A l'inici de l'any, en el tercer atac de la COVID-19, diverses organitzacions humanitàries, entre elles Amnistia Internacional, han llançat un crit d'alerta en la qual denuncien que a la fi d'any els 70 països més pobres del món tindran sense vacunar a nou de cada deu persones, i demanen, com als governs, a la indústria farmacèutica que produeixi i distribueixi suficients vacunes per a arribar a tots els mundans.

Mohga Kamal Yani, de People’s Vaccine Alliance, un dels signants, ha afirmat que els països rics rebran al llarg de l'any els medicaments necessaris per a vacunar a tots els seus ciutadans no una vegada però tres vegades, també en el cas del Canadà, i mentrestant, en els més pobres no tindran amb què immunitzar –ni als professionals més vulnerables en la lluita contra la COVID–. “En el sistema actual –ha dit– les companyies farmacèutiques adquireixen fons públics per a les seves recerques, però després tenen drets exclusius dels medicaments obtinguts, mantenint la seva tecnologia en secret per a augmentar els seus beneficis econòmics. Això pot implicar la pèrdua de moltes vides”.

El pegat es diu ‘Covax’

acabada de declarar la pandèmia, a l'abril de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va crear un mecanisme anomenat Covax per a pal·liar la impotència dels països en desenvolupament. A més de l'OMS, participen en Covax diverses institucions, tant públiques com privades, entre les quals es troba la fundació de Bill i Melinda Gates. Els rics saben pondre en totes les cistelles, tant en les companyies que produiran un medicament car com en les operacions filantròpiques de suport a alguns dels més pobres que es queden sense pagar el preu.

Covax ja ha recaptat 2.400 milions de dòlars de donants públics i privats, però li falten gairebé altres punts per a arribar als 4.600 milions de dòlars que són els objectius mínims. La distribució de les vacunes solidàries anava a començar aquest mes de febrer, però no s'esperava –el càlcul és oficial– que les dosis de solidaritat distribuïdes per a finals de 2021 superessin els 2.000 milions. Com cada vacunació requereix en la majoria dels casos dues dosis… els comptes no surten bé, almenys per a controlar la pandèmia si el 70% dels 7.800 milions de persones del planeta Terra han d'estar vacunats, segons l'OMS una vegada i una altra.

Com el tractat Covax no pot resoldre el problema amb caritat públic-privada, 100 països han proposat una cosa més radical en el moviment que han posat en marxa Índia i Sud-àfrica: Que l'Organització Mundial del Comerç (OMC) derogui les normatives de patents i propietat intel·lectual en relació amb el COVID-19, de manera que, a mesura que es vagin obtenint medicaments, remeis i vacunes per a fer front a la pandèmia, la tecnologia i informació de les mateixes sigui accessible a tots, obrint el camí a més països i companyies productores de vacunes i altres productes.

els Estats Units, el Regne Unit i altres països més poderosos s'han mostrat en contra de la reforma de la llei. L'OMC, precursora de la globalització neoliberal, ha creat un mecanisme light per a calmar la inquietud dels pobres: la renúncia voluntària temporal dels seus drets per part dels titulars de patents d'aquests nous fàrmacs. Aviat s'ha vist que no era més que un gest improvisat, ja que una sola corporació farmacèutica no ha mossegat el desig de mostrar caritat de bon cor.

Ara, en el marc de la demanda llançada per l'Índia i Sud-àfrica, les organitzacions humanitàries i progressistes, entre elles Amnistia Internacional, Oxfam i un llarg etcètera, volen donar un impuls a la proposta de liberalització de patents. Des de l'organització suïssa Public Eye, una de les organitzacions signants de la campanya, Patrick Durisch ha argumentat la importància de la mesura: “Aquesta derogació de patents serviria per a guanyar temps que ens valgui l'or en aquests moments i multiplicar la capacitat de les eines contra la COVID-19 per a donar resposta a les necessitats no resoltes en moltes zones del món”.

Qui pot prendre el sol?

La coalició The People’s Vaccine, que reivindica que la vacuna contra la COVID-19 ha de ser de domini públic a tot el món: “Sense patents: la vacuna de la ciutadania, no la dels beneficis econòmics. No volem tornar a la ‘normalitat anterior’”. Com a exemple s'ha enaltit a Jonas Salk, que en 1952 va inventar la vacuna per a la poliomielitis terrible. Una vegada van preguntar al doctor Salk, que havia aconseguit una reputació enorme, qui era l'amo d'aquesta vacuna i ell: “La gent. No hi ha patents. O tu podries patentar el sol?”.

El director de Global Justice Now, Nick Dearden, ha resumit el que està en joc en l'article Big Pharma’s finest hour (“El moment més gloriós de la indústria farmacèutica”). En opinió de Dearden, les vacunes de la COVID-19 permeten a aquestes companyies millorar els seus beneficis, però sobretot, netejar la seva imatge pública, tacada per tants escàndols.

Si no ens enfrontem al model de Big Pharma –parlarà Nick Dearden en les següents línies–, el coronavirus continuarà escampant-se pel món, aprofundint en la desigualtat planetària i, al mateix temps, donant l'oportunitat al virus de mutar-se i de fer-nos més perillosos, condicionant al final el nostre futur (que està a Gran Bretanya).

