Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La llibertat en trena

  • Les esclaves del Carib es feien tires de pèl al cap, recordant el relleu que havien observat en les marxes de la rodalia, i amb aquests dibuixos, sense sospitar als seus amos, formaven un mapa per als fugitius.
Karibe aldeko esklabu afrikarrek ilean txirikordak egiteko ohiturari eutsi zioten eta txirikorda haiek askatasuna lortzeko bidea eman zieten askori.
Karibe aldeko esklabu afrikarrek ilean txirikordak egiteko ohiturari eutsi zioten eta txirikorda haiek askatasuna lortzeko bidea eman zieten askori.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El Nou Regne de Granada, finals del segle XVI. Els esclaus escapolits per a la corona espanyola, els cimarrones, eren cada vegada més freqüents en les terres del Carib. Quan els esclaus africans fugien, els amos perdien la mà d'obra; al principi, de tant en tant. Però els cigarrets es van organitzar cada vegada millor. Es van reunir en comunitats anomenades Palenque o quilombo, atacaven granges i plantacions per a alliberar els esclaus, robaven subministraments, feien contraban tant amb pirates com amb mercaders europeus… Els espanyols van intentar localitzar i destruir palenqués a través de diverses expedicions, però els cimarrones i els encara esclaus coneixien molt millor el llit compacte i el relleu escarpat de la zona. Per això, en més d'una ocasió els espanyols van haver de negociar amb els cimarrones. Els cimarrones es desembolicaven millor en la zona, entre altres coses perquè havien desenvolupat un mètode cartogràfic especial, a la vista de tots, però en secret.

Els esclaus de Nova Granada no van ser els únics a Àfrica que, quan eren lliures, van conservar els seus costums en la mesura que sigui possible. En altres llocs, els cabells continuaven recollint-se en trenes per a conservar la seva identitat. Però aquells esclaus del Carib van donar un altre ús a aquells dibuixos mentals. Les dones es feien trenes les unes a les altres i a més permetien a les esclaves moure's en les proximitats de les seves plantacions una mica més lliure que els homes, ja que, pel que sembla, tenien menys perill. Així, quan podien allunyar-se de la finca, observaven el relleu, els rierols, la vegetació, qualsevol tipus de fita… i, tenint en compte el vist i el recorregut, dibuixaven aquests elements en trenes, sense despertar sospites dels seus patrons, creant un mapa per als fugitius.

A més, es diu que en fer les trenes amagaven entre els seus cabells llavors robades de la plantació per a després sembrar-les en palenques lliures.


T'interessa pel canal: Esklabotza
Migrazio eta Asilo ituna: Europaren legatu kolonialista denon begien bistan

Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]


Espoliazio frankista
Ibex35 eta euskal oligarkiaren zimenduak

Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]


El nom racista del barri 'La Negresse' de Biarritz seguirà així, per decisió del Tribunal de Pau
Els jutges tenien l'última paraula i així ho han donat: El barri de La Negresse seguirà així després de la resolució del Tribunal Administratiu de Pau, d'acord amb l'opinió de l'Ajuntament de Biarritz. El procés de canvi de nom el va iniciar l'associació Mémoires et... [+]

Markus Rediker
"La violència de l'esclavitud va ser fonamental en l'auge del capitalisme"
L'historiador estatunidenc Marcus Rediker explora l'inici de les resistències contra el capitalisme fins a arribar a la història dels marins i la pirateria.

2023-12-07 | Hala Bedi
Azukre Beltza, Julian de Zulueta esklabista arabarraz Irati Antiaren erakusketa Gasteizen

Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.


Exposició Sucre Beltza
Vitòria mostra la història de l'esclavista alabès cubà
L'esclavista alabès Julián de Zulueta i Amondo i els seus negocis han creat l'exposició “sumergidora” Sucre Beltza, que inaugurarà el dimecres en l'espai FORN de la capital vitoriana Irati Antía Zuaznabar. Zulueta va ser el principal esclavista cubà del segle XIX i un... [+]

2023-10-02 | Axier Lopez
Martín Rodrigo i Alharilla
“Euskal Herria també destaca per la falta de política de memòria sobre l'esclavitud”
En les nacions imperialistes, el sistema colonial i esclavista mundial va enriquir enormement a determinades famílies i va crear noves elits econòmiques. Al mateix temps, va reduir a la meitat la població de tot un continent: Àfrica. Va transformar radicalment el món i el... [+]

Hereus d'esclaus propietaris en el poder
Un recent estudi publicat per l'agència Reuters revela que molts polítics nord-americans són hereus d'esclaus propietaris.

Memòria de l'esclavitud a Europa
El passat fosc qüestiona la riquesa actual
Que Europa es va enriquir amb l'esclavitud no és un secret. Durant segles milions de persones van ser transportades d'Àfrica a Amèrica, i el cacau, el sucre i el cotó produïts gràcies a aquesta explotació van ser una de les principals fonts de capital del desenvolupament... [+]

220 anys després de la mort de l'alliberador de Toussaint Louverture Haiti, la seva lluita continua viva a Bordeus
Divendres passat es van complir 220 anys de la mort de Toussaint Louverture, líder de la revolució dels esclaus d'Haití en 1791. Per a molts, Louverture va ser el polític més important de l'època, no sols perquè va vèncer l'exèrcit de Napoleó Bonaparte i va contribuir a... [+]

Amb el tema de l'esclavitud, mirant el mirall català ‘The Guardian’… i a Euskal Herria què?
Mentre que al Regne Unit i a Catalunya el debat sobre què fer amb el passat i el desenvolupament econòmic basat en l'explotació humana ha saltat a la plaça, nosaltres seguim en silenci i sense debat.

El propietari del periòdic 'The Guardian' demana disculpes per l'enriquiment dels creadors del mitjà amb l'esclavitud
El propietari del periòdic britànic The Guardian , Scott Trust, ha anunciat que prendran mesures per a reparar els danys del seu passat esclavista i "justícia de restauració".

Ironia lliure de l'ex-esclau
Big Springs, Tennessee (els EUA), 1864. Durant la Guerra de Secessió, els soldats de la Unió van arribar a la plantació del coronel Patrick Henry Anderson i van alliberar els seus esclaus, entre ells Jourdon i Amanda Anderson. Tots dos es van traslladar a Dayton, Ohio, on van... [+]

Eguneraketa berriak daude