Asier Lafuente és euskaltzale de Salvatierra/Agurain i ha estat coordinador de la Llanada Alabesa en l'Euskaraldia. Creu que les converses bilingües eren impensables fins fa poc: “Fins a 2016 no se'ns ocorria res semblant. Com podem fer-ho nosaltres en basc i els altres en castellà?”. En 2016, no obstant això, es va produir un canvi en l'ús de la llengua dels i les aguraindarras. Es van apostar 75 hores en basca: “Des de llavors per a mi les converses bilingües s'han convertit en habituals”.

Lafuente creu que és imprescindible contextualitzar i tenir un conveni social, i en això està d'acord Xan Aire. Ell és d'Urepel i des de fa anys va començar a ser una conversa bilingüe: “Està bé fer una espècie de contracte, dient, si vostè vol fer-ho en castellà, però jo li parlaré en basc”. Diu que amb un amic, per exemple, es va comprometre a això, i que des de llavors mantenen converses bilingües sense cap problema. El fet de tenir un conveni crea un entorn més agradable i, d'aquesta forma, les converses es fan més còmodes ", ha destacat. Precisament, Euskaraldia ofereix per un temps aquest contracte i aquest context, i això ofereix un paraigua a les converses bilingües.

Més fàcil d'escriure

La consellera ha destacat que les converses bilingües són més fàcils de tenir per escrit que de manera oral, però no oral. No és tan incòmode i al principi són més reeixits: “Ara vaig començar escrivint amb un amic amb el qual tinc converses bilingües”. L'escrit ofereix uns altres temps i altres facilitats i creu que pot ser un punt de partida interessant. Per descomptat, no tots els contextos són iguals: “L'ambient festiu, per exemple, és molt apropiat”. En Urepel, alguns dels quals normalment parlen francès li parlen en basc en un ambient festiu: “A mesura que passen les hores de festa, el basc es va fent més fàcil, en aquest àmbit no es fa contracte, però la gent se sent més tranquil·la, es perd la vergonya”. Però, per què ocorre això? Aire diu que sovint parla basca millor del que la gent pensa, però que estan acostumats a fer-ho en contextos molt concrets, i que aquest espai s'amplia en un ambient festiu: “Jo també faig més fàcil el castellà en aquestes situacions”.

Per això, ha subratllat la necessitat de crear contextos en els quals poder mantenir converses bilingües de manera natural: “Els llocs de trobada entorn de la cultura basca, per exemple, són molt eficaces per a això”. En Urepel, per exemple, els carnestoltes tenen una gran força; se celebra la diversió combinant teatre, dansa i vers: “Sabem que els farem en basc en la plaça, per la qual cosa tots els assajos i preparacions es realitzen de manera natural en un ambient euskaldun”. També diu que amb les bertso eskolas ocorre una cosa semblant, i que gràcies a elles, els joves tenen l'oportunitat de parlar en basca d'una manera molt més natural que en l'educació formal: “Quan comencem a cantar, cantem en basc i crec que aquest ambient també es pot aprofitar per a canviar moltes coses”.

Lafuente insisteix en la importància de fer una transició per a mantenir converses bilingües eficaces: “És difícil passar de sobte del castellà al basc, però a poc a poc podem anar canviant els hàbits lingüístics”. Ha guanyat molts espais en basc gràcies a aquestes entrevistes, i ha explicat que en alguns casos fins i tot ha aconseguit que el seu amic digui unes paraules en basca: “En altres casos parlen només en castellà, però almenys jo els contesto en basc”.

No obstant això, hi ha espais que dificulten les converses bilingües, com el món laboral. Segons Ai, la situació laboral en Ipar Euskal Herria pot ser molt complicada. D'una banda, no hi ha plans de basc o similars, i d'altra banda, per part de l'ocupador no existeix cap intenció o reflexió per a valorar la diversitat lingüística o el basc. Creu que, en aquest sentit, Euskaraldia ha ofert “micro plans de basc” a través d'arigune i hauria de seguir per aquest camí.

Lafuente també veu una dificultat que pot ser clau en les converses bilingües: “El dubte que sol existir és el que l'altre entén”. Lafuente és euskaldun berri i recorda haver confessat que entenia més del que realment entenia: “Hi ha parlants que volen entendre el basc, però que entenen menys del que realment pensen. En aquests casos, pot ocórrer que s'iniciï la conversa i s'adoni que no s'està comprenent bé, i sorgeixen dificultats per a continuar parlant en basca”. Aguraindarra diu que l'estudi realitzat en la primera edició d'Euskaraldia mostra que els ahobizi tendeixen a canviar al castellà davant les dificultats: “En aquests casos és important que els vascoparlantes regulin la llengua al nivell de comprensió de l'altre”.

