El passat 6 de gener, les agències de notícies van anunciar que Cuba ha signat un tractat amb l'Iran perquè les proves clíniques de la nova vacuna per a la COVID-19 es duguin a terme no sols a l'illa, sinó també en aquelles del país asiàtic. L'acord incloïa dues notícies: una, que Cuba no sols és capaç de produir vacunes sinó també d'exportar aquests productes biotecnològics; i dos, que a l'illa hi ha molt poques persones contaminades amb coronavirus –per a la seva felicitat- per a poder dur a terme íntegrament la fase 3 de les proves clíniques de vacunes a l'illa.

Uns dies abans, a la fi de desembre, el Lehendakari Miguel Díez-Canel va visitar als investigadors de l'Institut de Vacunes Finlay de l'Havana per a expressar públicament el reconeixement dels cubans per la seva labor de “L'únic país en el Tercer Món que ha dut a terme la producció d'una vacuna d'aquest tipus”. No sols això: serà l'única nació que financi i produeixi la vacuna al 100% de la població amb recursos públics.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, a principis de gener de 2021, dels 237 projectes de vacunes que estan en procés de preparació a tot el món, 6 ja havien estat aprovats per algun govern i van començar a aplicar-se al públic, 6 ja estaven en procés d'aprovació i 64 més en proves clíniques. Entre els 12 inclosos en les fases 2 i 3 d'aquests últims es troba el Sobirà de Cuba 02.

A més de les dues vacunes citades per l'Institut Finlay, el Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia de Cuba treballa en altres dues, superant les proves clíniques de la fase 1, Abdala i Mambisa, realitzades el 18 de gener. Una gran gesta per a una illa pobra, amb quatre habitants com el País Basc (11 milions de persones), amb un Producte Interior Brut més o menys el nostre: El PIB de Cuba ha passat dels 100.000 milions de dòlars en 2018 als 90.000 milions de dòlars en 2016, sumat el d'Euskadi i Navarra sense Iparralde.

No és casualitat que Cuba estigui en la punta davantera de les vacunes, ja que aquest tipus de tecnologia no s'improvisa en dos dies. L'immunòleg italià Fabrizio Chiodo ha ofert recentment una entrevista a Ana Iglesias Mialareti, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en la qual ha analitzat el tema. Chiodo, que se suposa que ha realitzat el doctorat a Sant Sebastià, a més de ser professor en la Universitat de l'Havana, també està en el Consell Superior de Recerques Científiques d'Itàlia i ha participat en els estudis i proves clíniques de les vacunes Sobirana 01 i Sobirana 02.

Chiodo ha explicat que en el pla tecnològic se situen les vacunes cubanes a l'altura de les de la generació basada en les últimes tecnologies per a les multinacionals de vacunes velles. Com fins fa pocs anys es feien vacunes per a produir una resposta immunitària en el receptor utilitzant virus desactivats, avui es basen en les manipulacions genètiques les últimes generacions, com les que han treballat Pfizer i Moderna, i injecten components genètics dels virus perquè ensenyin a les cèl·lules del receptor a crear proteïnes dels virus i a despertar la immunitat. S'estima que estan a mig camí entre les dues generacions els productors de Cuba i un terç de les vacunes contra la COVID-19 que fins ara han arribat a les proves clíniques, denominades Vacunes subunitarias de Proteïna: la de Novamax, la de Vector Institute de Rússia, etc.

Els investigadors cubans han utilitzat les proteïnes virals d'altres vacunes produïdes a l'illa anteriorment per a elaborar vacunes contra la COVID-19. En Sobirana 01 utilitzen la vacuna per al meningococ B, que en els últims 20 anys ha estat exportada a altres països per a immunitzar als nens de l'illa. En el cas de Sobirana 02 s'ha utilitzat una proteïna del virus del tètanus, com ja s'ha fet anteriorment amb altres vacunes, com l'antigripal B, entre altres.Segons Chiodo, aquestes dues noves vacunes poden conservar-se en frigorífics ordinaris, sense necessitat de congelacions especials (la primera que han tret al mercat, la de Pfizer-BioNTech està a -70 °C), amb els avantatges que això comporta en costos i infraestructures. Les autoritats de l'Havana esperen que per a abril se superi la fase 3 de les proves clíniques i que per a juliol es pugui vacunar a tota la població de l'illa.

