Vaig esmentar a Antoine Compagnon, l'última lliçó que ha donat recentment en el prestigiós Collège de France, i, ara que s'ha jubilat, haig de confessar que m'ha estat inspector, font de coneixement, sovint miracle, mestre veritable. Li dec gran part del poc que sé sobre literatura, a les conferències, als articles, als llibres, que he agafat pertot arreu. Imagina't que un dia que vaig arreglar les prestatgeries vaig arribar a comptar tres volums de l'assaig El dimoni de la literatura. I més enllà d'uns continguts concrets: li he pres la paciència, una manera de caminar pel món, en Perece, com utilitzar la vida.
Un altre mestre, Jordi Llovet, té un llibre anomenat Els mestres en el qual ret homenatge a cinc mestres que li han estat decisius per a constituir-se com a persona i intel·lectual: En el repartiment participen Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José María Valverde i Antoni Comas. Els cinc, bastant diferents, comparteixen una sèrie de característiques: sense cap desig de poder, posseïen una enorme fe en la paraula escrita i, sobretot, la capacitat de treballar, de treballar, una prova definitiva del que jo mai seré un mestre de ningú. I el més important, sembla que eren gent discreta, humil, bona gent. Ja no hi ha mestres com aquests, diu Llovet. Diria que no hi ha cap com Llovet –jo ja no els vaig conèixer en la Universitat Autònoma de Barcelona, encara que paral·lelament Llovet continuava impartint classes en la Universitat de Barcelona–.
I, no obstant això, record a alguns professors –com, per exemple, allò que em va posar un 3–, em recordo que amb el temps s'han convertit en mestres i mestres, i que sense ser professors, fins i tot sense tenir a alguns mai cara a cara, han complert aquest paper, en el sentit més ampli de la paraula. No crec que hagin aconseguit fer de mi una persona virtuosa i instruïda. Però li han ensenyat coses que encara no sabia. I diria que ensenyar és una cosa així.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'ofensiva imperialista israeliana ha entrat en una nova fase: bombardejos a Iemen, Líban i Síria; atacs contra l'Iran; intent d'invasió de Líban… Els sionistes han aconseguit un vell objectiu: Anar més enllà de Palestina i convertir l'atac en una guerra regional.
L'augment... [+]
Un sol nom de lloc és suficient per a començar a citar el cas més greu de violència contra les dones que s'ha produït en els últims temps: En aquest poble de proves, un marit ha dominat químicament a la seva dona i l'ha abandonat durant deu anys a la sexualitat d'altres... [+]
De petits, teníem mil jocs per a jugar en el dia a dia. Alguns jugàvem corrent, uns altres jugàvem amb la pilota, les nines, la goma o les paraules. Hi ha un joc en el qual jugàvem amb les paraules, m'he adonat que serà per a tota la vida. No ens adonem que estem jugant,... [+]
–Sí, això serà un muntatge… o un acudit fet per algú… o una cosa treta de context…
–No, volguda, aquí està el vídeo, escolta l'entrevista.
-Oxtia, sí! –donant tornades als ulls en els forats.
J. no podia creure-ho. No obstant això, no és increïble, és... [+]
En el grup BRICS+ participen economies productives emergents o proveïdors de matèries primeres. Aquests volen construir una governança mundial més justa i això xoca amb un Occident que vol continuar governant i regulant els fluxos econòmics internacionals.
BRICS+ no és... [+]
Estic malalt, en condicions de quedar-me sense sortir de casa, amb la baixa del metge, amb l'aprovació dels quals m'envolten. Estic malalt. És a dir, la meva energia és la que solc tenir quan torno a casa a la nit, però durant tot el dia. I el cos és un parany, una vegada... [+]
Un llarg cap de setmana. Hem fet un volt per l'entorn i hem aprofitat per a fer el picotejo. Turistes fent selfies. Rutes per a turistes, lloguers, botigues, hotels, pàrquings, plats de menú, cartells de senyals en tots els idiomes del món. Els turistes transformen els llocs... [+]
Fa molts anys el Dr. Vaig conèixer l'abusi bot, i també em vaig adonar de la velocitat amb la qual les persones poden enganxar-se a aquestes màquines. Sent animals socials, la relació és natural i necessària, i com diu el nom de 'relació', sempre comporta una resposta per... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]
A través de l'aplicació Wallapop vaig vendre uns altaveus mediocres abans de l'estiu. Potser la descripció del producte estava una mica inflada, és cert. El comprador em va posar tres de cinc estrelles. És evident que no valia la pena.
La setmana següent, vaig portar amb... [+]
L'altra vegada vaig estar en l'enterrament del pare d'un amic. El nostre amic ens va demanar als presents que prenguessin una flor dels rams, si així ho volien. No puc dir que no a les flors, molt menys a les roses, sobretot a les vermelles. Així que vaig agafar una bella rosa... [+]
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital. Al poble de les cures, no obstant això, la vida és el centre.
Abans hi havia un carrer principal, un carrer gegantesc que... [+]