A Guernica, el museu Guggenheim 127 milions, la construcció d'una incineradora en l'exterior de Vitòria-Gasteiz 35 milions, cinc parcs eòlics en diverses muntanyes d'Àlaba 270 milions, les instal·lacions fotovoltaiques d'Armiñón 90 milions, les plantes de biomassa de Lantarón 71,2 milions, l'antiga Central Nuclear de Lemoiz, 15.000 tones de llagostins i plantes de salmó 105 milions, una Data Center 117 milions, o l'ampliació de la xarxa Euskadi 5Basque Ligism a nivell basc.

El Govern Basc ha rebut un total de 188 projectes d'aquestes característiques en el Pla Euskadi Next, consensuat amb els ajuntaments de Bilbao, Donostia-Sant Sebastià i Vitòria-Gasteiz i les diputacions d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa. Amb aquests fons europeus es pretenen aportar 5.702,6 milions d'euros, la qual cosa suposaria una inversió total de 13.135 milions d'euros, ja que cap de les subvencions o crèdits finança totalment els projectes.

Han presentat nombrosos projectes per a la prevenció de la vellesa, la digitalització de l'administració i l'educació, l'urbanisme, els desastres naturals, i encara que alguns semblin interessants a través de la lectura de l'exposició, és clar, d'una banda, que el PNB i el PSE han fet un pas més en la direcció política que han portat en les últimes legislatures –com vendre les incineradores com a eina contra el canvi climàtic–, i en la CAPV tampoc qüestiona el creixement continu que porta a la civilització al colapismo. A més, els projectes que més diners reclamen no són mesurades preses per l'emergència climàtica i molts d'ells són projectes que el PNB o el PSE han portat en els seus programes electorals en les passades legislatures, però que no han aconseguit executar.

ARGIA ha obtingut un document confidencial de les recomanacions que va fer la consultora PwC per a guanyar atractiu a la primera llista de projectes seleccionats per Lakua, i en el qual es pot observar que aquests préstecs, entre altres, s'han aprofitat per a construir la segona línia, els trams del TAV o el segon tram de la Super Sud en la incineradora de Zabalgarbi de Bilbao. A pesar que els tres que acabem d'esmentar han estat eliminats de la llista per a tractar de canalitzar-los d'una altra manera, és evident que la filosofia política que hi ha darrere és la mateixa. A més, en les diputacions i en les capitals basques, es veu clarament el petit paper que l'oposició ha tingut en l'elecció d'aquests projectes, i en moltes ocasions la falta d'informació.

El projecte de major pes econòmic és el Corredor Basc de l'Hidrogen – BH2C. Es tracta d'un projecte de 1.144 milions d'euros, dels quals es pretenen obtenir 220 milions per a col·laborar amb empreses com Petronor, Repsol o Sener. L'objectiu és promoure la producció i l'ús de l'hidrogen i els combustibles sintètics.

El segon projecte que destaca és el de regeneració urbana o regeneració urbana dels “barris més afectats” de les ciutats. El Govern Basc preveu una despesa de 1.130,4 milions d'euros. En col·laboració amb empreses privades, “pretén impulsar una recuperació econòmica sostenible, uniforme i inclusiva en els àmbits més desfavorits. Amb això es vol aconseguir una nova forma d'intervenció a les ciutats, impulsant la regeneració urbana”.

Un altre projecte principal per a les empreses de la construcció és el de regeneració o regeneració de sòls industrials. Per a això s'han previst 885 milions d'euros, i com a esquer per a aconseguir subvencions europees, seguint els consells de PwC, el Govern Basc ha anunciat que treballarà per a situar “projectes estratègics” en aquests llocs.

El projecte BasqueVolt Gigafactory per a la fabricació de bateries de liti i ió per a cotxes elèctrics amb Iberdrola, Petronor, Enagas, Irizar i MCC; projectes com a “economies de cura” relacionades amb l'envelliment (282 milions) o OsasunBerri (199 milions), i en l'apartat de formació Donostia Talent House, el centre d'emprenedoria internacional amb més de 20 milions de persones emprenedores (12 milions). Amb la mobilitat la línia 5 del metre de Bilbao, Sarratu (Basauri) -connexió ferroviària entre Galdakao i l'Hospital d'Usansolo (350 milions) o Vitòria-Gasteiz Mobility Lab (327,5 milions), entre altres projectes directament relacionats amb la cultura, són la primera incògnita en la fotografia general, ja sigui la biblioteca digital d'Euskadi (2,9 milions), la digitalització de serveis de museus (2,9 milions) o el projecte d'Art per a investigar i art basc (1,9). Finalment, hem d'esmentar el projecte presentat per l'Ajuntament per a la instal·lació de carregadors de cotxes elèctrics als hotels de Donostia.