Al març de 2019, les Forces Democràtiques de Síria, fundades pels grups kurds YPG i YPJ, van donar per acabat el Califat de l'Estat islàmic en el seu últim bastió, a la ciutat de Baghouz. La dissolució d'aquesta dictadura, no obstant això, ha deixat un gran desastre humanitari en les comissions autonòmiques construïdes pels kurds en el nord i est de Síria.
Milers de combatents gihadistes s'han amuntegat en cinc presons del nord de Síria, on han estat detinguts. De fet, la regió de Rojava ha passat de ser la mitjana més modesta del món en nombre de presos, igual que la de San Marino, a tenir les presons plenes fins dalt. Però més greu és el destí de la base social de Daesh i dels refugiats afectats. Segons l'equip de periodistes Rojava Information Center, en el campament d'Al Hol, a la província d'Hasaka, han quedat atrapades més de 65.000 persones. D'ells, 30.000 són iraquians i 10.000 persones es trobaven allí abans que es produís el desastre del Califat. Altres 25.000 persones són d'origen sirià i les 10.000 restants provenen de països d'Europa, Àsia, Àfrica o Amèrica, entre altres països.
En concret, la meitat de la població de la zona és menor de 12 anys i una quarta part té menys de cinc anys. Entre els quals no són sirians ni iraquians, el 65% no ha complert els 12 anys. A més, cal destacar que en el campament no sols hi ha refugiats, sinó que hi ha al voltant de 20.000 persones relacionades amb l'Estat islàmic, en la seva majoria dones i nens.
Tal com ha alertat Rojava Information Center, molts creuen que A l'Hol s'ha convertit en l'acadèmia de l'Estat islàmic, on les dones han utilitzat la ideologia gihadista per a difondre entre els nens i garantir una nova generació de terroristes. Alguns d'ells han assumit les mateixes responsabilitats que tenien abans i, a més, Hisba està en vigor, és a dir, la Policia del Califat, encarregada de “vigilar la moral”. La seva activitat és evident i han comès assassinats i agressions contra diverses persones. A això cal afegir que en el Daesh hi ha grups actius dins del campament d'Al Hol i que en 2021 ja han matat a almenys sis persones. Per exemple, a l'inici de l'any, quan les forces de seguretat van envoltar a un sospitós islamista, es va suïcidar i va matar a un membre del grup d'autodefensa Asayish.
La situació no és inusual, ja que l'Isis ha multiplicat els atemptats en gairebé tota Síria. A la fi de desembre de 2020, va matar a 30 paramilitars del règim sirià en una emboscada en el desert i va començar l'any matant a set persones en el territori controlat per la SDF. No obstant això, la situació de la seva estructura civil a Síria del Nord i de l'Est, construïda pels kurds, continua sent molt greu.
La Coalició Internacional, creada en 2014 al costat de diversos països, va utilitzar avions i armes per a bombardejar als milicians de l'Estat islàmic a Síria i l'Iraq, però no ha posat mitjans suficients per a desmantellar la columna no armada de l'islamisme radical; les infraestructures són insuficients i els programes anti-radicalització són molt limitats, perquè no hi ha diners per a això. Segons l'ONG Human Rights Watch, el 80% dels sirians viuen en la pobresa i les cues i les dificultats per a aconseguir pa han augmentat en gairebé tots els llocs. A més, diverses ciutats i pobles continuen destruïts.
La periodista madrilenya Sara Ainhoa de Ceano-Vivas, especialitzada en assumptes internacionals, ha viscut una llarga temporada a Síria, on ha participat activament. En les seves paraules, en el territori controlat pels kurds els ciutadans veuen amb desesperació la situació: “La gent ha interioritzat que no hi ha una altra solució. Diversos membres del Daesh han estat alliberats mitjançant acords i garanties de tribus àrabs, però milers de persones han estat detingudes al país àrab. És decebedor que hi hagi pocs mitjans i que els pocs que hi ha s'hagin de destinar a ells. També hi ha ràbia, sobretot, de la comunitat internacional, perquè ningú vol assumir la responsabilitat dels ciutadans de fora. Els més radicals són, en general, els de fora de Síria. Van arribar a Kurdistan i Síria ideologitzats pel racisme que sofrien en les seves societats originals. Ara són el problema dels sirians, perquè ni tan sols hi ha ajuda econòmica”. Diversos membres del Daesh han estat alliberats en les zones de Raqqa o Deir No-Zor per tribus àrabs, que han estat detinguts. Els caps dels clans àrabs s'han fet càrrec de molts dels presos que han romàs empresonats. Aquests tribuditos que no han comès crims sagnants han tornat a la vida civil i els caps dels clans han de garantir que no tornaran a l'Estat islàmic. No obstant això, encara hi ha milers de detinguts que han participat en l'EiTB.
El periodista ha subratllat que tota aquesta gent està “als llimbs”: "S'ha demanat a la comunitat internacional que formi un tribunal per a esclarir els crims ocorreguts a Síria, però no s'han fet passos reals. A més, molts iraquians no volen tornar al seu país, perquè el Govern iraquià els condemnaria a mort i l'autoadministració del nord i de l'est de Síria està en contra d'això”.
