Quin ha estat la causa de la seva dimissió?
He pres la decisió perquè crec en un model, des del punt de vista tècnic, però també a nivell personal, perquè vull un model per al meu barri i per a la societat. Els vaig dir des del principi que no podia treballar amb el projecte Coworkids perquè no el creia. És clar que hi ha coses que millorar, tant en l'administració com en l'àmbit dels moviments veïnals. Però aquí està el tresor: el moviment suma el seu poder a l'administració, entre ambdues, cadascuna a la seva manera, per a protegir millor els nens i adolescents. L'Administració té molts mitjans tècnics i professionals, però no té el que tenen els barris, aquesta manera de viure, aquesta proximitat per a protegir les persones.
Creu que la decisió del govern municipal ha estat política?
Crec que no, m'ho han dit clarament. És més, no han tingut en compte les opinions dels tècnics. És una qüestió de poder: els serveis preventius per a nens i nenes tenen una gran influència en la vida dels nens i de les famílies. Ells volen controlar els valors i les eines, i no poden controlar la prestació del servei a través de les associacions.
D'ara endavant, serà el propi Ajuntament el que presti el servei. La municipalització en si mateixa no és dolenta...
Jo soc funcionari i per descomptat crec en el públic. Però l'administració té límits, i per a això, precisament aquí, tenim el que busquen en molts països d'Europa. Però no és del grat d'alguns. En l'Eixample, o en Iturrama, haurien d'impulsar aquest tipus de projectes, invertir en això, enfortir les associacions i la participació dels nens i nenes des d'edats primerenques, aconseguint així un servei preventiu. Però que no es llevi el que hi ha.
El model comunitari ha estat en marxa durant més de vint anys. Com va començar?
En aquesta època, els barris realitzaven les seves activitats amb nens, joves i famílies. Al mateix temps, l'Ajuntament estava obligat a complir una ordre. Per això, van acceptar que aquesta labor es dugués a terme per part dels barris col·lectius i van formalitzar un contracte amb les associacions. Sempre hem lluitat i no ha estat gens fàcil. Pel que fa als barris, el moviment cada vegada té un major poder. Es tracta de projectes fixos que compten amb un munt de tècnics i voluntaris.
El treball d'aquestes associacions no es limita a l'oci.
Les activitats són una eina per a treballar coses més profundes. En el grup de danses s'aprenen, en principi, les danses, però també s'aprèn com adaptar-les a un grup, com protegir-les entre els membres, es posen en contacte nens de situacions molt diferents, etc. Tot això es coordina amb els serveis socials, centres educatius i centres de salut.
Què és el que ara està en perill?
Fins ara, el sistema ha estat complementari: algunes coses les fa l'administració i altres les fa el BCE. Ara tot penjarà de l'administració i s'anirà transformant, com està. L'estructura, per tant, no serà estable. D'una banda, es corre el risc de deixar al carrer a tot un model –i a alguns tècnics–, i d'altra banda, a nivell de barri, estem perdent un recurs per a protegir els nostres nens i nenes, sobretot als més vulnerables.
Per què és important la proximitat del barri?
En els serveis municipals treballem els tècnics, però no som veïns ni amics dels nens, per la qual cosa tenim limitacions per a treballar. Aquesta distància és molt adequada per a algunes coses. Però cal treballar les coses quotidianes des de la comunitat, per exemple, com integrar a un nen o com protegir-lo entre nosaltres. No pot venir un tècnic a dir que això cal fer-ho d'aquesta manera o d'una altra manera. Nosaltres volem que els nostres nens i nenes siguin crítics, constructors i participatius, i per a això han de decidir des de petits què fer.
Això no ho pot fer el programa Coworkids?
Aquí sempre hem tingut en compte les opinions dels nens i adolescents. Per què? Perquè estem molta gent. Amb Coworkids hi haurà catorze tècnics per a tota Pamplona, mentre que ara són 32. Una cosa és consumir una activitat, anar al grup de danses i aprendre a ballar. Això és un Civivox, o una acadèmia. Però nosaltres volem que des del principi els nens i nenes decideixin què fer i com fer-lo i que aprenguin valors i capacitats humanes a través d'activitats. Això és difícil. Quants voluntaris som aquí? Cent? Quants tècnics? Ens costa molt a nosaltres, i som molts els que creem en el projecte, els veïns, els que sentim i estimem als nens a prop. Perquè, pensa-ho...
El 31 de desembre se suspendran les contractacions vigents amb les associacions de veïns i veïnes del barri. Què passarà amb aquestes associacions?
No sols amb les associacions. Què passarà amb els barris? Aquest és un recurs molt important per als barris; són escoles de barri, una manera de viure. Estem pensant en com organitzar-nos entre els barris per a poder mantenir algunes coses: locals, tècnics... Segur que avançarem. El nostre barri, el Casc Vell, vol molt als seus fills i serà molt hàbil per a reorganitzar tot això. Però perdrem molt.
No estaria mal recordar els riscos de l'aigua en aquests moments en els quals estem completament submergits en l'estiu de 2024. En general, tots recordem moments meravellosos en les zones aquàtiques, però periòdicament, alguna notícia tràgica ens commou en els titulars dels... [+]
Maiatzaren 28an Emakumeen Osasunaren Aldeko Nazioarteko Ekintza Eguna da. Ezkerraldea eta Meatzaldeako emakumeen 18 eragilek deituta, Barakaldoko osasun zentroaren aurrean kontzentrazioa egin dute. Osakidetzak ginekologiako aldian behingo errebisiorik ez duela bermatzen salatu... [+]
Donostiako Udalak ez du kondoiak saltzeko makinarik nahi hiriko kaleetan. Noticias de Gipuzkoa-k argitaratu duenez, iragan urteko azken hilabeteetan Udaltzaingoa farmaziaz farmazia ibili da makina horiek kentzeko aginduarekin. Bete ezean, 500 eta 5.000 euro arteko isuna... [+]
En l'App d'EiTB, entre les habituals polèmiques i les notícies de maltractaments entre els polítics, vaig llegir que el 60% dels navarresos no utilitza mètodes anticonceptius en la seva primera relació sexual. I que les dades de la Comunitat Autònoma del País Basc són... [+]
Hala ziurtatu zuen Biodonostiako ikerlari eta biokimiko Jesus Maria Bañalesek larunbatean Donostian eskainitako hitzaldian, Gipuzkoako Minbiziaren Kontrako Elkarteak antolatuta. Elikadura egokia eramatea, jardun fisiko jarraitua izatea, kutsadura ahal bezainbeste... [+]
40 urtez Astigarragako zinkeztatze fabrika batean aritu zen langileari 2011n atzeman zioten minbizia eta urtebetera hil zen. Epaiak dio enpresan ez zutela aireztapen egokirik eta maskararik erabiltzen.