És perjudicial per al medi ambient? Seria més perjudicial construir allí 3.000 habitatges”. Així ha respost la tinenta d'alcalde de Donostia-Sant Sebastià, Nekane Arzallus (PNB) als regidors d'EH Bildu Markel Ormazabal i Elkarrekin Podem Marta Huarte i Haizea Garay el 18 de gener. A la fi de 2020, des que El Diario Vasco publiqués que l'Ajuntament vol construir un parc de nou hectàrees de surf en el barri de Martutene, és la primera vegada que el debat arriba a nivell polític. Malgrat la poca gent que es va prendre de debò, en la Comissió de Serveis per a les Persones de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià s'ha vist que aquest govern té una voluntat ferma per a dur a terme el projecte. Les interpel·lacions i preguntes presentades per l'oposició han permès conèixer més informació sobre el projecte.

“Contribuirà a millorar la pròpia activitat del surf. Els surfistes podran entrenar allí i estem segurs que gràcies a això, molts joves començaran a practicar aquest esport”. Així ho ha defensat el vicepresident Arzallus, mancant Goia. En les seves paraules, l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, el Govern Basc i la Fundació Basque Team han decidit impulsar el surf com a esport, i tots els agents que formen part del clúster Surf City Donostia volen impulsar aquest esport a la ciutat –sense dir en concret, aquesta infraestructura que donen suport als diferents agents que estan en aquest clúster–. Quan li han retret que es tracta d'un projecte pensat per a atreure turisme, ha dit que no és així, sobretot dirigit als donostiarres. A la ciutat hi ha moltes empreses que treballen entorn d'aquest esport i, en definitiva, volen impulsar el surf: “Podran surfear tots els dies de l'any gràcies a aquest projecte”.

En la comissió també s'han donat a conèixer alguns tècnics sobre el projecte, com per exemple, la propietat dels terrenys. Si bé la suma de les següents quantitats no aconsegueix el 100%, les següents xifres: el 1,08% de l'àmbit correspon a l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, el 67,40% al propietari privat i el 27,55% al Govern Basc, societat pública adscrita al Govern Basc Visesa. El parc seria gestionat per una empresa privada i la previsió és que se celebri en un termini de dos anys. L'oposició vol saber si el projecte està entre mans i, a més de la piscina, li han preguntat si farà algun petit comerç, restaurant o una cosa així, o si han calculat el nombre d'ocupacions que generaria. Ha passat per sobre de la primera pregunta i ha assenyalat que no es pot saber amb exactitud això dels llocs de treball fins que es defineixin els projectes. Enrere queda l'època en la qual Ernesto Gasco va anunciar que construir una ona artificial en Antondegi suposaria la creació de 500 llocs de treball. No obstant això, hi ha algun projecte que ja existeix des de fa uns anys, ja que la notícia publicada pel diari del Grup Vocento suposava un fotomuntatge exacte, i els treballs realitzats en els dos últims anys en el barri de Txomiñenea que es veu darrere no s'han realitzat.

El mal ecològic com a eix de la crítica

Els principals arguments en contra del projecte han estat centrats fins ara en el medi ambient. Pocs dies després de la publicació de la notícia, el primer agent que s'ha pronunciat en contra del projecte ha estat l'associació ornitològica Itsas Enara/SEU-Birdlife, que denunciava que el parc de surf danyaria l'hàbitat de nombrosos ocells en perill d'extinció. Han recordat que en el mont Antondegi hi ha 117 espècies d'ocells, de les quals 29 estan incloses en el Catàleg d'Espècies Amenaçades del Govern Basc. Posteriorment, el grup ecologista Eguzki ha condemnat el projecte, com si es tractés d'agents que prenen posicions en la taula d'escacs. Les principals causes són les ones naturals, el balafiament d'energia, la despesa, la destrucció del medi ambient...

També EH Bildu i Elkarrekin Podem de Donostia-Sant Sebastià han pres el medi ambient com a eix central de la crítica: que volen artificializar la muntanya, que hauran de fer carreteres per a arribar a ell, que hi haurà un gran malbaratament d'aigua i energia i que la ciutat ha reivindicat l'emergència climàtica. En relació amb aquest últim punt, el Tinent d'Alcalde respon que no hi ha motiu per a la preocupació pel medi ambient, ja que tant l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià com el Departament de Medi Ambient del Govern Basc, presidit per Iñaki Arriola, elaborarien els informes i prendrien les mesures necessàries per a evitar danys a la fauna i la flora. A més, en la sessió municipal s'ha repetit en tres ocasions l'argument que seria més perjudicial construir allí 3.000 habitatges.

L'actual Govern defensa aquest projecte perquè en el Pla General d'Ordenació Territorial 2010 es va recollir que era urbanitzable. No obstant això, en el transcurs de més d'una dècada des de l'ordenació del territori, hi ha bastantes coses que han canviat, entre elles, que el clima està en plena emergència en el món, i en aquest sentit, aquest Govern Municipal va fer pública el 17 de març de 2020 la declaració d'emergència climàtica, amb múltiples propostes d'acció, entre elles la “renúncia a l'execució d'uns sòls classificats com a urbanitzables en el Pla General 2010” i l'elaboració d'un nou pla “amb criteris climàtics”.

