A Colòmbia, el nombre de llengües vives ascendeix a 65. Un d'ells és el Nasa yuwe. Es tracta d'una població i comuna francesa, situada en el departament de Cauca, als Andes. Són uns 400.000 usuaris, dels quals 140.000 són usuaris de la nasa yuwe, la qual cosa suposa un 35% del total. Els professors Zarraga i Ortega han desenvolupat la seva experiència en la localitat de Tuunsiwxu-Toribio, un poble de 32.000 persones, on el 30% són nasa yuwe parlants. Zarraga i Ortega afirmen que a la fi del segle passat la nasa yuwe es trobava en un clar retrocés: “L'escola no garantia el coneixement, la nasa yuwe no existia en la majoria dels àmbits i funcions de la vida. El prestigi de la llengua era petit, els parlants no tenien l'orgull de parlar en la seva pròpia llengua, la transmissió s'havia interromput o estava molt avançada, no s'escoltava als pobles, la llengua no apareixia en el paisatge –tot en espanyol–, i era espanyola fins i tot en les zones i esdeveniments dels indígenes”. I, sens dubte, el desig de recuperar l'idioma va sorgir del desig de viure dignament.

El Consell Territorial Indígena de Cauca, que juntament amb el poble de Nasa engloba a altres pobles, es va proposar recuperar les terres, dignificar les condicions de vida dels indígenes. A través d'ells, l'Associació de Capítols Indígenes del Nord va arribar a crear el “Fil de Nasa Yuwe”, és a dir, a treballar l'educació, i d'aquí a tenir en compte els objectius lingüístics i culturals, a implantar el model d'immersió en nasa yuwe en Infantil i Primària, arrelada en la concepció mundial de les andanes. En paraules de Zarraga i Ortega, “aquestes escoles s'estan multiplicant i estan fent passos perquè la llengua nasa yuwe tingui cada vegada més presència en altres models escolars”. Això ha fet aflorar mancances i necessitats: materials d'aprenentatge, formació del professorat, produccions culturals… I d'aquí ha vingut directament la col·laboració entre euskaldunes i nasals, canalitzada a través de l'Associació Garabide.

Amb l'objectiu de reviure

La cooperació entre tots dos pobles s'ha centrat en donar un impuls decidit al procés de revitalització de la llengua. La decisió, no obstant això, va anar de les andanes. En el marc de “Nasa Yuweren haria”, en 2011 es van designar 40 promotors, és a dir, agents lingüístics. Un d'ells va participar en el curs d'Expert que organitza Garabide i des de llavors va sorgir la col·laboració i així van arribar les autoritats polítiques i espirituals del poble nasa a reflexionar sobre la planificació de la revitalització lingüística i a fer alguns passos, eines i recursos.

Per a començar, van identificar diverses línies de treball: planificació, escoles d'immersió, ensenyament d'adults, producció cultural, mitjans de comunicació, corpus i traducció. Aquestes línies van ser elaborades per grups específics de promotors i membres del País Basc. En 2018 van organitzar un curs de 180 hores en Tuunxiwxu-Toribio per a compartir el seu coneixement amb la resta de les andanes: Diplomatura en estratègies de revitalització lingüística aplicada a la comunitat nasa. L'èxit va arribar a la universitat, i en 2019, la Universitat Autònoma Indígena Intercultural va organitzar un curs amb formació per a gestionar els processos de revitalització de la llengua: 23 professors nasa i deu euskaldunes van ser els conductors dels alumnes. “En aquest últim curs la presència de la nasa yuwe va créixer enormement, el paisatge lingüístic està gairebé completament en yuwez i gairebé tots els prestatges de professors van impartir el curs en la seva pròpia llengua”.

El treball que tots dos professors realitzen en el Cauca, no obstant això, ha tingut com a objectiu principal l'ensenyament i l'alfabetització d'adults, entenent que és imprescindible per a garantir la transmissió de la llengua, juntament amb les escoles de nens i nenes, “que també els adults que no són capaços d'utilitzar la llengua adquireixin aquesta competència. A més, la nasa yuwe és una de les passions més desitjades per la ciutadania”. Havien realitzat ja diverses experiències, però sense resultats tangibles. En ella, “la nostra primera tasca va ser reflexionar sobre la naturalesa i els objectius de les escoles d'adults”.

Ensenyament de persones adultes

No obstant això, des de l'escola d'adults, els nasas no volien que fossin sol llocs d'ensenyament d'idiomes, sinó que fossin agents per a augmentar l'ús de la nasa yuwe, sobretot, entre nens i joves. Zarraga i Ortega, per part seva, consideren que les escoles d'adults poden ser molt actives perquè la llengua faci passos en nous àmbits, com la planificació del corpus, l'administració, els esports, els mitjans de comunicació, el comerç, etc. A més, “en tots aquests àmbits ha predominat l'espanyol”, ens han dit.

No obstant això, perquè les escoles d'adults es converteixin en agents i agents de la comunitat, era imprescindible encertar a diagnosticar correctament la situació i analitzar diversos factors per a això. Zarraga i Ortega van treballar en quatre d'aquestes variables: “Com no hi havia un currículum unificat, ens marquem com a objectiu la representació i desenvolupament del currículum adequat. Al costat de la reflexió sobre el currículum, vam veure la necessitat d'unificar la formació del professorat i el procés d'elaboració de materials didàctics. Per a això, era fonamental triar un enfocament metodològic adequat”. Van apostar per una metodologia orientada a la comunicació. “L'enfocament comunicatiu proposa que els alumnes aprenguin a utilitzar la llengua promovent el seu ús. També cal dissenyar el pla d'estudis i capacitar al professorat perquè pugui desenvolupar adequadament el pla d'estudis”.

En el curs 2018-2019 s'han realitzat totes les unitats didàctiques. Any més tard, el llibre de l'alumne per a aprendre nasa yuwe està en mans dels alumnes: Kwe´sw yuwe´s piiywa´ Nyafx Fxidx. Juntament amb el llibre, també s'han editat i elaborat el llibre del professor i els materials audiovisuals.

Grans avanços

Zarraga i Ortega han treballat en Tuunxiwxu-Toribio durant uns vuit anys. En aquests anys, l'ensenyament de la nasa yuwe ha millorat i, a més, ha augmentat l'orgull per l'idioma i la visibilitat d'aquest. “Avui dia, en qualsevol festa o assemblea del poble s'escolta la nasa yuwez. El paisatge lingüístic també ha augmentat de manera espectacular. Whatsapp també es comunica cada vegada més per nasa yuwez, i en Facebook també ha augmentat la seva presència. En molts esdeveniments importants i celebracions, entre elles el mercat de l'intercanvi, es treballa contínuament des de la megafonia en la nasa yuwez, i en les targetes dels llocs aquest idioma també és el predominant. Cada escola mostra amb orgull el seu treball en nasa yuw...”. Són, sens dubte, el resultat d'un llarg procés en el qual Zarraga i Ortega han viscut de primera mà: “A més de les estades estiuenques, hem compartit missatges, taules, materials i vídeo-reunions. La distància obliga les andanes a assumir el lideratge i a acumular experiència i habilitats. També ha estat molt gratificant veure que les noves generacions s'han sumat a aquest projecte en aquests anys”. I, no obstant això, el treball no s'ha realitzat: cal continuar vivint, normalitzar la llengua a l'escola, entrar en nous àmbits, obrir la finestra dels mitjans de comunicació, obrir més escoles d'adults...