En 1969 el matrimoni format per Josine i Gilbert Cardon per a treballar l'educació de les persones més pobres va fundar l'associació Fraternités Ouvrières (“Germanor dels obrers” o “Germanor dels obrers”) en la localitat belga de Mouscron, al costat de la coneguda Roubaix francesa, coneguda pels aficionats a la bicicleta. El duo de sindicalistes de la CGT aviat va tenir treball i en la dècada de 1970 l'horta es va imposar entre les activitats proposades als treballadors acomiadats per la brutal reconversió de les fàbriques siderúrgiques.
Però no era un hort qualsevol. Tot seria natural en l'horta que els Cardona havien cedit a la comunitat... en aquells temps l'única cosa curiosa i ecològica era això de quatre erudits. Un escàndol a Bèlgica els havia fet obrir els ulls sobre els aliments enverinats dels nens. Però, a més, els aliments, plantes i llavors creades havien de ser prou barats com per a pagar a qualsevol. Com se li ha sentit a Gilbert, “poden venir els rics si volen, però el jo d'aquí no és per a ells”. A Europa, abans
d'escoltar els conceptes de permacultura o selva comestible, ho fan en Fraternités Ouvrières, barrejant arbres, arbustos, verdura, petits animals domèstics, criatures en tolls… 40 anys després hi ha un Edén que atreu a centenars de visitants en Mouscron Karlos V. Emperador al carrer 58.

L'horta
que el cineasta Benjamín Hennot ha anomenat La jungle étroite (“Selva Estreta”, vídeo que val la pena veure) acumula en 1.800 metres prop de 2.000 arbres i arbustos i més de 4.000 varietats d'hortalisses. En 2.000 arbres i arbustos hi ha 1.300 varietats diferents: 395 pomeres de 312 classes, 242 pereres de 160 varietats. El microclima, creat a base de petits fruits, mores, gerds, vinya… Una selva petita i espessa, prou estreta com per a passar a penes una persona entre les línies, els permet sobreviure a Bèlgica i donar fruit a uns arbres que a penes es poden somiar.Una
de les parts fonamentals de l'associació és la llavor, que reuneix les llavors de més de 6.500 verdures i varietats. En tomàquets, per exemple, 800 classes. En el banc de llavors tot es produeix, es compra i s'envasa de manera conjunta, en envasos reciclats i en caixes petites de cartó. “Fa falta gent per a posar tot això en les bossetes, hi ha dos mesos de treball i els voluntaris ho fan, si no no no no es podria. Però això dels voluntaris és una elecció feta a l'esprés, la gent està ansiosa per venir a treballar, el sistema està a tota velocitat”. En l'actualitat són 2.000 els socis.Com en la cerca de llavors
per a la seva horta, molts s'acosten a Fraternités Ouvrières als cursos organitzats al llarg de l'any. Gilbert ha estat un dels socis ponents fins a 2020, data en la qual s'han suspès les reunions i visites amb motiu de la COVID-19, entre altres socis ponents, ha estat l'estrella en temes com la sobirania alimentària, la poda i empelt dels arbres, la preparació del sòl, l'horta sense verí, la recollida i l'ús de llavors…

Cireres per a nosaltres... i per als ocells

En un dels cursos es va acostar a Mouscrone Benjamin Hennot, acabat d'estudiar cinema, i va quedar fascinat: “M'interessava l'agricultura biològica i Fraternités Ouvrières em va semblar el model més apetible en aquest camp, perquè tenia arrels prèvies a la permacultura i a les qüestions bio. És un dels millors exemples d'educació popular, precisament perquè ha continuat sent popular, fent front a les estètiques i ideologies de la classe mitjana. La gent senzilla de Fraternités Ouvrières està a gust, està en les antípodes dels llocs que les elits culturals han creat per a ella”.

El
cineasta percep en les paraules i accions dels Cardont els indicis del sindicalisme i la teologia d'Askapen, que van ser els combustibles de la seva joventut. En els discursos de Gilbert sempre apareix la felicitat de compartir la vida amb el seu amic íntim, la felicitat d'una vida humil, una espècie d'apoderament o d'ànim dels pobres. “L'Últim Sopar de Jesús podria ser un dels models de Gilbert, discutint entre amics sobre els glops de cervesa Brunehaut. També aquell en què Jesús va expulsar als mercaders del Temple. He vist a Gilbert rendir-se a un home que semblava estirar-se les dents: ‘Ull’, si vols fer una mica de diners, no pots deixar de venir a
nosaltres’. Un sindicalista especial, antiquat. “A vegades el treballador ha de saber fer el treball equivocat, i això és el més difícil. Vostè ha vist que molts dels seus col·legues es tiraran al carrer, precisament perquè la fàbrica funciona molt bé, i vostè proposa: ‘Hem de començar a cometre errors de tant en tant, a alentir la producció, si no això i allò van al carrer’… i això als treballadors i treballadores, hem tan interioritzat de fer bé el treball!”. Gilbert Cardon, sindicalista d'esquerra, antic industrial,
madurat per les hortalisses naturals i les assignatures de Fukuoka: “Hem interioritzat aquest estúpid esperit de l'Oest, no plantem cirerers perquè els ocells ens devoraran els fruits. La permacultura és el contrari: plantem la segona, amb una mica de sort ens la menjarem tots, els ocells i nosaltres. Preferim no menjar a compartir! Aquí volem fer el contrari. Una vegada que hagis acceptat repartir la teva amb les persones que t'envolten i amb els ocells, tot és més fàcil, produiràs suficient per a tots”.

Bonics cops de puny fins i tot per als que només es preocupen de la seva salut quan busquen aliments nets! “Aquests estan obsessionats amb la mort”. No li pregunti a Gilbert pel seu complement, “Creu que ha vingut a un geriàtric?”. La salut, més enllà del que practiquen la majoria dels metges, és al cap. En aquest sentit, què és pitjor menjar i beure que fer de la prolífica activitat el consum d'una llista d'elements alimentaris? Que alimentar ha de ser una celebració, una comunió feliç amb els amics i la naturalesa.
Gilbert sentia la necessitat de continuar provocant, perquè molts dels Fraternités Ouvrières s'acostaven –com l'autor d'aquesta petita crònica volgués fer algun dia– a entrar en l'extasia en aquella horta exemplar de fruits, a perdre's en el petit jungla de Valònia, a fer olor aquella terra rica... Però no, ens diu Gilbert Cardon, tot això no és més que un ingredient d'un propòsit que va més enllà d'un sorprenentment productiu hort urbà, perquè... Je préfère bouffer de la merde ensemble que du bio tout seul!