A més de les nou hectàrees del parc de surf de la part alta de la muntanya, han assenyalat que el Polígon industrial 27, situat als peus d'Antondegi, s'ampliarà en deu hectàrees, la qual cosa garanteix que les altres 74 hectàrees del mont Antondegi es classificaran com no urbanitzables i renunciaran a construir allí 3.000 habitatges. Aquest moviment polític serà suficient perquè l'alcalde Goia, davant la creixent serietat de l'emergència climàtica, embena una infraestructura com deu piscines olímpiques com una acció a favor del clima?

Donant tornades amb l'ona artificial

Encara que ha enxampat a molta gent en la sorpresa, des de fa diversos anys les autoritats de la ciutat han esmentat públicament els seus plans de construir una baga artificial.

El projecte d'ona artificial presentat per Odón Elorza en 2007, quan era alcalde de Donostia-Sant Sebastià, ha quedat per a la història. En la mateixa platja de la Zurriola, en el fons de la mar, van manifestar la seva intenció de realitzar una ona mecànica gegant de 230 metres de longitud, 40 metres d'ample i altura de l'edifici Kursaal. Ander Usabiaga ha recuperat en les xarxes socials l'article escrit llavors per Mitxel Ezquiaga en El Diario Vasco en el qual presenta l'invent com “la imatge d'una Guipúscoa innovadora”. Aquest no anava a ser un projecte d'atracció turística, sinó de “impuls de les energies renovables”, encara que la idea la presentés el regidor de turisme. Per a inaugurar el projecte de l'ona es va anunciar l'organització d'unes jornades internacionals sobre les energies renovables, amb noms com Al Gore o el cantant Bono, que acudirien a la ciutat des del principi. Mai es va fer i el projecte va acabar en l'abocador de la història.

Una dècada més tard, en 2017, el Tinent d'Alcalde de Sant Sebastià, Ernesto Gasco, actual Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil del Govern d'Espanya, va expressar la seva intenció de construir una ona artificial, aquesta vegada en la perifèria de la ciutat: Altza o Zubieta. En 2018 va tornar a esmentar la idea en unes jornades internacionals sobre surf, però en aquesta ocasió va dir que si la nova caserna de militars espanyol no es construïa en Antondegi, en Martutene, es proposaria fer-ho allí. Va dir que a l'estiu “ajudaria a evitar aglomeracions a les platges” i que crearia 500 llocs de treball, tal com hem esmentat anteriorment.

Què diuen els surfistes?

En declaracions a la comissió de l'Ajuntament de Donostia, Nekane Arzallus ha explicat que el clúster Donostia City Surf, que reuneix els principals agents del surf de la ciutat, vol impulsar el surf a la ciutat. Es pot sospitar que alguns dels agents presents veuen amb bons ulls el projecte, com per exemple l'empresa WaveGarden que realitza aquests projectes; no cal ser un embruixador per a saber que és la que més bitllets té per a dur a terme un projecte d'uns milions d'euros. No obstant això, el clúster compta amb tota mena d'associacions, des d'escoles de surf fins a surfistes com Groseko Indarra, botigues de roba, Euskal Herriko Surf Federazioa, hotels, botigues de reparació de taules, Federació Guipuscoana de Piragüisme, Club Esportiu Fortuna, Mondragon Unibertsitatea i una infinitat de marques de roba. La pregunta és si estan tots a favor de la construcció d'una infraestructura d'aquestes característiques en aquest espai natural de Martutene.

Caldrà veure com se situaran els agents que encara no han pres posició, les associacions de veïns de Martutene i voltants o els propis surfistes de Donostia, per citar alguns. Mentrestant, la Fundació Surf Rider’s, que compta amb 50.000 socis a nivell internacional, ha expressat públicament fa pocs mesos la seva oposició a aquestes infraestructures que denominen Fake Wave –Ona Falsa–, ja que l'impacte mediambiental és molt major que la seva possible aportació al surf.

Els detractors d'aquesta nova infraestructura estan pendents de l'experiència de Sant Joan de Llum, que recentment ha quedat amb les cames en mans de l'Ajuntament, QuickSilver i Wavegarden. Durant diversos mesos, prop de 70.000 signatures en contra d'aquesta iniciativa van ser recollides per surfistes de tota mena que, en el seu nom, no acceptarien aquest tipus de projectes antinaturals. Les lluites socials, no obstant això, tenen característiques locals i està per veure si els moviments populars que seran capaços a Guipúscoa i l'oposició política paren l'orientació neoliberal de l'Ajuntament del PNB-PSE. A la vista dels antecedents dels últims anys, amb el malbaratament de milions d'euros en el metre que ha revolucionat el centre de la ciutat, l'estació soterrada del TAV a la ciutat, l'obertura de desenes d'hotels, el pagament d'una escultura de 4 milions d'euros a l'illa, la posada en marxa d'una incineradora en els suburbis, la duplicació del centre comercial Garbera, preservar el patrimoni arquitectònic com a escombraries, etc. Com acabarà? Això està per veure.