A la fi d'enguany he escrit l'última crítica literària de l'any per a aquest setmanari ARGIA. L'honor és meu. Us convido que acabeu l'any i aneu a l'última pàgina del llibre per a començar el llibre. Abans de començar a llegir, amenitzeu el saló amb aquestes cançons. Si els coneixeu sabreu que ens donaran l'oportunitat de crear un ambient tranquil i especial. En les cançons he recollit l'ambient introspectiu i màgic del solstici d'hivern. Preparar xocolata calenta o una copa de vi. I gaudeix-ho.

Aquest primer llibre d'Oihane Amantegi té un començament sorprenent i impactant. Moltes vegades li he sentit dir a Josune Muñoz que l'elecció d'una bona anècdota és la marca d'una bona escriptora i que no és gens fàcil resoldre bé l'impacte que genera aquesta anècdota i mantenir la tensió que exigeix. Doncs bé, Amantegi aconsegueix mantenir el pes de l'anècdota i mantenir un alt nivell al llarg del llibre.

La germana bessona que ha nascut morta i la que ha nascut amb vida se'ns presenten des de molt primerenc. A partir d'aquí, parlarà sobre el dolor de la vida i de la mort, sobre els seus límits i la seva contrarietat. El programa tractarà de difuminar la divisió tan habitual en la cultura occidental, acostant la vida i la mort a la ciutat. Això succeirà a través del somni, la imaginació i la vida interior del personatge principal. Un lloc per a un món màgic i ric. Jugarà entre el conte i la novel·la, posant en qüestió els límits dels gèneres literaris.

El riu és el corrent que porta les paraules del conte: El riu Ochlockonee, la ribera del riu, el desbordament dels rius, els rius gelats, els rierols... és un lloc en moviment com a espai físic. És també una fortalesa de la bellesa. També rep una vida nombrosa. D'altra banda, és l'amagatall dels éssers màgics. Misteriosament. Perillós. L'aigua, el món de les emocions, funciona com una metàfora per a crear un diàleg entre dos mons.

El llibre no arriba a cent pàgines i d'un cop d'ull ens adonarem que cada secció està composta per capítols molt curts. Aquesta petitesa contrasta amb la profunditat del que se'ns compta i genera un efecte estimulant en el lector. A través d'una magnífica anècdota, d'un ritme intens, d'un tema atrevit i d'una metàfora immillorable, la novel·la ha sortit rodona i equilibrada de la ploma d'Oihane Amantegi. Moltes gràcies, Oihane, per proveir la mar de la literatura amb nous rius. A 2021 li demanaré salut i grans transportistes de lletres. Per a continuar somiant.