“Tinc 80 anys i és evident que els advocats de les signatures químiques fan tot per a alentir la velocitat del procediment, però que quedi clar que lluitaré fins a l'últim alè”. Són les paraules del vietnamita Tran To Nga sobre el procés que finalment s'obrirà a París el pròxim 25 de gener. “Mentre continuï viu no em rendiré”, havia avisat fa temps, i aquí segueix, declarant la guerra a les 26 multinacionals. Acusat? La fabricació d'armes químiques per a la guerra de Vietnam, que va durar entre 1955 i 1975. L'exèrcit dels EUA es va dedicar a estendre en extensos boscos i extenses extensions de camp a un agent ataronjat de dioxines, anomenat arandanos. Entre els processaments es troben el conegut agroindustrial Monsanto i el productor de productes químics Dow Chemical, que s'ha convertit en un dels més poderosos. El propi To Nga és un dels milions de contagis que tenim entre mans.

La demanda va ser interposada en 2014, però gràcies a l'astúcia i el poder de les multinacionals, el Tribunal d'Alta Instància d'Evry en la rodalia de París s'ha retardat una vegada i una altra. En haver passat mig segle des dels fets i continuar amb les fusions i adquisicions entre multinacionals que s'han produït des de llavors, són un parell de menys entre els processaments. William Bourdon és un dels seus advocats que orienta la seva labor defensiva en la defensa dels processos judicials contra els imputats en el genocidi ruandès i en la dictadura xilena de Pinochet, entre altres.

En el marc de l'Operació Ranch Hand, l'enverinament massiu es va prolongar entre 1961 i 1971 i es va estendre una quantitat ingent: 80 milions de litres d'herbicides i perdedores de fulles, xifres oficials de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (NAS). No obstant això, segons André Bouny L’Agent Orange : Apocalypse Viêt Nam, seria molt més: “En total es van emetre 346,5 milions de litres d'agents químics, si es té en compte que han passat diverses vegades pels mateixos llocs i que la dosi era de 28 litres/ha”. To Nga ho té clar: “És el primer equinocci de la història; és un desastre”. Contagiaven el 20% dels boscos de Vietnam del Sud i unes 400.000 hectàrees de terres de cultiu. En total, 3.851 llogarets es trobaven directament enverinades entre dos i cinc milions de vietnamites (no hi ha dades sobre soldats americans, laos i víctimes de Cambodja).
Segons la versió oficial de l'Exèrcit dels Estats Units, Vietcong, el Front Nacional per a l'Alliberament de Vietnam del Sud, va utilitzar herbicides i deshojadoras per a netejar els boscos i les zones rurals en les quals s'ocultaven, així com per a mantenir nets els contorns dels assentaments de l'exèrcit americà, per a veure clarament les posicions dels seus enemics. També pretenien, encara que no confessaven amb claredat, estendre la fam destruint les collites.

El propi To Nga, de 24 anys, treballava en aquests boscos com a periodista per a l'agència de premsa Giai Phong. Periodista i militant, “per la llibertat del poble”. El mateix dia en què va tenir el diploma de la Universitat, es va posar en marxa l'Hô Chi Minh, un camí que anava de nord a sud, utilitzat pels soldats de Vietcong. “Seguia als soldats del Front Nacional d'Alliberament de Vietnam del Sud, travessava boscos, caminava per llacs, mullant-me en zones humides i contaminades”, relata a Liberation.

Recorda com havia sentit un avió des de l'amagatall. Va treure el cap pel forat per a saber què passava: “L'avió va deixar un núvol blanc en el seu fetge. Aviat estava envoltat de líquids visquescos; tossia, el meu alè estava perdut, no entenia el que m'ocorria”. Netejaria el cos i seguiria el camí –en plantes, sòls i aigües contaminades enverinades–, sense saber que estava tacat per dins. Dos anys més tard, Viêt Haï, el primer fill, moriria als disset mesos per problemes cardíacs. Les altres dues filles que han tingut al seu costat també tenen problemes cardíacs i ossis, així com els seus fills. Com To Nga, en el fons.

Encara avui contaminat

La contaminació de fa seixanta anys encara és present a Vietnam del Sud i aquesta realitat fa que la situació sigui encara més dura i insostenible. Segons la Creu Roja de Vietnam, encara hi ha 3-4 milions de persones infectades i tot Vietnam és hongarès perquè es troba en aliments consumits pels Viernam (ous, carn, verdura, peix...).
“Aquesta dioxina ataca al sistema immunològic i produeix diverses malalties greus i diversos tipus de càncer. Algunes d'elles aporten proves concloents de la influència de l'agent taronja, com la cloracné (acne clòrica) o la malaltia d'Hodgkin i les seves nombroses declinacions”, L’Agent Orange: Segons Apocalypse Viêt Nam. En essència, l'OMS identifica a la dioxina com a “autora de càncer”. Sigui fauna o flora, gran part de la biodiversitat autòctona també ha desaparegut. Exemple d'això són els sòls pobres coberts de bambú i plantes denominades “herbes americanes”. Les víctimes volen veritat, justícia i reparació, no menys ni més. Però mai ho han rebut. Per descomptat, la dona de 80 anys no ha acceptat els milions proposats per les multinacionals.

Pel que fa a les accions en el context de la guerra, l'Estat Federal dels EUA ha gaudit d'immunitat diplomàtica, no es pot oposar a això. Tenen, per tant, en el punt de mira multinacionals dedicades a la producció de verí. En 1984, exsoldados americans van posar una denúncia i van arribar a un acord amb Monsanto i altres sis empreses per 180 milions de dòlars. Dels 68.000 veterans, 40.000 van rebre entre 246 i 12.800 mil dòlars. “Dels 4 milions de víctimes de l'agent taronja, només els veterans americans han rebut la indemnització per part de Monsanto. Per què no ho tenim els vietnamites?”, adverteix To Nga. Vint anys més tard, el 31 de gener de 2004, l'organització de vietnamites afectats va portar a 11 multinacionals davant la Justícia estatunidenca per crims contra la humanitat i crims d'agressió. La denúncia va ser classificada successivament, al final, rebutjant definitivament la petició de les víctimes per part del Tribunal Suprem.

L'avantpassat dels pesticidios

“L'agència taronja és l'avantpassat dels pesticidios actuals. En certa manera, continuem produint aquest arma química, seguint principis similars per a la nostra agricultura. Utilitzem les mateixes molècules de la mateixa manera i fabricades per les mateixes empreses”, afirma el portaveu de l'associació Vietnam-Dioxine.

Això és així i ho saben molt bé aquestes multinacionals. És més, s'ha demostrat que en 1965 ja sabien que el producte era “enormement tòxic” però van decidir mantenir-lo en secret.