Més de 250.000 pagesos acampats entorn de la capital índia havien donat l'avís des de novembre que entrarien a Nova Delhi el 26 de gener i, per necessitat, milers de policies i soldats passarien per sobre de la tanca.

El 26 de gener és el dia de la República per a celebrar la Constitució promulgada aquest mateix dia de gener de 1950, acabada en 1947 amb el colonialisme britànic. Es tracta d'un dia festiu, en el qual se celebra l'aniversari amb una desfilada militar a Nova Delhi.

Enguany, no obstant això, el Govern indi va haver de compartir Nova Delhi a contracor: la festa també va ser un dia de lluita, i a més de la desfilada militar, la capital de l'Índia es va omplir d'una manifestació protagonitzada per centenars de milers de pagesos i proletaris. Superant les barreres policials i fent front a la repressió violenta, van entrar en el cor de la capital, aconseguint acostar-se a tres quilòmetres de la desfilada militar. També van aconseguir ocupar durant unes hores el monument històric anomenat Fort Vermell, fins que la policia ho va airejar amb força. Però no es quedaven aquí, i immediatament es va anunciar la següent cita: L'1 de febrer la marxa es durà a terme fins al Parlament, ja que aquest dia tenen previst votar el pressupost de l'Estat. Sembla que la imatge històrica que acabem de veure als Estats Units en el Capitoli de Washington, però amb el clam per la justícia social i els drets fonamentals. Llàstima que no es doni un seguiment mediàtic equivalent al moviment popular que s'està produint a l'Índia.

Tenen en el punt de mira tres lleis que suposen la liberalització de l'agricultura, votades pels parlamentaris al setembre, conegudes com Farm Bills. No ho admeten perquè saben que seran en benefici d'uns pocs agroindustrials i en detriment dels agricultors. “Ens detindrem aquí fins que es llevin aquestes lleis que provoquen la mort dels pagesos”, deia als periodistes al seu pas, un pagès que havia recorregut 400 quilòmetres en tractor, amb un carro ple de crancs, saris, llenties o farines, fins i tot palla per a protegir-se del fred. Milers de pagesos prenien el mateix camí, com ell, i des de llavors, construint cuines col·lectives, repartien les cerimònies i decidien col·lectivament els detalls de la protesta. S'estan oferint refugis i atencions sanitàries, promovent també alguns veïns de la zona.

L'ambient hivernal és dur en les cunetes i ja són 70 els agricultors que han mort de fred, segons ha denunciat el sindicat Bhartiya Kisan. Però no tenen intenció d'entrar a la casa: “No ens rendirem fins que no se'ns llevin les lleis definitivament”. El risc de perdre tot amb la liberalització és massa alt per als 600 milions d'agricultors, dels quals el 86% viu amb menys d'una hectàrea: deixant fluctuar els preus en funció de l'oferta i la demanda, s'acabarien els preus fixos i les rendes assegurades fins ara. Els dies 26 de novembre i 8 de desembre van tenir una jornada de vaga que va sumar a 250 milions d'agricultors i treballadors, el moviment de vaga més continu a nivell mundial. En part, el Tribunal Suprem va notificar el passat 12 de gener que anul·lava les tres lleis, la suspensió de la suspensió de la prohibició d'entrada a Nova Delhi i la suspensió de la prohibició d'accés a les mateixes per un termini de divuit mesos. Aquests passos enrere ens mostren que la força del moviment, normalment, és una tendència automàtica d'aquest primer ministre a romandre ferm i nu davant les reivindicacions dels ciutadans.

Fan costat a la ciutadania

Malgrat que Modi ho qualifica de "terrorista" i els grans mitjans de comunicació mainstream de l'Índia difonen aquesta imatge, de moment els pagesos tenen el suport i la solidaritat dels ciutadans. En definitiva, professors, estudiants, aturats, infermeres, treballadors precaris i marginats com a “intocables”, la diversitat continua florint en el campament i dia a dia s'està convertint en un moment de lluita i de confluència de diferents reivindicacions. “Han aconseguit unir a la classe obrera a la lluita; no tot està fet, però han fet grans passos en el camí de la convergència”, es llegeix en l'article d'Inde demain: un front ouvriers-paysans marxi vers la révolution (“L'Indi matí: el front entre la classe obrera i els pagesos en marxa cap a la revolució”). Prova d'això és que el sector de l'ensenyament va convocar una vaga el 23 de gener per a protestar en el marc de la regirada pagesa; i que els dies 31 de gener i 1 de febrer es van mobilitzar contra la privatització dels empleats dels bancs públics, fent una crida també a un moviment social general. Els sindicats majoritaris tracten de controlar el moviment, però sembla que cada vegada els resulta més difícil, perquè en aquesta lluita dibuixada des de la base té la determinació de la base.

30 anys liberalitzant l'Índia

El Govern de Modi ha incrementat des de 2014 les primeres mesures liberals de l'Índia, que van canviar els préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI), en 1991. D'aquesta manera, les preocupacions i queixes dels agricultors són perfectament enteses pels ciutadans que ja van sofrir les mesures liberals per endavant.

Un altre dels aspectes a tenir en compte és el que es destaca en l'article de Mediaparte: “Malgrat els nombrosos alçaments pagesos que han existit fins ara a l'Índia, mai han aconseguit atreure a les classes populars, sovint sota la direcció dels agricultors més rics, com el sindicat francès FNSEA. Però en l'alçament actual, si bé hi ha agricultors mitjans o rics, en aquesta ocasió els pagesos més pobres i radicals dirigeixen el moviment. En les revoltes, els pagesos més pobres es vinculen més als nivells més proletaris de la societat rural i urbana”.

Els pagesos de l'Índia tenen una cultura de lluita i la protesta que van iniciar al novembre no és ni la primera ni l'última, ja que en els dos últims segles compten 77 protestes, una mitjana de tres anys. Però no tots són iguals, i segurament això d'aquest període quedarà escrit en la història. I qui sap? Potser ho recordem com un moviment que va passar d'una rebel·lió dels pagesos a una rebel·lió ciutadana.