Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Aborden el camí per a donar cos al moviment feminista des de l'antiracisme

  • Amb el moviment feminista antiracista i euskaldun com a objectiu, gairebé 600 dones es van bolcar en el camí per a arribar a aquest punt, en el marc del VIII Congrés d'Euskal Herria. Trobada Feminista. Bilgune Feminista va oferir un moment per a reflexionar sobre els marcs, les fórmules, els discursos i els imaginaris per a situar “en el centre les realitats dels racons”. Les aliances entre dones blanques, immigrants i racialitzades, així com l'articulació de les agendes feministes i antiracistes, han estat considerades fonamentals.
Pastora Filigrana, Ana Murcia, Iratxe Retolaza eta Amaia Zufiak partekatu zituzten haien gogoetak, Udane Migeltorenak gidatu hitzaldian.Dani Blanco

A partir d'aliances; –aliances que cal construir de baix a dalt–, aprenent dels conflictes, reconeixent-nos mútuament, treballant de manera conscient la diversitat i sense ocultar els desequilibris entre nosaltres”. Aquesta frase tracta sobre el camí per a arribar al moviment feminista antiracista i euskaldun d'Euskal Herria que Bilgune Feminista va posar com a objectiu en el VIII Congrés de Dones Abertzales d'Euskal Herria. En la conferència de clausura de les trobades Naia Torrealdai i Alazne Beltrán de Lubiano.

Van mirar cap a aquest camí en les vuitenes trobades que es van celebrar el 12 de desembre. Divuit anys de Bilgune Feminista “en el camí fet movent-se”, “a poc a poc i amb passos ferms”. Oberts a les crítiques decoloniales, també es busquen nous marcs i fórmules. En Joxean Artze Araquemos els nostres racons, quan les boires se'ns oculten, van imaginar les lletres famoses com un exercici que cal portar individual i col·lectivament: si la condició de trepitjar és fàcilment identificable, perquè ocultem la de l'opressor entre les boires. Rebusca i explora el guardat, mirant d'enfront de les interpel·lacions rebudes per les dones immigrants i racialitzades que formen part del moviment feminista: el racisme que hi ha en tu, en la societat i en les institucions; els privilegis que hi ha per ser teu i la necessitat d'aliances feministes sense tutoria.

L'exercici no és fàcil, i Iratxe Retolaza, membre de l'associació Emagin de ponents, va advertir de la necessitat d'extremar la precaució a l'hora de compondre el tema: “Hem de repensar les formes en les quals el pensament occidental ha construït les frivolitats, incloent-hi les duplicitats. Aquest subjecte modern que ha creat l'occidentalidad es basa en l'homogeneïtat –blancor, virilitat, classe mitjana-alta, heterosexual, llengua d'Estat-. A aquestes variables les hem observat en moltes ocasions, però també hi ha una variable de ciutadania europea; nosaltres som aquí, i en menys ocasions hem abordat això i això també està molt relacionat amb el racisme”. També va subratllar la necessitat d'acabar amb la dualitat del basc blanc versus immigrant racionalitzat, perquè és “molt més complex”: “Hi ha bascos racialitzats, ciutadans bascos racialitzats, migrants racialitzats i migrants blancs”. És a dir, a l'hora de prevaler i completar l'escassetat aquesta vitalitat i homogeneïtzació que té com a objectiu l'occidentalidad, Retolaza veu la necessitat d'explorar amb més detalli les seves posicions –aquesta nota va ser estesa per diferents ponents–.

Retolaza va ser present en la taula rodona “Explora en espais de trobada entre llengües, races i opressions nacionals”, acompanyat per la salvadorenca establerta a Euskal Herria Ana Murcia, l'advocada andalusa Pastora Filigrana, membre de la xarxa contra la discriminació de les persones gitanes i Amaia Zufia, membre de Bilgune Feminista, quatre militants feministes. A la reflexió es van sumar prop de 600 dones que van participar en la taula rodona celebrada en el grup per streaming o a la Sala de la Fundació Iratzar de Zuatzu. “En el centre de les creences, límits i retallades, en l'època en la qual es vol confinar la militància, hem apostat pel debat col·lectiu”, ha assenyalat Zufia. Efectivament, enmig de la pandèmia del coronavirus, no va ser una trobada multitudinària d'Orereta que es va representar en un principi, però tampoc va haver-hi ni un desallotjament ni un aïllament per part de les autoritats: garantint les mesures de salut, van dur a terme la reflexió de manera col·lectiva a nivell local. Així ho van agrair ponents i assistents. “Ha quedat clar que trencar les connexions entre nosaltres no és gens fàcil i que també som testarruts; i així seguirem”, va aclarir Zufia.

