Una mestra, Marina Garcés. No sé què pensarà d'això Jordi Llovet. Bé, sí, sé que en el judici de l'1 d'octubre li va retreure algunes paraules, perquè no eren prou filosòfiques. I que Garcés expressava el seu pesar. Però potser comparteixen més del que sembla –han participat en l'editorial, en l'Institut d’Humanitats–. A més, em sorprèn que Llovet, que és gent de lletres, perdi el temps amb aquestes coses, amb les misèries de la política d'infanteria. Sigui com sigui, no tinc cap problema, ja que m'esdevé que m'agraden els escriptors de les antípodes, que semblen enemics, que em són igualment interessants. No tinc un afecte incondicional: prendre de cadascun el que necessito i sempre abans.
Cada nou llibre que treu Garcés és una festa. L'últim és Escola d’aprenents, que ens porta a preguntar-nos sobre educació, perquè preguntar com volem educar suposa preguntar-nos com volem viure. Tots els éssers humans som aprenents, més que estudiants, sense necessitat d'estar en una escola reglada. Què podem aprendre els uns dels altres? El repte és que cadascun sigui capaç de pensar per compte propi, juntament amb els altres, sobre els problemes de cada època. I per a arribar aquí, professors reals, no que diguin “fer com jo”, sinó “fer amb mi”. Prenguem junts el risc d'aprendre.
L'escola, per tant, com a centre educatiu principal, no és només un lloc per a aprendre a aixecar-se primerenc o a fer qualsevol cosa a canvi d'un premi, sinó un lloc per a aprendre el que sorgeix de la interacció entre professors i alumnes, com a societat, en el seu conjunt, per a assumir el debat sobre el coneixement. Clar, sense la solució de totes les coses. Però avui més que mai refugi per a l'ànima i el cos. No escolaritzem als nens perquè ens estimin. Però no perquè visquin el més a pit.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]
La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]
Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.
Això em va fer viatjar en el temps. Havia... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
- Fa molt temps, a la fi del segle XIX se li va ocórrer a... [+]
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]