Són xifres que representen el 10% del PIB del país. En canvi, als Estats Units el percentatge de recursos que es destinaran és del 15% del PIB i al Japó del 21%.

Dels fons europeus per a la recuperació econòmica, l'Estat espanyol té consignats 140.000 milions, dels quals 72.000 són subvencions i la resta préstecs. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència serà l'encarregat de canalitzar la major part d'aquestes subvencions a canvi de complir amb uns requisits estrictes i complexos. La primera condició bàsica és l'orientació del pla. Els Estats membres no podran, per exemple, concedir ajudes en funció de les seves prioritats, per a reforçar el sistema sanitari. El 57% dels fons hauran d'estar destinats a les àrees de Canvi Climàtic i Transformació Digital. D'altra banda, cada Estat membre haurà de complir amb les seves recomanacions específiques sobre la disponibilitat de fons. L'Estat espanyol haurà de complir amb les habituals línies d'ajust per a garantir la sostenibilitat de les pensions i millorar el mercat laboral.

D'altra banda, el Pacte d'Estabilitat i Creixement es troba congelat, almenys, fins a 2022. Però si tornés a entrar en vigor, correria el risc de perdre la quarta part dels fons rebuts. Els comptes públics espanyols estaran molt per sobre de la norma de dèficit i deute que sol establir Brussel·les en els pròxims anys. Segons una estimació de la Comissió Europea, per a 2021 i 2022 Espanya tindrà un dèficit del 9,6% i del 8,6%, respectivament. Està molt lluny de la línia del 3% del pacte, la qual cosa mostra el risc de les polítiques d'ajust.

El deute públic en l'Estat també experimentarà un magnífic increment, fins a aconseguir el 119% del PIB, i tant aquest any com el que ve no sembla que vagi a caure, despenjant el 60% del compliment del Pacte d'Estabilitat. Airef, l'autoritat tributària preveu que l'ajust fiscal per a reconduir el deute de l'Estat es pugui estendre durant dues dècades i en el cas del dèficit una dècada. Així doncs, la càrrega del deute públic pot ser molt onerosa per a les generacions esdevenidores, si no s'inicia el camí de la reforma fiscal. Per a això s'haurà de bolcar el rumb que ha pres l'estructura dels impostos en l'Estat espanyol des de l'any 2007. De fet, el pes de l'IRPF i de l'IVA en la refosa ha anat en augment, mentre que el de l'Impost de societats ha baixat del 22,3% de la recaptació de llavors al 11,9% de 2019.

[Aquest article ha estat publicat en el marc d'un ampli reportatge sobre els fons 'Next Generation EU']