"Heu d'ajudar-nos a estimar el basc contant-nos la història del basc i d'aquest poble, per a ajudar-nos a perdre la nostra por al basc" Ana Murcia

El diàleg i les aliances entre feministes són fonamentals per a tots. “El monstre que ens colpeja és comú, almenys necessitem diàleg entre nosaltres. No crec en l'homogeneïtzació de les pràctiques i els dolors, però és necessari que ens neguem al diàleg”, explica Filigrana. Múrcia insistia que perquè això sigui possible cal crear espais. En una època en la qual es parla molt de la perspectiva decolonial, cal fer un salt de les paraules a les pràctiques: “En l'execució d'aquest discurs tenim una estratègia real, començant per la pròpia, interioritzada i centrant-nos en les tendències que produïm”. És a dir, reconeixent els privilegis i l'actitud opressora de cadascun, fer un pas enrere i compartir l'espai. Així s'aconseguiran espais d'aliança constructius i amables. Múrcia ho té clar: “Si menysprees o domines les lluites dels altres, afebleixes la lluita”.

Zufia es va unir a aquesta idea: “Als qui estem en posicions de major privilegi ens correspon fer el primer pas, facilitar espais de diàleg segurs, deixar espai i no caure en les lògiques de la tutoria”. Bilgune Feminista també veu la necessitat de desenvolupar xarxes fortes en la intersecció de les diferents lluites. En paraules de Zufia, per a poder aconseguir un diàleg bilateral en el si de la comunitat feminista és imprescindible fer una anàlisi crítica del poder, “començant per nosaltres” –però– “sense que nosaltres/els altres reforcin la separació i sense fer falsa homogeneïtzació”. Per a dur a terme aquest canvi, considera imprescindible la confiança mútua i tenir clar que el diàleg requereix “un procés de digestió”. A pesar que ens agitem, perquè hem de portar a la revisió crítica del poder: “Hem de reconèixer que estem en aquest límit d'opressors”.

Front, el monstre comú

“Un enemic comú, un monstre comú de mil cares, que no ens colpejarà amb la mateixa violència i el mateix cop –no colpejarà de la mateixa manera sense papers al negre o a l'obrer basc-, però tenim el mateix cos de monstres a l'altura”. Filigrana va il·lustrar aquesta afirmació amb exemples de persecucions i discriminacions estructurals sofertes per gitanos i bascos al llarg de la història, “fins i tot avui”. En l'Estat espanyol tot aquell que s'allunyi de la identitat “home, blanc, catòlic” serà oprimit, “de l'una o l'altra manera, més o menys violentament”, segons s'allunyi d'aquesta identitat. Les persecucions etnicoculturals sofertes tant com gitanes com com com euskaldunes es van emmarcar dins d'aquesta divisió.

Però va deixar clar que aquesta divisió no se circumscriu a la nostra: és a nivell mundial, és la base d'una economia global capitalista i neoliberal. “Explotant la força de treball d'uns, els altres estan acumulant riquesa de manera permanent; i a més, la força de treball i la vida de tots no tenen el mateix valor: depèn del cos que vives o del territori que vives”. Home blanc, catòlic occidental, heterosexual, sense discapacitats té “una posició ideal”, lluny dels cops de repartiment de monstres, i a mesura que s'allunya d'aquest cos i d'aquesta terra, es multipliquen els cops. D'aquí el seu imprescindible enfocament interseccional: “No és només un model de repartiment del treball i de la riquesa, és un model que necessita de criteris racials i d'opressió per part del patriarcat”. És més, de micro a macro, deia que aquestes opressions estructurals sobreviuen gràcies als discursos i imaginaris quotidians.

