A partir d'aliances; –aliances que cal construir de baix a dalt–, aprenent dels conflictes, reconeixent-nos mútuament, treballant de manera conscient la diversitat i sense ocultar els desequilibris entre nosaltres”. Aquesta frase tracta sobre el camí per a arribar al moviment feminista antiracista i euskaldun d'Euskal Herria que Bilgune Feminista va posar com a objectiu en el VIII Congrés de Dones Abertzales d'Euskal Herria. En la conferència de clausura de les trobades Naia Torrealdai i Alazne Beltrán de Lubiano.
Van mirar cap a aquest camí en les vuitenes trobades que es van celebrar el 12 de desembre. Divuit anys de Bilgune Feminista “en el camí fet movent-se”, “a poc a poc i amb passos ferms”. Oberts a les crítiques decoloniales, també es busquen nous marcs i fórmules. En Joxean Artze Araquemos els nostres racons, quan les boires se'ns oculten, van imaginar les lletres famoses com un exercici que cal portar individual i col·lectivament: si la condició de trepitjar és fàcilment identificable, perquè ocultem la de l'opressor entre les boires. Rebusca i explora el guardat, mirant d'enfront de les interpel·lacions rebudes per les dones immigrants i racialitzades que formen part del moviment feminista: el racisme que hi ha en tu, en la societat i en les institucions; els privilegis que hi ha per ser teu i la necessitat d'aliances feministes sense tutoria.
L'exercici no és fàcil, i Iratxe Retolaza, membre de l'associació Emagin de ponents, va advertir de la necessitat d'extremar la precaució a l'hora de compondre el tema: “Hem de repensar les formes en les quals el pensament occidental ha construït les frivolitats, incloent-hi les duplicitats. Aquest subjecte modern que ha creat l'occidentalidad es basa en l'homogeneïtat –blancor, virilitat, classe mitjana-alta, heterosexual, llengua d'Estat-. A aquestes variables les hem observat en moltes ocasions, però també hi ha una variable de ciutadania europea; nosaltres som aquí, i en menys ocasions hem abordat això i això també està molt relacionat amb el racisme”. També va subratllar la necessitat d'acabar amb la dualitat del basc blanc versus immigrant racionalitzat, perquè és “molt més complex”: “Hi ha bascos racialitzats, ciutadans bascos racialitzats, migrants racialitzats i migrants blancs”. És a dir, a l'hora de prevaler i completar l'escassetat aquesta vitalitat i homogeneïtzació que té com a objectiu l'occidentalidad, Retolaza veu la necessitat d'explorar amb més detalli les seves posicions –aquesta nota va ser estesa per diferents ponents–.
Retolaza va ser present en la taula rodona “Explora en espais de trobada entre llengües, races i opressions nacionals”, acompanyat per la salvadorenca establerta a Euskal Herria Ana Murcia, l'advocada andalusa Pastora Filigrana, membre de la xarxa contra la discriminació de les persones gitanes i Amaia Zufia, membre de Bilgune Feminista, quatre militants feministes. A la reflexió es van sumar prop de 600 dones que van participar en la taula rodona celebrada en el grup per streaming o a la Sala de la Fundació Iratzar de Zuatzu. “En el centre de les creences, límits i retallades, en l'època en la qual es vol confinar la militància, hem apostat pel debat col·lectiu”, ha assenyalat Zufia. Efectivament, enmig de la pandèmia del coronavirus, no va ser una trobada multitudinària d'Orereta que es va representar en un principi, però tampoc va haver-hi ni un desallotjament ni un aïllament per part de les autoritats: garantint les mesures de salut, van dur a terme la reflexió de manera col·lectiva a nivell local. Així ho van agrair ponents i assistents. “Ha quedat clar que trencar les connexions entre nosaltres no és gens fàcil i que també som testarruts; i així seguirem”, va aclarir Zufia.
