Potser en aquests temps en els quals volem i no podem viatjar, les propostes que ens porten a un altre lloc, encara que sigui a través dels sentits, ens resulten encara més estimulants. L'obra, titulada Insula/Insulae (Eea… Null… Zorrotzaurre), guarda un viatge en el qual el músic i compositor Abel Paúl crea una instal·lació sonora per a l'antiga fàbrica Artiach, situada a l'illa de Zorrotzaurre, a Bilbao. A través dels espais de les plantes 2 i 3 d'aquest edifici històric, Paúl desplega una cartografia sonora que s'expandeix ràpidament per l'espai, impregnant-lo tot de sons; unint les illes sonores, creant arxipèlags.

El projecte Artiatx és un espai independent per a la producció artística, situat en l'edifici de l'antiga fàbrica de galetes del mateix nom, Artiach. És gestionat per tres artistes –Irati Urrestarazu, Javier Arbizu i Oihane Iraguen– i està orientat a la producció d'arts visuals i a l'organització d'exposicions. La fàbrica de galetes Artiach va ser traslladada per un incendi en 1921 des del carrer Cantanarras de Bilbao fins al número 70 de Deustoibarra. En aquesta nova ubicació, amb un equipament modern i nou, va adquirir una major producció: En la dècada dels 40, l'empresa comptava amb més de 600 treballadors i en el punt àlgid de la producció, és a dir, en la dècada dels 70, va comptar amb més de 800 treballadors, la majoria dones. La fàbrica va estar activa en la península de Bilbao fins a 1983, data en la qual es va traslladar la planta productiva a Orozko (Bizkaia).

Un lloc de gran història, per tant, que han estat conquistats per alguns artistes. En l'actualitat treballen des de la 2a planta. Per cert, cal assenyalar que l'antiga península de Zorrozaurre es va convertir en illa des d'octubre de 2018 amb motiu de l'última operació d'ordenança urbana posada en marxa per l'Ajuntament de Bilbao a la ciutat. El Pla Màster d'aquest projecte va ser dissenyat per l'arquitecta Zaha Hadid i va abastar tota l'obertura del canal de Deusto, convertint Zorrozaurre en una illa.

En el curs 2020-2021, els d'Artiatxe han posat en marxa el cicle Leku Leku Toki, en el qual han programat dues intervencions artístiques. La primera, la realitzada el passat estiu: La instal·lació escultòrica Rojamente de l'artista Julia Spínola va ser la primera a posar en diàleg l'espai diàfan i lluminós que va ser la fàbrica amb una intervenció artística. Es tracta de la primera exposició individual de l'artista al País Basc, realitzada en col·laboració amb el Taller de Creació Okela. En l'exposició es van presentar les escultures i l'obra gràfica de Spínola, fruit d'una repetició, serialització i revisió constant de la forma i la matèria. La segona intervenció és la instal·lació sonora de Paúl, un projecte de site-specific basat en l'edifici d'Artiach i l'illa de Zorrotzaurre.

Abel Paúl (Valladolid, 1984) és músic i compositor, actualment resideix a Màlaga i malgrat la seva joventut compta amb una dilatada experiència com a compositor: ha realitzat estudis a Amsterdam, Berlín i Huddersfield (el Regne Unit), ha realitzat estades artístiques a Suècia, Alemanya i Itàlia, com en la Reial Acadèmia Espanyola de Roma, i ha participat amb les seves composicions musicals en nombrosos festivals internacionals. Les seves recerques recorren sovint a fonts i referències clàssiques, i el seu projecte presentat en Artiach també compta amb diversos ancoratges derivats de la literatura clàssica i mitològica.

La instal·lació sonora Insula/insulae compta amb almenys vuit altaveus i setze transductors que es connecten a dos teclats i ordinadors d'Abel Paúl a través de cables negres i llargs. Els transductors semblen ventoses que s'adhereixen a les finestres de l'antiga fàbrica, i a través dels cables, la partitura que Paúl interpreta porta als cristalls de les finestres i a través de les ressonàncies provoquen un lleuger tremolor. Aquestes petites vibracions tornen a Paúl com ho faria el sistema sanguini del nostre organisme. Aquests transductors també estan adossats a l'escala de fusta, així com a les columnes espacials i altres elements arquitectònics. El que es recull d'aquestes deus sembla ser que és la respiració i el batec del propi edifici, o potser els sospirs d'un edifici que ha romàs en peus durant dècades, sons que s'insereixen en la partitura barrejant-se amb altres arxius que el compositor ja havia gravat.El so que es propaga al llarg de les plantes 2 i 3 i de l'escala de fusta que uneix aquests dos espais –el cordó umbilical–, a vegades amb dinàmiques suaus, a vegades a penes inaudibles, rarament pesats i difícilment identificables.

D'altra banda, el projecte té la seva pròpia difusió en format de publicació. En ella trobarem la partitura de la composició musical, que ens porta d'illa en illa, des de l'illa d'Eea, passant per Ultima Thule i Balcia, fins a Zorrozaurre, una infinitat d'illes imaginàries. Els sons procedents de diferents orígens, en registrar-se en el pentagrama, adquireixen formes gairebé abstractes, recordant de tant en tant la Teatrise de Cornelius Cardew. La publicació també inclou un poster imprès amb serigrafia i un CD amb textos de l'artista.

Entre el 16 i el 17 de gener, Paúl va oferir quatre concerts o sessions d'escolta per als assistents. A continuació, Insula/insulae adoptarà la forma d'una instal·lació sonora que s'escoltarà en el loop continu, una oportunitat única per a recórrer l'espai i gaudir del paisatge sonor de la fàbrica mentre visualitzem al lluny les fronteres marítimes de Bilbao.