L'escassetat d'eines
per a la gestió dels militants del Daesh, desbordats per les presons, es reflecteix en la sobrepoblació de les infraestructures. Hasakan té a 100 membres de l'Estat islàmic esbroncats a les seves habitacions, i ja s'han produït diverses revoltes en les mateixes instal·lacions. A la ciutat kurda de Kobane també tenen units 20 presos d'aquest grup en cada cel·la, segons ha informat el Departament basc d'Interior. A més, els presos radicals i els que estan disposats a renunciar al Califat estan junts i és impossible distingir-los entre ells.
En el campament d'Al Hol la situació no és millor. Tot això té tres conseqüències: els serveis deficients, la falta d'atenció mèdica i les males condicions de vida. Les dades són significatives: En 2019 van morir 500 persones en el campament per deficiències materials, de les quals 371 eren nens.
Tornar a la societat, una opció difícil De fet
, una de les solucions és la integració de les persones que han participat en el gihad, però, de moment, no és viable per falta de recursos. Per exemple, en 2017 l'autoadministració va obrir el centre Huri en Qamishlo, però és l'única iniciativa d'aquest tipus. L'objectiu d'aquesta seu és atendre els joves que l'Estat islàmic va formar per a combatre o cometre atacs suïcides a l'estranger. Els empleats reconeixen que és una tasca difícil i molts reconeixen a Rojava Information Center que, en un principi, els adolescents no miren ni a la cara a les monitores femenines: “La ideologia de Daesh és molt misògina, però amb el pas del temps s'obtenen resultats positius”.
No obstant això, els treballadors d'Huri assenyalen que la intervenció amb els sirians és més fàcil, ja que molts es van unir al gihad per a obtenir diners.
Encara que
els membres estrangers del Daesh, els iraquians o els sirians esperen tornar alguna vegada a les seves comunitats, per a l'autoadministració de les càrregues kurdes no esclarides són gihadistes, moltes dones, que van emigrar d'altres països a Síria. Encara que l'Estat francès, Àustria, Rússia o alguns estats d'Àsia Central hagin repatriat a nens, no volen saber res de milicians –2.000 en presons– ni de dones adultes.
En el cas dels quals han estat lluitadors, en alguns estats sembla que el debat està tancat, però en el de les dones no. Després de l'estrena del comandant Arian, una pel·lícula que narra la vida d'un oficial del grup kurd YPJ i que es pot veure en el canal multimèdia d'ARGIA amb subtítols en basc, la cineasta Alba Sotorra ha realitzat la pel·lícula The return. Durant l'entrevista, la convidada ha relatat la història de diverses dones que van treballar en l'Estat islàmic. L'enginyosa va tenir l'oportunitat de viure amb elles en Roj Camp, on va gravar a un grup de dones que es troben en un procés de radicalització.
La britànica Shamima Begun es va fer molt coneguda per ser militant d'EI. També hi ha alguns menys coneguts, però tots han analitzat la seva trajectòria davant les cambres. En alguns casos se senten víctimes i en uns altres diuen que els han enganyat. Hi ha persones que en aquest viatge han perdut als seus amics, al seu marit o als seus fills, o han percebut clarament l'opressió masclista. L'experiència uneix l'experiència amb un desig: tornar a casa.
Lamentablement, a diferència de Roj Camp, molts dels quals s'han quedat en el campament d'Al Hol no han revisat de manera crítica la seva participació en el Califat. Per exemple, el periodista Jake Hanrahan, que dirigeix la iniciativa de comunicació independent Popular Front, va entrevistar en el seu pòdcast a dues dones del Carib. Entre altres coses, els gihadistes recordaven el dia a dia de l'Estat islàmic com una "festa del te". El periodista britànic va concloure aquesta dura conversa amb sentiments contradictoris: “En acabar vaig sentir ràbia i pena, però les seves accions van causar molt de sofriment i es van comportar com si no haguessin fet res”.
La resposta dels ex membres del Daesh a una pregunta sobre les dones yezidias, la comunitat ètnic-religiosa dels kurds, va sobresaltar especialment al periodista: “Van parlar que als yezidíes els agradava ser esclaus. Les dones yezidíes van ser segrestades, violades i venudes. En aquest moment vaig sentir fàstic. No es penedien del que havien fet. És terrible que algú digui que això els agradava”.
El lector sap que segueixo de prop la qüestió dels terribles atemptats del 2015 a París, gràcies als mitjans de premsa que tinc a la meva disposició. Salah Abdeslam va ser l'única supervivent dels comandos que van provocar la mort de 130 ciutadans i la seva principal... [+]
Urtarrilaren 20an Siriako Ipar eta Ekialdeko Autoadministrazioaren menpe dagoen Hasake hiriko espetxeari eraso diote auto suizidekin, milaka islamista askatzeko. YPGk kontrola berreskuratu arren, tiroketek jarraitzen dute, Daex-eko zenbait kide ezkutatu baita.
Jose Manuel Villarejo espainiar polizia ohiak adierazi ostean Espainiako inteligentzia zerbitzuek 2017ko atentatuak gerta zitezen utzi zutela, Kataluniako Gobernuak zer gertatu zen ikertzeko exijituko dio Espainiako Gobernuari. Halakorik egin ezean, auzia nazioarteko... [+]