El Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc acaba de publicar el XV informe sobre publicacions en basca. Tal com indica el seu títol, és el resultat d'un estudi realitzat sobre la producció de llibres en basc en 2019. Com en els últims anys ha estat realitzat per l'empresa madrilenya Connecta Research & Consulting, amb la col·laboració de l'Associació d'Editors d'Euskadi (no confondre amb l'Associació d'Editors Bascos) i la Federació d'Associacions d'Editors d'Espanya.
L'informe ens torna a mirar dos anys enrere i la recerca dona una imatge de la situació anterior a la pesta.
Si ens fixem en la producció literària en basca de 2019, aviat ens venen a la memòria les novel·les Aitaren etxea (Elkar) de Karmele Jaio i Miñan (Susa) d'Amets Arzallus i Ibrahima Beli, Zelda d'Elena Olave. D'aquest cos (Balea zuria) el poemari i l'assaig d'Hasier Arraiz Maitasun parpelleja bakarra (Erein).
No obstant això, el Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc no ha parat esment als autors dels llibres ni als temes que els componen, ni al punt de vista literari o artístic en general. Un altre dels objectius d'aquest estudi és analitzar les dades relatives a la producció, oferta i facturació de llibres.
Alguna cosa que es repeteix una vegada i una altra és que la indústria de la cultura basca (o la indústria de la cultura basca) és petita, que es necessiten mesures estratègiques per a sobreviure en el dia a dia. Un tema que també ha sortit a la llum amb la pesta és el de la necessitat de donar sortida a la situació de l'anomenada cultura en general, sobretot per part de les institucions públiques. No obstant això, sovint no es discuteix públicament en què es troba realment la situació, no es posen números sobre la taula. La indústria cultural serà petita econòmicament, però què significa ser petita? Quant costa, per exemple, la producció de llibres en basc?
La dansa de les dades és ja el quinzè informi que el Govern
Basc ha elaborat sobre les publicacions en basca. La revista Jakin, per part seva, fa un repàs a la producció editorial de cada any. El difunt Joan Mari Torrealdai va realitzar els exàmens entre 1976 i 2017, i Xabier Eizagirre Gesalaga ha estat l'encarregat de rellevar a Xabier Euzkitze en el lloc. En el número 241 s'ha publicat el repàs a l'edició de 2018 de l'obra basca. La de 2019 es publicarà l'any vinent.
No obstant això, comparant l'informe de Conecta sobre les publicacions en basca i l'anàlisi que habitualment realitza Jakin, les diferències són evidents any rere any. En l'estudi realitzat sobre la producció en 2018, per exemple, el XIV Informe de publicacions en basca contempla un total de 118 editorials, mentre que Jakin compta amb 334. Aquesta diferència també es nota en els títols comptabilitzats. Connecta aporta 1.842 en 2018, mentre que la recerca de Jakin ho fa en 2.138.
Tal com assenyala Xabier Eizagirre Jakin, aquesta diferència es refereix principalment a dues variables: la font de la informació d'una banda i la metodologia per un altre. Quant al nombre de títols i editorials, es basa gairebé exclusivament en l'ISBN. La resta de la informació la reben únicament de les editorials.
En els estudis de producció de 2019, per tant, és possible que no s'hagi tingut en compte realment tot el publicat en basca en l'estudi realitzat per Conecta.
Tal com es detalla al final de l'informe, les dades han estat obtinguts a partir de mostres d'empreses editores en basca, per la qual cosa la recerca no és rígida. No obstant això, pot considerar-se com una mostra de les principals tendències de la publicació en basca.
Quins són,
per tant, les principals tendències? Quines dades revela la recerca? L'estudi revela que en 2019 han estat 108 les editorials que han publicat llibres en basc. Aquest és l'univers que té en compte. D'ells, 99 han estat identificats a partir de dades ISBN, els nou restants són editorials d'Iparralde. Un total de 55 editorials han participat en l'estudi, mentre que la resta de les dades han estat obtinguts de fonts de segona mà.
Segons l'estudi, les editorials privades i la Universitat del País Basc (UPV/EHU) van publicar 1.847 títols en basc en 2019. També es mostra la dada dels exemplars impresos: en total gairebé tres milions de llibres. Tirada mitjana de cada llibre publicat en paper: 2.226 llibres.
