Premios a tots aquells que ens recorden que fa olor de podrit, que ens porten a la pantalla una història crua que té molt de la realitat jugant amb la corrupció i que ens permeten fer olor el perfum per sobre de l'alè que circula al voltant.

AUDIOVISUAL. “BOQUES DE SORRA”

Ha marcat un punt d'inflexió en la història de les sèries en basca. La primera música la capta en la xarxa a través de la música i les imatges. El port, els pescadors, el gel, la droga, la penetrant olor de màfia... qui és qui i què farà en un panorama que no es pot endevinar. Un desaparegut, detectiu de l'Ertzaintza que realitza la teràpia del psicòleg, un jove i misteriós policia local, petits i grans trapicheros. El succeït en onze ports de l'Oest, ara per ficció, però també molt prop de la realitat.

Tenien components per a un bon thriller i l'han inventat, donant-li un toc propi amb el “Color Almandoz”. Així ho explica l'autor: “Per a mi és un èxit haver fet el que hem fet en les condicions que hem tingut. L'equip tècnic i artístic ha fet una gran feina durant un any. Nosaltres sempre intentem donar-li el nostre toc i fer una cosa especial. Amb les condicions que teníem no podíem competir amb els thriller que es fan en el món (no teníem mitjans per a fer persecucions, no teníem especialistes per a tirar pel pont...). Per tant, és el que penses: almenys, comptem a la nostra manera el que volem comptar. No té sentit fer una còpia d'un altre i, a més, amb menys mitjans”.

Com a referència, s'han citat sèries de televisió lligades a la novel·la negra, tant americana com escandinava. També la novel·la negra “contemporània interessant i maligna” basca.

“La identitat sociològica d'Ondarroa és molt especial, també estèticament ens atreia per a aquest projecte”, afirma la productora Marian Fernández, que se sent satisfeta amb l'acolliment que ha tingut. Sense oblidar reivindicar la dignitat per als creadors bascos.

CAMPANYA. IL·LUMINAR ZALDIBAR

Amb
cinc paraules han demostrat la capacitat de qüestionar el món actual i de resumir un programa polític capaç de protegir milers de persones: Personal, salut, responsabilitats. Zaldibar Argitu.

Aquest moviment, creat des de baix per la ciutadania, ha servit de formiga durant un any per a evitar que Joaquín Beltrán i Alberto Sololuze caiguin en l'oblit. “Aquest tema ha esclatat aquí, però afecta a molts àmbits. Aquestes xarxes de clients no estan soles en Zaldibar”, “ha estat un avís de quin model de societat estem impulsant, quin model de negoci i què s'amaga en el forat d'aquest oasi basc sota la suposada riquesa i per a qui és aquest mal”, afirmen els seus companys Janire Lazkano i Jokin Bergara.

“La pandèmia s'ha convertit en l'únic tema en els mitjans de comunicació i no ens ha fet cap favor. Però una de les coses que ha portat la crisi és posar en qüestió la gestió dels sectors estratègics i apostar pel públic (sanitat, educació…). Això té un vincle amb les lluites que han hagut durant la pandèmia: posar les vides en el centre, les cures, etc. i amb la nostra lluita”, ha subratllat Gaizka Zabarte.

En aquest 2021 es continuarà treballant tant en els jutjats com a Europa.

Treballant sempre l'àmbit de la comunicació amb molta manyaga, ja sigui el cant, ja sigui el símbol, ja sigui la lectura, ja sigui el model de mobilització... han aconseguit sumar amplitud sense renunciar a les seves idees.

RÀDIO. “PONTS”

Hem pogut escoltar el programa durant quatre anys. Cada setmana han estat construint ponts. Han travessat Euskal Herria d'un costat a un altre. 360 programes de ràdio i, almenys, quatre convidats en cadascun. Han donat l'oportunitat de conèixer pobles, gent, notícies i projectes.
“Hem volgut construir ponts entre les terres que, en realitat, volen separar-se per un pont. Dins d'aquest País Basc de set territoris, en moltes ocasions, tenim fronteres interiors, construïdes des del no-coneixement, prejudicis, i l'objectiu del programa era ser un programa d'obertura de la mirada”, assenyala Alaia Martin, directora del programa, amb el qual va treballar durant els dos primers anys la suletina Letona de Las Palmas, i així ho segueix Pantxis Bidart: “A pesar que no volem que hi hagi davantera, és aquí i aquesta pandèmia ens ha ensenyat que poden posar l'accent en aquesta frontera que està oberta en un primer cop d'ull. Ens correspon a nosaltres construir ponts i relacions per sobre d'aquestes fronteres”.

Cada programa ha estat molt filat, totes les setmanes han retingut una paraula al programa i han jugat amb la paraula, amb la poesia. Al juliol de 2020 es va emetre el programa ‘Azkena’. Va ser l'últim a arribar. Els presentadors ens han convidat a seguir el rastre del programa i a continuar construint ponts. “Aquesta frontera també separa les relacions i limita la realitat, l'educació, les formes de comunicació; i per a compensar aquestes mancances creiem que és necessària més col·laboració, més ponts, en els mitjans de comunicació i en molts altres àmbits”, han explicat.

L'espai Zubiak comptarà amb la participació d'Alaia Martin i Pantxis Bidart, que s'encarregaran de la retransmissió. Lohizune Amatria ha col·laborat des de Navarra. Es tracta d'un programa realitzat conjuntament per Euskadi Irratia i France Bleu i en el qual Euskalerria Irratia ha col·laborat amb ells.