"Heu d'ajudar-nos a estimar el basc contant-nos la història del basc i d'aquest poble, per a ajudar-nos a perdre la nostra por al basc" Ana Murcia
El diàleg i les aliances entre feministes són fonamentals per a tots. “El monstre que ens colpeja és comú, almenys necessitem diàleg entre nosaltres. No crec en l'homogeneïtzació de les pràctiques i els dolors, però és necessari que ens neguem al diàleg”, explica Filigrana. Múrcia insistia que perquè això sigui possible cal crear espais. En una època en la qual es parla molt de la perspectiva decolonial, cal fer un salt de les paraules a les pràctiques: “En l'execució d'aquest discurs tenim una estratègia real, començant per la pròpia, interioritzada i centrant-nos en les tendències que produïm”. És a dir, reconeixent els privilegis i l'actitud opressora de cadascun, fer un pas enrere i compartir l'espai. Així s'aconseguiran espais d'aliança constructius i amables. Múrcia ho té clar: “Si menysprees o domines les lluites dels altres, afebleixes la lluita”.
Zufia es va unir a aquesta idea: “Als qui estem en posicions de major privilegi ens correspon fer el primer pas, facilitar espais de diàleg segurs, deixar espai i no caure en les lògiques de la tutoria”. Bilgune Feminista també veu la necessitat de desenvolupar xarxes fortes en la intersecció de les diferents lluites. En paraules de Zufia, per a poder aconseguir un diàleg bilateral en el si de la comunitat feminista és imprescindible fer una anàlisi crítica del poder, “començant per nosaltres” –però– “sense que nosaltres/els altres reforcin la separació i sense fer falsa homogeneïtzació”. Per a dur a terme aquest canvi, considera imprescindible la confiança mútua i tenir clar que el diàleg requereix “un procés de digestió”. A pesar que ens agitem, perquè hem de portar a la revisió crítica del poder: “Hem de reconèixer que estem en aquest límit d'opressors”.
“Un enemic comú, un monstre comú de mil cares, que no ens colpejarà amb la mateixa violència i el mateix cop –no colpejarà de la mateixa manera sense papers al negre o a l'obrer basc-, però tenim el mateix cos de monstres a l'altura”. Filigrana va il·lustrar aquesta afirmació amb exemples de persecucions i discriminacions estructurals sofertes per gitanos i bascos al llarg de la història, “fins i tot avui”. En l'Estat espanyol tot aquell que s'allunyi de la identitat “home, blanc, catòlic” serà oprimit, “de l'una o l'altra manera, més o menys violentament”, segons s'allunyi d'aquesta identitat. Les persecucions etnicoculturals sofertes tant com gitanes com com com euskaldunes es van emmarcar dins d'aquesta divisió.
Però va deixar clar que aquesta divisió no se circumscriu a la nostra: és a nivell mundial, és la base d'una economia global capitalista i neoliberal. “Explotant la força de treball d'uns, els altres estan acumulant riquesa de manera permanent; i a més, la força de treball i la vida de tots no tenen el mateix valor: depèn del cos que vives o del territori que vives”. Home blanc, catòlic occidental, heterosexual, sense discapacitats té “una posició ideal”, lluny dels cops de repartiment de monstres, i a mesura que s'allunya d'aquest cos i d'aquesta terra, es multipliquen els cops. D'aquí el seu imprescindible enfocament interseccional: “No és només un model de repartiment del treball i de la riquesa, és un model que necessita de criteris racials i d'opressió per part del patriarcat”. És més, de micro a macro, deia que aquestes opressions estructurals sobreviuen gràcies als discursos i imaginaris quotidians.