Retolaza també va parlar dels discursos, de les maneres d'actuar i de l'imaginari, explicant la importància de “desgastar” aquestes tres esferes per a “esquerdar la casa del pare”. D'una banda, el desgast dels discursos, “una col·lecció d'intencions”, i per un altre, el desgast de les formes d'actuació, “perquè repensar les pràctiques suposa repensar les formes i procediments de relació”, i finalment, el desgast de l'imaginari, “perquè tots aquests valors es reprodueixen a través de símbols i visions del món”. A aquest últim li va donar importància, perquè és el més difícil en el fons i també és un “racó pertorbador”. No obstant això, també des del punt de vista decolonial, considera imprescindible interrogar, criticar, agitar i modificar la cultura: “Perquè en crear els imaginaris del basc estem construint altres coses, i si creem imaginaris blancs i, a més, racistes, i això passa amb naturalitat i sense agitació, és comprensible que alguns no es vegin reflectits en aquest imaginari del basc”. A l'hora d'il·lustrar les dificultats que tenim els bascos per a dur a terme aquesta “erosió” urgent, el còmic Black is Beltza, que compta amb un imaginari “totalment sexista i racista”, va advertir d'haver rebut molt poques crítiques. “Si no posem en qüestió els mons simbòlics, no erosionarem aquesta cadena de reproducció”, ha explicat Retolaza.

Necessitat d'articular agendes

En el camí d'aquestes aliances, Zufia assenyalava que cal articular l'agenda feminista i l'agenda antiracista, i de la reflexió duta a terme en el si de Bilgune Feminista enumerava diversos àmbits: La cura, el basc, les polítiques migratòries, les fronteres i els poders corporatius, la política penitenciària i el model de ciutadania. Múrcia també va parlar de la reunió de dues agendes des de les seves vivències, seguint la idea que “no pot haver-hi decolonalidad sense la fi del patriarcat”, presentant que la lluita feminista és duta a terme per dones indígenes en les zones de Salvador. És una idea interessant perquè els moviments antiracistes també es vinculin a la lluita feminista.

No obstant això, va quedar clar que el context de crisi i col·lapse ens empenyerà a això: “Hem d'organitzar-nos enfront de l'ona neoliberal que anirà cobrant força, ens trobarem amb una multitud de gent colpejada pel monstre i ens unirem en aquest enfront de través del diàleg –deixant a un costat l'olimpíada de les opressions i reconeixent les opressions de l'altra–”, ha explicat Filigrana.

Euskaldunización gratuïta

Els ponents van plantejar el tema del basc. “Heu d'ajudar-nos a estimar el basc contant-nos la història del basc i d'aquest poble, per a ajudar-nos a perdre la por que tenim al basc”, ha dit Murcia. En la mateixa línia va fer Retolaza, perquè veu la importància de reactivar la consciència de l'opressió lingüística que es va afeblint entre els bascos i de donar a conèixer aquesta realitat lingüística als qui no són vascoparlantes: “Cal construir vies de comunicació i ponts”. Des de Retolaza, el resultat de les polítiques lingüístiques posades en marxa des de la dècada de 1980 és també que el basc sigui un privilegi en l'imaginari lingüístic –ja que l'euskaldunización no és gratuïta i està vinculada a l'ocupabilitat–.

A més de lluitar contra la Llei d'Estrangeria de l'Estat espanyol, Murcia insistia que els bascos també hauríem d'implicar-nos en la lluita per l'euskaldunización dels immigrants. Tant Zufia com Retolaza també van exigir els mitjans públics i gratuïts per a euskaldunizar a través de les institucions públiques.

Quant a l'àmbit de les llengües, en els últims temps també s'han produït grans debats entre les feministes: “És veritat que ens ha costat entendre als nostres companys que el basc és una pràctica de resistència enfront d'aquest monstre colonial capitalista”, ha explicat Zufia. Però, dient que la implantació del basc en el centre és un “camí d'anada i tornada”, va afegir: “Perquè l'altre se senti part hem de treballar les nostres actituds classistes, racistes i estereotips, i els que no han arribat al basc han d'entendre que el basc és una qüestió política, que té segles d'opressió darrere”. És a dir, “empatia” per tots dos costats.

