El projecte de transició agroecològica a Orduña va començar en 2006 amb la posada en marxa del servei de Producció Orduña. La posada en marxa del servei es va produir després d'un procés de reflexió dut a terme per l'Ajuntament i els agents locals: Des de l'any 2000 el poble vivia una situació de crisi i van sentir la necessitat de fer una projecció de futur. En la reflexió van decidir apostar pel turisme, pel petit comerç i pel sector primari. El sector primari va veure que havia d'apostar per la producció lligada a la terra i que la ramaderia ecològica podria ser l'opció de futur.

Agroecologia des del principi

Amb la posada en marxa del Servei de Producció Orduña en 2006 es va establir la sobirania alimentària com a objectiu i marc de treball l'agroecologia. En els tres primers anys es va treballar amb el primer sector: “L'objectiu era buscar la viabilitat econòmica dels caserius. Es va fer un treball de caseriu en caseriu per a identificar els costos de producció. La conseqüència va ser que calia treballar en dos àmbits: d'una banda, en la reducció de les despeses de producció, i per un altre, en el camí cap al consumidor final, que augmentava els ingressos. D'aquesta manera, els baserritarras van entendre el que era l'agroecologia i van veure que aquest marc teòric aportava beneficis per al seu caseriu i a més, de cara al relleu futur, creava oportunitats per als joves de casa”. La tècnic Marijo Imaz s'alegra que amb el temps s'hagi materialitzat el relleu en alguns caserius.

Plats típics en la cuina

Al principi es van basar molt en la narrativa de la transició en el sector primari, en el model de producció... “Però l'Ajuntament va veure que aquest discurs no arribava a tots els ciutadans. Va entendre que el tema transversal que arribava a tots era el sistema alimentari i en 2009 va canviar la narrativa per a acostar els petits comerços i el projecte industrial”.

L'Ajuntament valorava positivament els passos donats fins al moment per a fomentar el consum local: la posada en marxa del mercat de baserritarras, la creació d'una aliança entre el comerç local i els baserritarras, la dinamització dels grups de consum... “però es veia que era difícil influir en el consum dels individus. Llavors, l'Ajuntament va posar el focus en el consum col·lectiu: donar exemple als ajuntaments, ja que la millor campanya de sensibilització és consumir productes locals”. Es va modificar la cuina de la residència per a donar servei a la residència i a l'escola que té al costat. “Quan van sortir els plecs de compra pública, l'ajuntament va introduir criteris agroecològics. En conseqüència, els distribuïdors triats van ser els baserritarras de la zona”. Atès que el servei de gestió de la cuina es trobava externalitzat des de fa 20 anys, de moment no s'ha buscat la possibilitat de publificar o cooperativizar als empleats i la solució que es va trobar per a iniciar el projecte va ser la de repartir el contracte: contractació de personal d'una banda i compra d'aliments per un altre.

Compromís de l'Ajuntament i pròxims passos

Impulsat pel sector, el ple municipal va signar en 2012 un manifest en favor de la sobirania alimentària. Imaz diu que és important per a donar suport al treball tècnic: “L'objectiu és que el sistema alimentari sigui un tema transversal a l'Ajuntament. Amb el temps s'ha aconseguit que els criteris agroecològics influeixin en altres ordenances municipals, sobretot en els usos dels sòls públics”. Urduña té terres comunals i a través de les ordenances s'ha donat prioritat als baserritarras que viuen al 100% de l'agricultura, “perquè en cas contrari els joves no podien dedicar-se a la ramaderia”.

El següent repte, impulsat per les associacions de ramaders i secundat per l'Ajuntament, és posar un obrador col·lectiu per a transformar els aliments. Aquest projecte pretén ser un referent en la formació en l'elaboració de carn. I en 2021 es revisarà l'estratègia alimentària per als pròxims 10-15 anys. Tot això, com tot l'anterior, a través d'un procés participatiu.