Es diu que a Euskal Herria s'escriu poc de ficció.
Es produeix poc. Una mica més per al cinema, molt poc per a la televisió. Avui dia, ETB és l'única productora de ficció per a televisió d'Euskal Telebista, és a dir, les productores treballen per a ETB. I promou dues o tres sèries a l'any.

El fet de ser l'únic client permet a ETB abusar del poder?
Totalment. Haig d'aclarir que abusa i empeny al mateix temps. És el que mou la indústria. Però, en la mesura en què té monopoli, abusa, per descomptat. A més de la tarifa, són elles les que marquen els tipus de continguts, els temes d'interès, la durada de les sèries, la quantitat de ficcions que es crearan...

Per tant, fa passar les idees pel tamís de l'autocensura, recordant els desitjos d'ETB?
Més que autocensura, es tracta de saber per a qui escriu. Si treballo una idea meva, sé que en ETB a penes tinc mercat. Encara que varia any a any, el procés és aproximadament el següent: Els responsables de producció d'ETB criden a les productores basques i els diuen “enguany farem tres sèries, o dues, o... i volem una sèrie d'aquestes i altres característiques, a aquest preu”. Les productores proposen idees i ETB tria. Cal destacar, així mateix, que en l'actualitat existeix una altra alternativa que ETB no està aprofitant.

Quin?
ETB, en aquests moments, no té cap sistema de col·laboració amb cap plataforma. TV3, per exemple, té un acord amb Netflix. Tota la ficció que s'estrena en TV3 després s'estrena també en Netflix i Netflix dona diners. Això, a més de donar l'oportunitat de produir més i millor a Catalunya, obre una porta per a sortir al món. I contribueix a la diversitat cultural i lingüística. Si veiem aquí una sèrie danesa, per què no veuran una sèrie basca a Dinamarca? És possible, però cal canviar de mentalitat. L'Associació de guionistes fa temps que ho està demandant.

Durant els quatre anys en què va ser president de FAGA, va lluitar per millorar les condicions laborals dels guionistes.
Aquesta lluita continua. Aquesta professió, en si mateixa, és precària quant a la inseguretat. Jo sé que tindré treball fins al divendres, no més d'una estona, després una mica més... Els guionistes tenim una reivindicació relacionada amb això, que té a veure amb els impostos. Donaré un exemple extrem: pot passar tres anys treballant un guió i rebre 100.000 euros en vendre'l (normalment no sol ser tant, però bo). En cadascun dels dos primers anys has facturat zero i en el tercer 100.000. Com és una gran quantitat, aquest any hauràs de pagar gairebé el 50% d'impostos. Però és un treball de tres anys! Si vas facturar 33.000 euros en cadascuna d'elles, els impostos serien del 20%.

És freqüent que es produeixin aquestes situacions?
En el cas dels quals estem en la televisió no és tan freqüent, quan escriuen per al cinema sí. És habitual que no es facturin res en un any o durant molt de temps.

També demanen confessió.
Concretament la visibilitat. Avui dia, gràcies a la televisió, la cosa ha millorat, però abans mai es parlava del guionista. Quan les revistes franceses van començar a parlar de cinema d'autor, el director era considerat l'autor, però no el guionista, encara que sovint tenim la primera idea, tot el que escrivim nosaltres... Pel que fa al cinema seguim així. No volem que la gent ens conegui mentre caminem pel carrer, però sí la reputació professional.

Escriu els guions per a la sèrie d'ETB Go!azen. Però ho fas en castellà. No és estrany?
En el cas de Go!azen jo no escric els detalls del guió. Jo sé crear històries, i això és el que faig. A uns altres els correspon escriure aquestes històries en bon basc. El basc que arriba als nens que veuen la sèrie és molt bo, molt estudiat pels filòlegs.

El que s'ha dit en una entrevista: “El model de televisió actual no durarà més d'una dècada”. S'estan
produint grans canvis. Pel que fa a la ficció, les plataformes són més nombroses i variades tant en continguts i tipus de públic com en cultura i idioma. No obstant això, no podem negar que hi ha poques plataformes i que són elles les que decideixen quin tipus de contingut fer. Però són més amplis que ETB. En ETB tot ha de ser molt suau. Go!azen, per exemple, és una sèrie sobre adolescents, però per a nens. Els adolescents que apareixen allí no fumen porros, no xoquen, no beuen alcohol... Es donen les mans i els petons, però no parlen de condons ni de la regla. Go!azen és per a nens. I per a les mares.