INTERNET. ENCONDINGS BASC

Tot domini de la llengua ha de ser visible per a revitalitzar. Estesa a tots els àmbits. I si en aquest segle XXI hi ha un camp important que influeix directament en la vida de tots nosaltres, aquest és el món audiovisual. Però, què podem fer els bascos enfront d'un exèrcit format per NetFlix, Amazon, Filmin, els gegants HBO o els milers de canals de Youtube i TV que només parlen en castellà?

Doncs, per a començar, promocionar totes les pel·lícules, sèries, dibuixos animats i audiovisuals que sorgeixin en basc i posar-los a la disposició de tota la comunitat basca del món. En això treballa el premiat des de 2003, en auzolan, difonent els continguts audiovisuals en basc en la comunitat i de manera oberta en la xarxa. El que en un principi era un simple intent de posar a l'abast de tots els públics els episodis de Dragoi Bola, 18 anys després s'ha convertit en el major magatzem de material audiovisual en basc. Al voltant de 1.500 pel·lícules s'exhibeixen en la web, entre molts treballs de tota mena. Tots en basc, “des del poble per al poble”, diuen.

Responsables del fòrum amb més de 7.000 usuaris: “No té molt sentit que es digui que impulsa la recuperació d'una llengua oprimida i després es posi el copyright als continguts en basc”.

Reivindiquen la necessitat d'una aposta per les polítiques per a enfortir el basc: “Ens agradaria veure aquests projectes de foment del basc subvencionats pel Govern. No hi ha interès. Es va crear EiTB per a promocionar el basc, però veiem que el canal en castellà és el que més inverteix. Potser ETB2 també és necessari, però si fos així, llavors caldrà incloure més basc en aquesta cadena”.

PREMSA. JON ALONSO, “NAPARRA. CAS OBERT”

S'ha escrit
molt en premsa sobre José Miguel Etxebarria Naparra, però no prou. En 2020 es compleixen 40 anys de la seva desaparició. Al llarg de quatre dècades hi ha hagut moments de tota mena en el cas Naparra. Alguns mitjans de comunicació han seguit sovint, la majoria i els més grans difícilment. Com diu el guanyador del premi Jon Alonso, “el cas Naparra no és només el cas d'un militant que va ser segrestat i assassinat, sinó també de la seva família que ha estat torturat, colpejat, inflat i castigat sense misericòrdia”.

L'escriptor recorda tant als parents de la desapareguda com a Naparra. Company de jocs de nens. Elogia la “força que ha demostrat la família”, “mai han deixat de buscar al seu familiar”.

És un treball de recerca. El cas continuarà obert mentre no hi hagi corpuscles i encara que amb aquest treball de recerca no s'ha aconseguit localitzar el parador de Naparra, potser pot servir d'ajuda per a algun pas més endavant.

La memòria també és treball. El que col·loca bé al lector en aquesta dècada de 1980. Naparra en el complicat assumpte. “El cas és molt conegut per a la meva generació, però el llibre i el documental que es publicarà pròximament ajudarà a posar el granit en la memòria col·lectiva, al fet que les generacions futures coneguin què és el cas de Naparra”, ha explicat Alonso.

No és un treball de premsa, però és un periodisme escrit, un periodisme de recerca. Digne de recompensa.

El
restaurant Atxega Jauregia d'Usurbil, amb l'objectiu

de mantenir l'encant de l'Istanta. La conversa que va precedir a l'entrada. Abraçades i petons dels quals feia molt de temps no veia. Foto de família. Un deliciós menjar. Repàs del que ha donat l'any en vídeo. Lliurament de premis presencials. Cares plenes de dents, llengües, llavis i nas a més dels ulls. Quan ens falta valorem el que teníem. Premis Argia 2021. 32a edició. Enguany he intentat sentir-ho tot davant la pantalla, i encara que m'ha faltat l'emoció dels veritables Premis Argia, amb els audiovisuals i les entrevistes preparades per a l'esdeveniment han aconseguit acostar-se al moment i encuriosir per qui rebrà el premi de l'endemà.

Han hagut d'inventar un format diferent. Cada dia s'han realitzat entrevistes, s'han gravat vídeos i s'ha realitzat un vídeo amb les veus en off i les paraules dels premiats, de dilluns a divendres. Cinc dies, cinc premis.

Han buscat l'encant de l'instant, aconseguir la força del que és cara a cara, perquè sigui tocat pel realisme i l'improvisat. No són converses gravades en un estudi. Han cuidat l'escenari i han donat a cada premiat el seu lloc més propi. La fórmula d'enguany ha servit per a fer una entrevista que no es podia fer en la primera cara i ha permès cosir millor les onze puntes de fil que queden entre les sis paraules que llancen el premi en el Palau Atxega.

En totes les edicions anteriors, una vegada finalitzada el lliurament de premis, s'ha realitzat una fotografia conjunta de tots els assistents al lliurament de trofeus; al fons, ben visible, amb els logos de tots els patrocinadors dels Premis Argia d'aquest any.

Enguany tampoc. No hi havia logos, però sí alguns patrocinis. Diputació Foral de Guipúscoa, Diputació Foral de Bizkaia, Govern de Navarra, Departament de Política Lingüística del Govern Basc, Emakunde, Euskaltel, Laboral Kutxa, Kutxabank i la Corporació Mondragón.

I a totes les persones que no tenen logos, però que ens donen el suport més fidel, gràcies.