Ballar a les fronteres
- Cal ser valenta per a plorar. Almenys per a plorar davant el públic. Davant una peça que ho faci, cal ser com una sabata per a no emocionar-se. Encara que el que està succeint no sigui fàcil d'entendre o agradable.
Ens movem d'una sala a una altra completament esmussats pel plaer estètic. Busquem emocionar-nos gràcies a l'amabilitat. Una bona melodia, un bonic moviment. En totes les arquitectures es pot trobar la bellesa. Els soviètics ho sabien i també ho saben els de la DAPA, en admirar l'arquitectura de Bidebieta i Pasaia.
Sense esperar a la volta dels temps del brutalisme, trobar comoditat en experiments honestos no és difícil. Vull dir que a vegades hi ha qui proposa experimentalisme en un context molt personal, i moltes vegades és conceptual o (i) excessivament fred. Però ens interessa el que toca. Aquest? O això? [assenyala el cor]. Almenys un de dos.
Una cosa creada per Manu Gaigne i Jone Amezaga. Alguna vegada. En alguna part han tocat a tots dos en la peça. Anàvem a veure una dansa musicada, però ens hem trobat amb una altra proposta. Música sense instruments, dansa sense coreografies, teatre sense guió.
Alguna cosa. Alguna vegada. Nonagun
Següent actuació:
Quan: 24 de gener en
Senar: Tabakalera de Sant Sebastià
En l'actuació d'octubre a la sala Niessen d'Errenteria, han començat a fer música amb el cos, afegint un efecte reveure's i plantejant-se al revés. Gaigne s'ha acostat a Gong, però no ha tocat com esperava. Ha tocat la fusta, les vores i ha deixat de palpar mantenint el ritme. Perquè no tocar també és tocar.
Jon crida en interrompre les percussions. Basant-se en la relació de les malalties mentals amb la ciutat, el moviment Ruidismo ha barrejat a través de la beguda botzines i cotxes i ocells. I plena la terra de micròfons per a jugar amb el delay dels peus. I obrir les portes de la sala per a interactuar amb els sons de l'exterior. O per a convidar a algú que no ha entrat. O a algú que no ha sortit.
Van deixar l'escenari un parell de minuts. I jo pensava que la peça seguia, mentre es gestionaven les emocions, pensava, sentia. La importància del no-res, com ell deia. I entre aquestes reflexions s'ha acabat. Els sanglots de l'anciana se sentien al costat dels bancs.
Saber portar l'experimentalisme a les experiències és una de les coses més belles que es poden demanar a l'art. A més de parlar d'intimitat, portar als límits sensacions i emocions. Perquè les idees que es troben a les fronteres són més belles. Aquest primer treball de Gaigne i Amezaga té com a únic límit el futur. La pròxima sessió tindrà lloc el pròxim dia 24 en la Tabakalera de Donostia-Sant Sebastià. No serà el mateix, però segur que no et penediràs. Si ho agafes obert.
MOOR KRAD
Per: Companyia Ertza.
Quan: 3 d'octubre.
On: A la sala Muxikebarri de Getxo.
---------------------------------------------
Dos anys després vaig conèixer l'obra Moor Krad, en la qual els membres de la companyia Ertza van crear i van estrenar la peça. Llavors, en... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]
La meva generació ha vist a tres papes, pandèmia, totes les consoles per a la Play Station 5 des de gameboy color i el final del conflicte. La meva generació no havia nascut quan va passar Halley en 1986. No hem pogut veure-ho fins avui. He estat en el Teatre Gayarre durant... [+]
Aste hondar honetan euskal dantzen hiriburu bilakatu da Hendaia. Akelarre dantza talde hendaiarraren 50. urtemugaren testuinguruan, Lapurdi, Baxe Nafarroa eta Xiberoako hamasei dantza talde elkartu ditu bertan Iparraldeko Dantzarien Biltzarrak.
