El viatge emocional del temps
Quan es parla de records juvenils a partir d'una edat, els relats comencen o acaben dient “fa 20 anys” (o més). En aquest cas és així, ja que el protagonista de la novel·la té com a objectiu concretar els fets de fa 23 anys. De fet, en aquella època es va construir la seva personalitat actual en un viatge que va marcar un abans i un després en la línia de temps de la seva vida.
Als nascuts en la dècada de 1970, per tant, l'ambient que trobarem en aquest llibre és molt conegut: els cassets gravats amb música popular per als amics o les relacions per carta. El títol fa referència també a la tecnologia del moment, ja que, com diu el narrador, el VHS pot ser “una metàfora del passat”.
Al principi sembla que estem davant una novel·la negra (la rossa es dirigeix al detectiu emocional amb la intenció d'esclarir un assassinat i emprenen una recerca recollint alguns testimoniatges). Però l'autor beu de la poesia i del teatre per a crear aquesta llarga narració, i també apareix l'assaig.
Ens ha semblat interessant trobar diferents versions sobre una persona i sobre un fet (no obstant això, ha ocupat massa espai en el llibre? ). El protagonista diu que “la memòria és un exercici col·lectiu”. Últimament es parla molt de la memòria històrica. En la majoria dels casos, darrere d'això es troba la Guerra Civil i el Conflicte Basc, i s'agraeix que hi hagi intents de fer memòria històrica amb minúscules, utilitzant la realitat per a fer ficció i comptar la realitat.
La novel·la comença amb la frase “El meu cos és una màquina del temps” i es repeteix de tant en tant. En aquesta frase es recull l'essència d'aquesta novel·la: està construïda al voltant del jo; els aspectes sensorials, sexuals i emocionals estan molt presents; fan un inventari del que oblidem i recordem; en lloc de parlar de les noves tecnologies, apareixen les velles tecnologies; els amics són el mirall d'un mateix.
Aquest llibre és adequat per a l'època de la pandèmia i la neu, ja que (inclòs) viatja als records en aquests dies en què la mobilitat està limitada i ens proposa una recerca emocional per a observar els moments decisius de la vida. Ens fa reflexionar i reubicar-nos sense deixar de costat l'humor.
Baionako Euskal Museoan 19:30etan hasiko dira bihar Maiatz literatur aldizkariaren 29. Solasaldiak. Miren Agur Meabek zabalduko du jardunaldia. Itxaro Bordak elkarrizketa egingo dio jendaurrean.
Peto-peto ari da azken aldi honetan Oier Guillan (Orereta, 1975) idazle, aktore eta zenbaitetan ARGIArako kazetari lanetan ere katramilatzen dugun poeta.
Edo! argitaletxe “euskal elebakar, autofinantziatu eta alderdi eta erakundeetatik independenteak” udazkenean plazaratuko ditu aurreneko liburuak, proiektu berriaren sustatzaileek aurkezpenean adierazi zutenez.
Elkarrizketa: Oier Guillan / Argazkia: Dani Blanco
Iñigo Ibarraren laguntzaz jarri dugu hitzordua Ander Lipusekin, ez baita erraza teatroari estuki loturik bizi den izaki berezi honen arrastoa jarraitzea. Elkarrizketa hau plazaratu den unean Aulestiko ADELen... [+]
Dejabu antzerki konpainiaren Gure bide galduak obrak jasoko du Donostia antzerki saria, martxoaren 27an Victoria Eugenia antzokian egingo den ekitaldian. Iaz Donostian programatu ziren helduentzako euskarazko bederatzi antzezlanen artetik hura aukeratu du epaimahaiak.
Uberan.org webgune berria euskal literaturzaleen atari izateko asmoarekin sortu dute Oier Guillan eta Uxue Alberdik. “Literatura non dago? (...) Abestien letretan, antzerkigintzan, bertsolaritzan eta abar ere bada literaturarik”, uste du Alberdik. Irudigileak,... [+]
Hamahiru konpainia, 26 antzezpen eta 53 artista izango dira aurtengo Antzerkiaren Maiatzan, Hendaian. Egitarau “eklektikoa” prestatu dute Herriko Etxeak eta Chimères antzerki taldeak, eta besteak beste, dantza, zirkua, mimoa eta antzerkia izango... [+]