Alimentats per mil pensaments, cadascun va tornar al seu costat amb la passió de digerir-lo tot. Perquè la reflexió no va començar ni va acabar en aquesta trobada, com va subratllar Bilgune Feminista.


T'interessa pel canal: Feminismoa
La majoria dels hondarribitarras aposten per una parenceria igualitària, segons una enquesta de l'Ajuntament
El 45,6% dels enquestats prefereix una parenceria mixta per al municipi i més del 65% opina que la ciutadania ha de participar en xerrades i tallers per a solucionar el conflicte de la parenceria.

2025-02-05 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Etxeko komuna

Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]


"El ioga oncològic es basa en la tendresa i el respecte"
La professora de ioga oncològica Paula Barrio treballa les eines per a processos oncològics: “Connectem amb el cos i la zona lesionada”.

Permís de paternitat

He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]


La Marxa Mundial de les Dones reivindica la necessitat de desenvolupar la justícia feminista
La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria ha celebrat aquest cap de setmana unes jornades sobre violència masclista en Villava. Han posat en qüestió el sistema judicial, han analitzat els valors de la justícia i de l'autodefensa feminista.

“El nacionalisme feminista és l'única opció”
La professora i crítica literària Júlia Ojeda ha acudit a la Casa de les Dones de Donostia per a presentar el seu llibre Màtria o barbàrie (Angle Editorial). Les 30 dones catalanes que han participat en el llibre proposen construir el matrimoni amb el feminisme nacionalista... [+]

2025-01-21 | Julene Flamarique
Talaia Feminista conclou que en 2024 les violències han “augmentat”
L'estudi de 2024 gira entorn de quatre eixos principals: la violència masclista; el territori; la guerra i els conflictes armats; i l'extrema dreta. Talaia Feminista ha subratllat la importància de la socialització de l'anàlisi i ha subratllat la importància de “acumular... [+]

Uma Ulacia
"La vigilància ha de tenir una connotació negativa i generar un conflicte polític"
“Heterosexualitat és el col·laboracionisme amb la classe antagònica, és a dir, amb la classe dels homes”. Uma Ulacia, vaga feminista d'Euskal Herria, acaba de publicar l'anàlisi del discurs des del feminisme materialista (Lisipe, 2024). Ha analitzat en profunditat les... [+]

El compte d'Instagram 'Denúncies Euskal Herria' recull gairebé 500 testimoniatges d'agressions sexuals des de novembre
Al novembre de 2024 un grup de dones anònimes va posar en marxa el compte d'Instagram per a recollir testimoniatges sobre la violència masclista. En l'Estat espanyol s'han basat en el projecte #Cuentalo que ha posat en marxa la periodista Cristina Fallarás. Les dones, a través... [+]

2025-01-13 | ARGIA
El judici contra l'ex entrenador de Guernica comença aquest dimarts
La Fiscalia demana catorze anys de presó per a l'exentrenador de bàsquet Mario López, acusat d'un delicte d'homicidi. L'acusació particular, per part seva, reclama una pena de divuit anys de presó. La Xarxa Feminista de Guernica-Lumo ha convocat una concentració de repulsa... [+]

Kultur transmisioa feminismotik zikloa izanen dute asteburuan Beran

Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).


Eraikiz kolektiboa: “Gizonok matxismoaren aurrean ardurak hartzeko unea iritsi da”

Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.

 


"El ioga oncològic es basa en la tendresa i el respecte"
La professora de ioga oncològica Paula Barrio treballa les eines per a processos oncològics: “Connectem amb el cos i la zona lesionada”.

"Els treballs de vigilància no són una activitat concreta, es produeixen per relacions de producció patriarcals"
Una vegada acabada la tesi, Lore Lujanbio està contenta. Entre altres coses, té més temps per a la militància. Interrogat sobre els reptes del moviment transfeminista, identifica: abordar l'apropiació que el neoliberalisme ha fet del moviment, fer front a l'auge del feixisme... [+]

Eguneraketa berriak daude