Chiodo ha subratllat la importància que la propietat sigui pública, però no la de les multinacionals farmacèutiques. Ell va començar a treballar amb els cubans perquè les vacunes d'aquests són les úniques del món que són 100% públiques: “Sempre vaig pensar que m'agradaria treballar algun dia ajudant a un país on tot el relacionat amb la farmàcia és públic. Ens deien que era un estudiant i que era impossible fer una prova clínica si no és amb una empresa farmacèutica en el món. Només es parlava d'una excepció: Cuba”.

INTENTANT SER AUTOSUFICIENT EN LES FARMÀCIES

“Pfizer i la sobirania: La vacuna contra la COVID-19 de Cuba posa un contrapunt molt interessant al desenvolupat per Pfizer als EUA ”, en un interessant article, l'antropòloga nord-americana Naomi Schoenfeld ha explicat el context del tema en la revista Medical Anthropology Quarterly.

Per a començar, no és casualitat que l'institut d'on procedeixen les vacunes Sobirana tingui el nom de Finlay: Carlos J. El científic cubà Finlay va demostrar en el segle XIX que la malaltia de la Febre Groga és introduïda pel mosquit Aedes aegypti. Finlay és un institut que des de 1934 està fabricant vacunes contra la verola, el tifus, la tuberculosi, la ràbia i el tetano… En la dècada de 1970 amb el naixement de la biotecnologia es va produir un canvi radical en la producció de vacunes, en col·laboració amb el científic finlandès Kari Cantell. Cantell va inventar com crear l'Interferon, que avui continua sent una de les estrelles de les farmacèutiques cubanes, a partir dels leucòcits humans, però va preferir compartir els coneixements adquirits en la recerca que patentar… un científic generós!

L'atzar va voler que la malaltia de Denge, trobada de manera immediata en la mateixa illa per a produir interferó a Cuba, pogués donar un nou brot, traslladant a 116.000 pacients a hospitals. Les persones dedicades a la biotecnologia van oferir al sistema sanitari –tots dos són de l'Estat- provar l'interferó contra el dengue, i d'aquí va partir l'estreta integració entre la recerca i l'atenció sanitària, que continua sent una dels senyals d'identitat de l'illa.

El Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia de Cuba i l'Institut Finlay han patentat i produït més d'un miler de molècules que volen modular el sistema immunitari, seguint el camí obert per l'interferó: diversos interferons, la vacuna de l'hepatitis B, la vacuna de la meningitis B… Aquesta última es va fer famosa en la dècada de 1980 quan va ajudar a controlar el brot de meningitis B que es va estendre pel Brasil, l'Argentina, Colòmbia i l'Uruguai.

Naomi Schoenfeld considera que, al·ludint al llibre “Política de vacunació: història global”, el poder d'un govern per a produir les seves pròpies vacunes enforteix la sobirania nacional i per això l'èxit o fracàs d'aquest remei nacional per als qui participen en la campanya de vacunació influeix en la consciència popular de la gent.

VACUNA, LA MÉS POLÍTICA DELS MEDICAMENTS

En paraules de Schoenfeld i de manera genèrica, les vacunes són éssers farmacèutics veritablement polítics, “incideixen molt més allà dels objectius que se li han imposat científicament. A partir del nom, suggereixen protecció. Expressen coneixement tecno-científic, higiene, comandament mèdic. Les poblacions, la política, els privilegis i fins a la violència són un instrument de gestió. Són una espècie d'assegurança contra possibles riscos. (…) La vacuna genera grans canvis en les poblacions, en l'economia, en la política, en la societat i fins i tot en la immunitat”.

Aquesta política de vacunes porta amb si grans contradiccions. Perquè com a revers dels avantatges i promeses que s'esmenten més endavant, també pot provocar conductes anti-vacuna en moltes persones, ja que aquests medicaments treballen més que nosaltres a través de nosaltres mateixos, provocant i posant en marxa el nostre sistema immunitari. A més de les persones que es basen en arguments de salut, ètica, ecologia o política contra les vacunes, l'antropòleg destaca –a partir del cas dels EUA que coneix bé– les de minories racialitzades: “Les persones negres desconfien de les vacunes, que al llarg de la història les han utilitzat per a experiments mèdics sense ètica, per als quals representen la violència de l'Estat”.

