Quantes hores passàvem en classe a la nostra escola de Markina-Xemein, mirant la teulada o les parets, pensant en quin pla fer a la tarda amb els amics. Desgraciadament, malgrat tota la nostra imaginació, mai arribem a imaginar el que havia ocorregut en les terres d'aquella escola. Hi havia una història que ens sorprenia: la del fantasma de l'alemany que en un altre temps va viure allí. Quan estàvem en classe, quan un corrent d'aire o un cop feia que la cortina es mogués o es tanqués una porta, un mestre aficionat a la història ens deia:

-Alemany!

rèiem. Qui era aquell home? Alemany? Moltes generacions vam conèixer aquest personatge. El professor ens deia que en aquestes terres van viure uns alemanys i que després que aquests morissin o anessin a un altre lloc, el govern va comprar el solar, va derrocar les cases i va construir l'escola pública Bekobenta HH-LH-BHI que avui coneixem. Era molt rar. Després d'uns anys, amb la intenció d'investigar què era el que realment hi havia darrere d'aquesta història d'alemany, el mestre i jo comencem a recollir testimoniatges i a recopilar documentació dels majors veïns dels caserius de voltant.

Wilhelm Mallet i Ruth Adams van ser la parella alemanya que va viure a la casa. Es van instal·lar al voltant de 1950 en Markina-Xemein, una d'aquestes parelles que venien “de vacances” de Madrid. Tenien una casa impressionant: dotze obrers, cuiners, servei, guia, jardiner... La casa es deia “Finca del Retir”. Era evident que tenien diners. I a mesura que avançàvem la nostra recerca, ens reafirmem en el que percebíem per l'època i el context: Es tracta d'un grup de nazis que es van escapolir d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.

Salvador de Mussolini

El recinte de l'escola actual estava envoltat per una alta estacada de pedra, en l'interior de la qual hi havia un gran xalet i, al costat, la casa dels criats. La resta del terreny estava cobert d'arbres i flors elegants i comptava amb una font molt elegant, que encara es troba al jardí de Lea Artibai Ikastetxea. En la part baixa de la casa hi havia un celler ple de vi i licor i una gran caixa forta. Segons les descripcions aportades per la població, aquest celler pot estar preparada per a ser utilitzada com a plaça forta. Les seves parets eren gruixudes i inclinades, com si fossin búnquers.

Interrogant-ho, es va pronunciar immediatament un nom que portaria aquesta història més enllà: Otto Skorzeny. Skorzeny va ser comandant i enginyer de la Gran Milícia del Partit Nazi a Alemanya (SS) i va realitzar diverses operacions especials sota comandament directe d'Adolf Hitler. La més coneguda va ser l'alliberament de Benito Mussolini en 1943, quan va ser segrestat pels aliats a l'Hotel Camp Emperatore, en la muntanya Gran Sasso, als Apenins. Després d'això, va fer moltes altres operacions, convertint-se en l'home de confiança d'Hitler.

En acabar la guerra, Skorzeny es va refugiar a Espanya, a l'abric de Franco, com molts altres nazis. Després de ser jutjat per crims de guerra en Nurenberg, va aconseguir alliberar-se de la presó, però va ser condemnat a un procés de desnazificación. Llavors, aprofitant-se dels seus contactes, es va donar a la fugida. Va residir a Madrid i Mallorca, però també va deixar rastre al País Basc.

Moviments estranys en el xalet d'estiu

Skorzeny estava relacionat amb la casa dels alemanys de Markina-Xemein i amb els quals vivien en ella, ja que era amic de Wilhelm Mallet, que al poble li coneixien com a Guillermo, i es va fer sòcia cap a 1952. Tots dos noms apareixien en les llistes d'Office of Strategic Services (OSS), el servei d'intel·ligència dels Estats Units de l'època, considerat l'antecedent de la CIA. Segons les recerques dutes a terme pels americans i els israelians, en l'Estat espanyol es tractava de nazis de refugiats, segons antics arxius desclassificats per la cia.

Els militars escapolits d'Alemanya no volien tenir estretes relacions amb la gent, vivien en la clandestinitat, i en un poble petit com Markina-Xemein no cridaven massa l'atenció, aprofitant la tranquil·litat del barri. En aquesta casa separada i separada del poble, era fàcil ajuntar-se amb els “camarades” vells.

Se sap que Otto Skorzeny, juntament amb altres ex membres de les SS refugiats en l'Estat espanyol i Amèrica del Sud, van crear una gran xarxa ODESSA per a posar en marxa el nazisme. Aquesta organització, també coneguda com a aranya, hauria d'haver estat jutjada per crims de lesa humanitat en el segle III. Va ajudar molts líders de Reich a buscar viatges i refugis segurs. Segons la gent gran del poble, era habitual veure als cotxes negres Mercedes entrar a la casa de Mallet.se celebraven allí moltes festes, un sap per què i amb qui...

