Segons el pla Suspertu, el Govern de Navarra presentarà 125 projectes a fons europeus per un import de 3.419 milions d'euros. Segons un estudi de la UPNA, Navarresa podria rebre entre 417 milions d'euros i 1.000 milions d'euros d'aquests fons.

El canvi climàtic, la transició energètica, la digitalització, la reactivació econòmica, la vertebració territorial... tot això és la base del pla, “guiat pel sector públic”, però que ja està donant un gran espai a la Confederació Empresarial de Navarra (CEN) en l'assessorament de projectes.

És difícil creure que aquest pla hagi d'establir les bases d'un món sostenible, sobretot perquè fins ara només s'elogia el sistema que ha portat el desastre climàtic, sense fer la més mínima crítica. Per contra, en la presentació del Pla Suspertu, la presidenta María Chivite posa com a exemple els esforços i plans d'estímul econòmic que s'han realitzat a Navarra en els últims 60 anys. És a dir, “abans ho vam fer bé i ara ho farem”. Llavors, com hem arribat al desastre actual?

Per exemple, es destinaran 817 milions d'euros a la cohesió territorial, però dins d'ells es troben el TAV o Canal de Navarra –vinculat al Pantà d'Itoiz–, projectes vells, destructius i poc relacionats amb la sostenibilitat.

Un altre àmbit és la sostenibilitat i l'energia renovable, als quals es destinaran 593 milions d'euros, en els quals el cotxe elèctric, els parcs energètics –el sol i l'eòlica– i l'alimentació sostenible són tres dels principals àmbits. Però en cap lloc es diu que la reducció del nombre de cotxes és necessària per a consumir menys energia, que és impossible que hi hagi un número igual o superior a l'actual, però elèctric. O l'alimentació sostenible sí, però aquí està el projecte de la cabanya vacacional de Caparroso, que es vol augmentar de 3.600 a 7.000 vaques –i la mateixa empresa vol fer 20.000 a Sòria–. No obstant això, recentment s'ha conegut la intenció del Govern de Navarra de modificar la llei per a evitar aquests grans estables.

L'energia renovable és el 20% de l'energia que es consumeix actualment a Navarra, es vol aconseguir el 50% per a 2030, i per a això es preveu la construcció de desenes de parcs de sol i energia eòlica, tornant a causar importants danys en l'ecosistema i la biodiversitat. En la lògica del “creixement sostenible” fins ara, la melodia de l'exconseller de Desenvolupament Econòmic Manu Ayerdi es fa coneguda: “Si no és qualsevol cosa, però és qüestió de vida o mort [baixar la temperatura del planeta], haurem d'estar preparats per a assumir algun mal mediambiental”. Ayerdi s'ha vist obligat a abandonar el Govern pel cas Davalor, però els plans que ha fet fins ara han sortit de la seva conselleria.

Succeeix el mateix en l'àmbit digital. El pla té uns objectius beneficiosos, com la reducció de la bretxa digital o l'educació digital, però en ell es reconeix que un dels seus pilars és impulsar la revolució digital 5G, que necessita de grans quantitats d'energia i materials. En gairebé totes les conselleries es preveuen desenes de milions d'euros per a impulsar onze projectes digitals.

Una pluja de diners que portarà un nou impuls del capitalisme, vestit de verd i de belles paraules. Hi ha molts diners, molts projectes i interessants avanços en algunes àrees, però en el fons es basa en un major creixement econòmic, i en un món finit això no és possible, disfresses, el model no és sostenible.

(Aquest article forma part del reportatge El que deixarem en deute a les generacions futures)