La població cubana té una experiència molt diferent de les vacunes. “Aquí s'han creat vacunes en el ‘ecosistema tancat’ de biofarmacias estatals que té el país, des de la recerca fins al sistema sanitari nacional universal. En això és fonamental tenir integrada la política i la ciència, perquè quedi clar que els interessos dels ciutadans i no els interessos de les empreses dominen. Aquesta integració de la ciència i la política ha aconseguit a Cuba fer front al virus i posar en marxa dues vacunes. Quan l'economia de l'illa està arruïnada, l'Estat socialista continua fent la seva labor de guardià i per això és tan important que aquestes vacunes sobiranes també es desenvolupin en aquests temps difícils. En aquest sentit, podem dir que aquests Sobirans són les vacunes socialistes contra la COVID-19”.

A pesar que sembli mentida quant a la seva riquesa, l'antropòleg, que viu a Califòrnia, el veu precisament en una situació contrària als EUA. Aquí l'èxit de la campanya de vacunació estarà relacionat amb la capacitat de compra de dosi. Les relacions entre la ciència i la política estan construïdes al revés de les cubanes, per sobre de tot els interessos i els beneficis tenen més importància que la salut de les gents. A pesar que les multinacionals nord-americanes han aconseguit amb les seves vacunes campions fer-se amb la part principal del subministrament del món, els Estats Units no té un sistema sanitari universal ni una coordinació regional, milions de persones viuen sense regularitzar l'assegurança i la vigilància, cosa que significa que la vacunació en massa es convertirà en un autèntic maldecap.

“Coneixent la història de Cuba -- diu Schoenfeld- en la vacunació, tots saben que les vacunes Sobirana estan preparades i el treball per a fer-lo serà senzill: business as usual [com sempre]. Per contra, als EUA business as usual significa que ‘les persones que creïn en la ciència’ podran accedir a la vacuna i que molts hauran d'obtenir a través de la millor suplència disponible en cas de no comptar amb un programa nacional de salut: hauran d'aconseguir-la en els nostres hipermercats Walgreen i Walmart (‘fins a esgotar vacunes’, ‘oferta inútil en 50 estats’, ‘veure condicions’, ‘no ser compatibles amb altres ofertes’…).

QUI RECORDA LA SALUT DELS POBRES

La COVID-19 també va sorprendre els cubans com a la resta d'investigadors del món, segons ha comptat a la cadena Telesur el director de l'institut Finlay, Vicente Vérez Bencomo. Les autoritats sanitàries, que amb estrictes mesures van controlar el primer brot del virus a l'illa al maig, es van adonar que havien de preparar-lo per a la pròxima ona. Per a la felicitat dels professionals de la biotecnologia, milers de científics a tot el món s'havien implicat en la recerca del COVID-19 i feien públics en gran manera els coneixements adquirits sobre els components i característiques de la pandèmia.

Al maig, el president Díaz-Canel va cridar als investigadors i els va demanar que accelerin la velocitat de la seva cerca, ja que Cuba necessitava la seva vacuna. Van aconseguir reduir els terminis habituals gràcies, en gran manera, a les informacions que els científics de tot el món havien difós lliurement, i per a agost ja tenien preparades dues dosis de la formulació seleccionada. Aquestes primeres dosis van ser preses en els seus cossos pels dos principals responsables de la recerca. “Amb això preteníem aconseguir dos objectius –assenyala Verez Bencomo-, d'una banda, demostrar que els responsables teníem confiança en aquest resultat i per un altre, convertir-nos en nosaltres mateixos per a fer un salt en un procés que requereix d'unes estrictes condicions científiques i ètiques que aconseguíem els dos primers a provar la vacuna i que ens permetessin accedir més ràpid a les proves clíniques”.

Per a agost sabien que la primera vacuna que es registraria en el món no seria la dels cubans –les grans multinacionals havien anunciat que les primeres vacunacions podrien començar a la fi d'any…– però Verez Bencomo assenyalava com a objectiu que aquest país fos el primer a incorporar a tots els seus ciutadans, tots i gratis.Pensaven també en moltes altres persones del món: “Quan apareguin les vacunes, els primers a immunitzar a les poblacions seran els països rics del món. Tant pel preu d'aquestes vacunes com pel fet que som 8.000 milions de ciutadans en el món, no es pot pensar que totes estaran vacunades en 2021. La solidaritat amb els cubans no és oferir el que et sobra, sinó compartir el que tens amb el que tens, sinó que seria un somni compartir amb nosaltres a la fi d'any el món, i sobretot el d'Amèrica Llatina”.