Qui la publica en basc? A pesar que no hi ha distribució per editorials, i excloent les editorials d'Ipar Euskal Herria, només el 34,3% dels quals han publicat llibres en basc ha publicat el 75% o més dels seus títols en basc.
L'informe també analitza la producció per seccions. Segons la distribució realitzada, es distingeix entre ficció per a adults (novel·la, poesia i teatre, assajos literaris, etc.), literatura infantil i juvenil, textos no universitaris (llibres de text i materials complementaris) i els no ficticis (ciències i humanitats i ciències socials i llibres pràctics, divulgació i diccionaris). Limitant l'àmbit de les dades, els llibres publicats en paper per editorials privades, els llibres de text no universitaris van ser els que més títols nous van publicar: 554, seguida de la literatura infantil i juvenil amb 343 títols; dels llibres no de ficció amb 211 títols; i de la ficció per a adults amb 179 títols.
Aquesta distribució que apareix en els títols publicats es repeteix, més o menys, quan s'observen altres dades. Quant a la tirada mitjana de cada llibre, la major part dels llibres es produeix en l'apartat de textos no universitaris, amb gairebé 3.000 exemplars. En la literatura infantil i juvenil la tirada mitjana és de 2.172. En el cas dels llibres no ficticis, encara que s'editen més títols que els de ficció per a adults, la tirada mitjana és més baixa: 1.130 per a llibres no ficticis, 1.548 per a ficció per a adults.
Facturació A més de les dades de la tirada de
cada llibre, l'informe recull dades sobre la comercialització i la facturació. Segons l'estudi, en total, les editorials van facturar al voltant de 39.825.000 euros en concepte de publicacions en basca. El 75,2% de la facturació total correspon a la sèrie de textos no universitaris, amb prop de 30 milions d'euros. A la literatura infantil i juvenil li correspon el 17%, prop de set milions d'euros.
Per contra, la sèrie de ficció per a adults (que inclou novel·la, teatre i poesia), a la qual en general es concedeix gairebé exclusivament la denominació de “literatura basca”, suposa el 5% de la facturació total, 2 milions d'euros. Si s'analitza el departament, a la novel·lística li correspon el 4% de la facturació total de la producció editorial en basca.
Si considerem la producció de llibres en basc com a sector, per tant, la importància dels llibres de text és notable. Més enllà dels llibres de text, la literatura infantil i juvenil és la part més important de la indústria de les publicacions literàries en basca.
En el cas de les empreses privades, la recerca també inclou el nombre de llocs de treball. En total serien 96 les empreses privades editores de llibres en basc, en les quals hi hauria 292 treballadors en nòmina.
Finalment, estimant que el pagament dels drets d'autor en tots els territoris suposa el 4,1% de la facturació total (número de la CAPV), s'han abonat gairebé dos milions d'euros per la compra de drets d'autor.
Ekain honetan hamar urte bete ditu Pasazaite argitaletxeak. Nazioarteko literatura euskarara ekartzen espezializatu den proiektuak urteurren hori baliatu du ateak itxiko dituela iragartzeko.
En Larrabetzu no falten cites per a reflexionar sobre l'àmbit cultural basc i, en gran manera, jornades sobre literatura. Després del passat i l'entrada de les fires de Ziburu i Sara, s'han obert les gomitas, entre altres, a les reflexions sobre les diverses àrees culturals... [+]
“Estutasun larrian” aurkitzen direnez, liburugintzari garrantzia ematea eta “liburuaren kate osora” helduko diren neurriak hartzea eskatu dute Euskal Idazleen Elkarteak, EIZIEk, Euskal Editoreen Elkarteak, Editargik eta Galtzagorrik.
La pianista catalana Clara Peya ha estat guardonada recentment amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2010. Als seus braços, ha dit que ha estat un privilegiat i ha donat les gràcies a la seva mare per haver tingut un piano a casa, assajant durant hores i hores, perquè... [+]
Somiem. Hi havia una vegada un poble de lectors. Cadascun podia anar a un lloc pròxim a la seva casa, (...) un lloc càlid on un podia descobrir a si mateix i als altres, on podia aprendre, imaginar, intercanviar, viatjar. (...) Aquest poble és nostre, és França. Ens... [+]