En el bar de l'hotel Vega de Markina-Xemein, l'enginyer alemany, vestit de vestit blanc, prenia el Martini del migdia. Tenia la seva casa a Madrid, però a la nostra casa passava molts mesos. A l'estiu, també llogava una casa situada en la part alta de la platja de Lekeitio. Aquest edifici, actualment derrocat, es trobava entre l'Església i el pont de Deskarga. Se li veia a la platja o en els bars de la zona, i un home que cridava l'atenció pel seu aspecte i la seva grandària: L'home, de 1,92 metres d'altura, presentava una llarga taca en la galta des de l'ull fins a la boca.

Wilhelm Mallet, home de negocis i…

La trajectòria de Wilhelm Mallet va començar al País Basc uns anys abans, ja que va actuar com a espia en Iparralde, així com als voltants d'Irun i Behobia, des de 1934, traslladant al Govern alemany informació sobre francesos i republicans espanyols. Mallet també era un home de negocis. Segons uns altres, en la Guerra de 1936 va ser pilot de la Legió Còndor i va explicar a un ciutadà de Markina que per això coneixia tan bé el nostre territori. Per contra, Luftwaffe no figura en les llistes de pilots d'aquesta unitat de la força aèria. La seva dona, Ruth Adams, va morir pocs anys després de comprar la casa de Markin-Xemein, cremada amb una manta elèctrica. Molt rar també.

Més enllà de la tranquil·litat i de la semisótida, hi ha una altra raó que va portar a aquests nazi a Markina-Xemein. Otto Skorzeny va treballar com a enginyer en la Segona Guerra Mundial creant armes noves i modernes per a dificultar l'avanç aliat. Va participar en la fabricació de nombrosos avions i míssils, tal com ell mateix va explicar en la seva autobiografia. Entre altres projectes, el més destacat van ser els míssils d'avió tripulats: Al costat de la pilot britànica Hanna Reitsch, els pilots suïcides es van preparar per a atacar les ciutats i els vaixells dels aliats, segons les mateixes fonts.

Quan el fugitiu nazi va arribar a Madrid després de la guerra, Castor Uriarte, director de la fàbrica d'armes Esperanza i Cia. de Markina-Xemein, desgraciadament molt coneguda, li va contractar per a dissenyar noves armes.

Entre bombardejos i bombes

Castor Uriarte era arquitecte i va ser el mateix racionalista dels edificis d'estil d'Esperanza i Cia. en Markina-Xemein en 1933, casat amb Josefa Esperanza, filla del propietari de l'empresa. No obstant això, ens és més coneguda pel seu paper en 1937 en la lluita contra la destrucció de Guernica: va construir els refugis de la vila i va deixar un testimoniatge sobre el bombardeig escrit en un llibre.

Anys més tard, Uriarte, amb el comandament de l'empresa armamentística del seu sogre, sembla haver vist una oportunitat de negoci aprofitant l'experiència de l'enginyer alemany nazi. Per als morters es van buscar durant molt de temps un nou model d'espoleta, no sabem si es va trobar o no aquest nou model, però Skorzeny anava gairebé tots els dies a provar els prototips a la platja de Laga. Va comptar amb una oficina privada en el taller de morters de Markina-Xemein.

Skorzeny era un home de guerra o, més aviat, un traficant d'armes. Tenia negocis amb molts governs d'Àfrica, Orient Mitjà i Sud-amèrica, i sí, entre altres materials, exportava morters i magranes de Markina-Xemein a Egipte, el Marroc... Era amic de Juan Domingo i Eva Perón, així com d'altres dictadors, per la qual cosa és molt possible que els famosos morters ECIA que es feien a Euskal Herria es traslladessin a l'altre costat de la mar. Els seus contactes li van obrir moltes portes. Treballava al costat de Wilhelm Mallet com a representant d'Esperanza i Cia., Oerlikon i altres empreses per a fer negocis de venda d'armes amb empreses i autoritats de molts països.

De la vida de Skorzeny s'han fet i publicat nombrosos documentals i llibres. Qui diria que el nazi convençut que abans es coneixia com “l'home més perillós d'Europa” no va estar molt lluny d'aquí, ni tan sols els seus vells amics. Però aquesta és una història que ha estat esborrada en la nostra memòria popular, o potser no és més que un fragment confús i desconegut del passat, que mai s'ha explicat bé. Ara sabem que els fantasmes de l'escola tenien nom i cognom.