresa Bois Energie de Lannemezan va rebre l'autorització d'un nou projecte per part del Ministeri de la Transició Ecològica de França. En concret, valoren positivament el projecte d'una central de biomassa que suposaria una inversió de 9 milions d'euros, subratllant que s'alinea amb la filosofia del desenvolupament sostenible. Aquesta empresa pretén aprofitar les fustes que no es poden utilitzar i les escombraries de les serradores per a produir energia. Necessitaria 30.000 tones anuals de fusta per a produir electricitat i calor. Aquest també és un altre macroprojecte.

Els detractors del projecte de la multinacional italiana afirmen que els objectius de la central de biomassa i el de la sega industrial estan interrelacionats: per la seva qualitat o per la seva grandesa, podrien portar a la central fustes inadequades, amb total tranquil·litat. A més, la societat Energies Services Lannemezan, presidida per l'alcalde de Lannemezan, Bernard Plano, és un dels accionistes de l'empresa que ha presentat l'objecte de la central. “L'explotació de la fusta pot tenir un futur assegurat, ja que quan la destinem a la construcció i a la producció d'acer stockamos carboni; no obstant això, cal anar amb compte amb la producció d'energia: per necessitat podem canalitzar les sorres residuals, però no les fustes en brut, també perquè la biomassa és un emissor de carboni”, explica Lachaud.

De la mateixa opinió és Teletxea: “Això de la biomassa pot ser interessant si és a petita escala i a escala local; però aquesta biomassa central no és adequada, perquè requereix molta energia perquè funcioni tota la maquinària i, al final, la de sempre: menjaria molta fusta per a produir poca energia”. Els experts i científics també han avisat en diverses ocasions: La Comissió Científica de l'Agència Europea de Medi Ambient ha advertit que l'ús de biocarburants pot augmentar les emissions de carboni; i el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) també alerta que la biomassa no és neutra en carboni.

El cas és que aquesta gestió forestal es troba entre les directrius fixades pel Govern francès per als anys 2016-2026, centrada en la tala massiva i industrial d'arbres. L'objectiu d'explotació de dotze milions de metres cúbics està fixat per decret, amb la finalitat de destinar-los a la producció d'energia. Els ecologistes ho tenen clar: “L'explotació intensiva i ininterrompuda dels boscos per bioenergia mai podrà recuperar la seva condició de dipòsit de carboni”.

D'aquesta manera, encara que la biomassa sigui una font d'energia interessant, la seva organització industrial provoca més danys que beneficis. Els boscos han de deixar-se vius, envellir, perquè són imprescindibles tant per a la cicatrització de l'ecosistema com per a la lluita contra l'emergència climàtica. “Tenim aliats per a la lluita contra l'escalfament global, necessitem vells boscos, i som afortunats, veient la riquesa que tenim als Pirineus”, diu Blanco. També el guarda forestal Teletxea, que compta amb un espai de treball i un instrument durant anys, diu, pensatiu: “Hem de cuidar els boscos. Al final, la pregunta és: Quin tipus de boscos volem per als nostres nens? Les autoritats creuen que poden dominar per complet la naturalesa, però no és cert. Pensen que la selva pot semblar incessant, però nosaltres, que estem en els boscos, sabem que només pot donar el que té, que el bosc no és il·limitat. Hem d'acabar amb aquests models industrials”.