Què passa fora d'Euskal Herria?

Les converses bilingües no són noves i, per descomptat, no ocorre res més aquí. Pello Jauregi és professor de la UPV/EHU i investiga projectes per a canviar els hàbits lingüístics i socials dels estudiants. És un dels dissenyadors de les figures belarriprest i ahobizi d'Euskaraldia. El llibre de metodologia Uler-saioa, que l'any passat va publicar amb el Clúster de Sociolingüística, recull diverses experiències internacionals. En ella s'esmenta com en 1936 la pedagoga i lingüista catalana Delfí Dalmau va proposar el multilingüisme passiu com a eina per a la convivència entre les llengües. El lingüista va determinar que cada parlant havia de dominar el seu idioma original i tenir comprensió de diverses llengües de l'entorn: “Primer, base i segon, complementari”. El llibre també recull altres experiències europees. Diu que en l'actual Europa s'han creat nous ambients i condicionis soci-polítiques que han reavivat la idea de plurilingüisme passiu.

Per a Jauregi cada vegada són més els que miren amb desconfiança la superioritat “massiva i acrítica” de l'anglès. Així ho ha valorat la lingüista Carme Junyent katalana.Katalunian, que manté nombroses relacions acadèmiques a nivell internacional. Per descomptat, això requereix que els parlants tinguin la capacitat d'entendre les llengües dels altres. A Europa sovint utilitzen llengües romàniques per a això. El lingüista català diu que l'objectiu és revitalitzar la diversitat lingüística: “Es tracta de no discriminar, ja que si ho fem tot en anglès estem deixant a un costat altres llengües i donant privilegis als parlants d'anglès; si cadascun pot utilitzar el seu idioma, tots estem en les mateixes condicions”.

Aquesta manera d'actuar, segons Junyent, té alguns beneficis, com, per exemple, permetre escoltar diverses propostes i veus que, d'una altra manera, no arribarien al món acadèmic. “La gent s'acostuma a escoltar altres llengües i gaudeix quan s'adona que entén més del que pensa en altres llengües. En els debats, per exemple, hi ha una participació molt major”.

A Catalunya, ha explicat que aquest tipus de dinàmiques es donen amb naturalitat, i abans també a França: “Els francesos no feien els mateixos objectius que els catalans, però abans utilitzaven el seu idioma moltes vegades; ara usen cada vegada més l'anglès”. Ha afegit que els acadèmics d'Eslovènia van posar en marxa un experiment similar, però no sap quin ha estat la resposta i el seguiment que ha tingut.

Junyent diu que els experiments que han realitzat en l'ambient acadèmic han donat bons resultats: “Fa uns anys organitzem unes jornades amb un grup de recerca japonès i plantegem com fer per a no utilitzar l'anglès. Un ho feia en català, un altre en occità i l'altre en francès. Un altre no coneixia la llengua romànica i va parlar en esperanto”. Va ser un èxit quant al nombre de participants: En l'aforament de 80 persones es van reunir 90 persones. En 2017, en un congrés en el qual es va parlar de la rehabilitació de les llengües indígenes i minoritàries, cadascun ho va fer en la seva pròpia llengua: “El discurs d'obertura del Congrés va ser sobre el quítxua. Les apostes per la diversitat lingüística han funcionat, de moment”.

Converses bilingües al Senegal

Existeixen exemples de converses bilingües fora del món acadèmic. Al Senegal, per exemple, es parlen més d'una llengua en les relacions informals, la qual cosa els obre un espai per a mantenir converses bilingües. Bouba Diouf va néixer al Senegal, Dakar, i ara viu a Basauri. Parla sis idiomes, entre ells el basc. Al Senegal utilitza el wolof, però de petit també va aprendre pulaar: “Entenc l'idioma Pulaar, però no parlo”. El wolof és l'idioma principal al Senegal i creu que això ha fet que es marginin els altres idiomes: “El wolof es parla en el treball, a les botigues, al carrer… però alguns continuen parlant pulaar entre ells. Als quals ho fan jo els entenc i tenim converses bilingües”.

Diouf considera que per a mantenir altres llengües i dialectes és important impulsar converses bilingües. Per això, també en basc s'esforça per fer-ho: “Aquí també em passa, la gent em parla en castellà i jo en basc. És una bona oportunitat per a reforçar l'idioma”.