Cal no oblidar, d'altra banda, que les noves vacunes s'han aconseguit gràcies a les grans quantitats de diners públics invertides en elles. En alguns casos, com la companyia Moderna, s'ha finançat gairebé íntegrament amb diners públics, però la propietat intel·lectual del producte obtingut ha quedat en mans privades.

El de Farmàcia és una de les indústries amb més beneficis en el món. Concretament, entre les sis primeres grans companyies que han participat en la carrera de vacunes de la COVID-19 (excepte Moderna, que és la nova companyia), es van registrar 266.000 milions de dòlars d'ingressos en 2019 i 46.000 milions de beneficis. El PFIZER, que ha aconseguit ser el líder, ha tingut uns ingressos més alts que Kuwait o Malàisia, que es va situar entre les 30 companyies més lucratives del món en 2019, amb uns ingressos de 52.000 milions de dòlars, uns beneficis de 16.000 milions d'euros.

El Big Pharma ha aconseguit que s'enriqueixi tant gràcies al monopoli que l'Organització Mundial del Comerç els concedeix sobre els seus medicaments per vint anys amb els tractats de patents i propietat intel·lectual. Poden encarir els preus dels nous fàrmacs a la carta i aconsegueixen que aquests prevalguin en la sanitat pública, amb l'enorme influència que exerceixen sobre els metges i altres professionals. “No obstant això –diu el director Global Justice Nowko– aquest sistema monopolista s'ha convertit en un inconvenient per a promoure la recerca a llarg termini. La recerca dels nous fàrmacs necessaris la realitza el Big Pharma injectant diners públics de manera massiva, però després manté a les seves mans la propietat intel·lectual i el monopoli de la gestió i continua aportant enormes beneficis al seu negoci real, comprant noves empreses i mantenint els preus de les accions a dalt. Big Pharma centra la seva recerca sobretot en les malalties cròniques de les persones que tenen diners per a pagar nous tractaments. Deixen a la societat sense medicaments per a les malalties de les persones que no tenen diners per a pagar-les o, com els antibiòtics, sense els medicaments que necessitem amb gran urgència. Aquest sistema es troba actualment pegat en el seu nucli al pensament de Big Pharma”.

Justícia versus preocupació per la globalització

I la resta dels investigadors, ja siguin polítics, investigadors o universitaris, ballen en la melodia que els dona l'oligopoli. La vacuna que ha desenvolupat la Universitat d'Oxford, en un principi, no tenia exclusivitat ni royalty. El director de l'Institut Jenner, que portava una recerca a l'interior d'Oxford, va respondre als periodistes que el preguntaven: “Pel que a mi es refereix, no crec que en una època de pandèmia hagi de tenir una llicència exclusiva”. No obstant això, aviat van canviar el tracte i la qüestió amb AstraZeneca: el pacte s'ha basat en l'exclusivitat i, encara que la companyia diu que no s'emportarà cap benefici, no ha mostrat detalls del contracte ni un càlcul concret dels estudis per a obtenir la vacuna.

Per al director de Global Justice Now, el coronavirus ens permet produir medicaments “reseteables”, interrompent les normes de patents a nivell mundial, tal com ho demanen Sud-àfrica i l'Índia, o almenys concertant un tractat tipus open source (fonts obertes) pel que fa a les recerques mèdiques sobre el coronavirus. Sobre aquesta mena de solucions podríem crear i compartir medicaments, així com per a malalties més enllà de la pandèmia. “Si considerem normal que els hospitals i clíniques, diu Dearden, estiguin controlats pels poders públics, per què no han d'estar els medicaments que s'utilitzen en ells de la mateixa manera? Si els nostres serveis sanitaris són prou importants com per a no deixar-los en mans dels mercats, hem de concloure que l'estudi i desenvolupament dels medicaments que ens curen ha d'anar en el mateix paquet”.

Pfizer va ser el primer a respondre des de l'oligopoli farmacèutic a aquestes noves propostes de creació d'un tractat de recerca i producció sense patents al maig de l'any passat, per boca del seu màxim cap executiu, Albert Bourla: “En aquests temps, parlar d'això és absurd… i també perillós”. S'entén que, sabent que en 2021 Pfizer espera realitzar vendes de 13.000 milions de dòlars amb la vacuna per a la COVID-19.

Aconseguirà èxit la campanya d'alliberament de patents que duen a terme els països pobres i els moviments populars? El lector no tindrà grans motius per a ser optimista, veient com la pròpia lògica de la pandèmia ha afeblit i enterrat en moltes ocasions els moviments contraris a la globalització neoliberal. Però llavors… no serà que, a pesar que al llarg de 2021 s'hagi integrat una part molt important de la població als països rics, la COVID-19 seguirà sense control en amplis espais del món?
Diria que ens interessa immunitzar a tothom. I aquí entra en joc l'aliança públic-privada Gavi, creada per la fundació de Bill i Melinda Gates per a la universalització de vacunes, per a treballar una solució sense tocar el sistema de patents de l'Organització Mundial del Comerç.

Des de la direcció de Gavi, Rafael Vilasanjuán ha assenyalat que s'equivoquen els qui creuen que si ells mateixos s'empelten al Nord i a l'Oest estarien fora de perill: si la immunitat no s'estén a tothom, la pandèmia no cessarà, el virus desenvoluparà resistències amb noves variants. Això ja ha passat de ser un problema de salut pública a convertir-se en un problema de seguretat a nivell mundial: “Sense frenar la pandèmia, la globalització és impossible”.