Ballar a les fronteres
- Cal ser valenta per a plorar. Almenys per a plorar davant el públic. Davant una peça que ho faci, cal ser com una sabata per a no emocionar-se. Encara que el que està succeint no sigui fàcil d'entendre o agradable.
Ens movem d'una sala a una altra completament esmussats pel plaer estètic. Busquem emocionar-nos gràcies a l'amabilitat. Una bona melodia, un bonic moviment. En totes les arquitectures es pot trobar la bellesa. Els soviètics ho sabien i també ho saben els de la DAPA, en admirar l'arquitectura de Bidebieta i Pasaia.
Sense esperar a la volta dels temps del brutalisme, trobar comoditat en experiments honestos no és difícil. Vull dir que a vegades hi ha qui proposa experimentalisme en un context molt personal, i moltes vegades és conceptual o (i) excessivament fred. Però ens interessa el que toca. Aquest? O això? [assenyala el cor]. Almenys un de dos.
Una cosa creada per Manu Gaigne i Jone Amezaga. Alguna vegada. En alguna part han tocat a tots dos en la peça. Anàvem a veure una dansa musicada, però ens hem trobat amb una altra proposta. Música sense instruments, dansa sense coreografies, teatre sense guió.
Alguna cosa. Alguna vegada. Nonagun
Següent actuació:
Quan: 24 de gener en
Senar: Tabakalera de Sant Sebastià
En l'actuació d'octubre a la sala Niessen d'Errenteria, han començat a fer música amb el cos, afegint un efecte reveure's i plantejant-se al revés. Gaigne s'ha acostat a Gong, però no ha tocat com esperava. Ha tocat la fusta, les vores i ha deixat de palpar mantenint el ritme. Perquè no tocar també és tocar.
Jon crida en interrompre les percussions. Basant-se en la relació de les malalties mentals amb la ciutat, el moviment Ruidismo ha barrejat a través de la beguda botzines i cotxes i ocells. I plena la terra de micròfons per a jugar amb el delay dels peus. I obrir les portes de la sala per a interactuar amb els sons de l'exterior. O per a convidar a algú que no ha entrat. O a algú que no ha sortit.
Van deixar l'escenari un parell de minuts. I jo pensava que la peça seguia, mentre es gestionaven les emocions, pensava, sentia. La importància del no-res, com ell deia. I entre aquestes reflexions s'ha acabat. Els sanglots de l'anciana se sentien al costat dels bancs.
Saber portar l'experimentalisme a les experiències és una de les coses més belles que es poden demanar a l'art. A més de parlar d'intimitat, portar als límits sensacions i emocions. Perquè les idees que es troben a les fronteres són més belles. Aquest primer treball de Gaigne i Amezaga té com a únic límit el futur. La pròxima sessió tindrà lloc el pròxim dia 24 en la Tabakalera de Donostia-Sant Sebastià. No serà el mateix, però segur que no et penediràs. Si ho agafes obert.
La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]
MOOR KRAD
Per: Companyia Ertza.
Quan: 3 d'octubre.
On: A la sala Muxikebarri de Getxo.
---------------------------------------------
Dos anys després vaig conèixer l'obra Moor Krad, en la qual els membres de la companyia Ertza van crear i van estrenar la peça. Llavors, en... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]