Retolaza també va parlar dels discursos, de les maneres d'actuar i de l'imaginari, explicant la importància de “desgastar” aquestes tres esferes per a “esquerdar la casa del pare”. D'una banda, el desgast dels discursos, “una col·lecció d'intencions”, i per un altre, el desgast de les formes d'actuació, “perquè repensar les pràctiques suposa repensar les formes i procediments de relació”, i finalment, el desgast de l'imaginari, “perquè tots aquests valors es reprodueixen a través de símbols i visions del món”. A aquest últim li va donar importància, perquè és el més difícil en el fons i també és un “racó pertorbador”. No obstant això, també des del punt de vista decolonial, considera imprescindible interrogar, criticar, agitar i modificar la cultura: “Perquè en crear els imaginaris del basc estem construint altres coses, i si creem imaginaris blancs i, a més, racistes, i això passa amb naturalitat i sense agitació, és comprensible que alguns no es vegin reflectits en aquest imaginari del basc”. A l'hora d'il·lustrar les dificultats que tenim els bascos per a dur a terme aquesta “erosió” urgent, el còmic Black is Beltza, que compta amb un imaginari “totalment sexista i racista”, va advertir d'haver rebut molt poques crítiques. “Si no posem en qüestió els mons simbòlics, no erosionarem aquesta cadena de reproducció”, ha explicat Retolaza.
En el camí d'aquestes aliances, Zufia assenyalava que cal articular l'agenda feminista i l'agenda antiracista, i de la reflexió duta a terme en el si de Bilgune Feminista enumerava diversos àmbits: La cura, el basc, les polítiques migratòries, les fronteres i els poders corporatius, la política penitenciària i el model de ciutadania. Múrcia també va parlar de la reunió de dues agendes des de les seves vivències, seguint la idea que “no pot haver-hi decolonalidad sense la fi del patriarcat”, presentant que la lluita feminista és duta a terme per dones indígenes en les zones de Salvador. És una idea interessant perquè els moviments antiracistes també es vinculin a la lluita feminista.
No obstant això, va quedar clar que el context de crisi i col·lapse ens empenyerà a això: “Hem d'organitzar-nos enfront de l'ona neoliberal que anirà cobrant força, ens trobarem amb una multitud de gent colpejada pel monstre i ens unirem en aquest enfront de través del diàleg –deixant a un costat l'olimpíada de les opressions i reconeixent les opressions de l'altra–”, ha explicat Filigrana.
Els ponents van plantejar el tema del basc. “Heu d'ajudar-nos a estimar el basc contant-nos la història del basc i d'aquest poble, per a ajudar-nos a perdre la por que tenim al basc”, ha dit Murcia. En la mateixa línia va fer Retolaza, perquè veu la importància de reactivar la consciència de l'opressió lingüística que es va afeblint entre els bascos i de donar a conèixer aquesta realitat lingüística als qui no són vascoparlantes: “Cal construir vies de comunicació i ponts”. Des de Retolaza, el resultat de les polítiques lingüístiques posades en marxa des de la dècada de 1980 és també que el basc sigui un privilegi en l'imaginari lingüístic –ja que l'euskaldunización no és gratuïta i està vinculada a l'ocupabilitat–.
A més de lluitar contra la Llei d'Estrangeria de l'Estat espanyol, Murcia insistia que els bascos també hauríem d'implicar-nos en la lluita per l'euskaldunización dels immigrants. Tant Zufia com Retolaza també van exigir els mitjans públics i gratuïts per a euskaldunizar a través de les institucions públiques.
Quant a l'àmbit de les llengües, en els últims temps també s'han produït grans debats entre les feministes: “És veritat que ens ha costat entendre als nostres companys que el basc és una pràctica de resistència enfront d'aquest monstre colonial capitalista”, ha explicat Zufia. Però, dient que la implantació del basc en el centre és un “camí d'anada i tornada”, va afegir: “Perquè l'altre se senti part hem de treballar les nostres actituds classistes, racistes i estereotips, i els que no han arribat al basc han d'entendre que el basc és una qüestió política, que té segles d'opressió darrere”. És a dir, “empatia” per tots dos costats.
Alimentats per mil pensaments, cadascun va tornar al seu costat amb la passió de digerir-lo tot. Perquè la reflexió no va començar ni va acabar en aquesta trobada, com va subratllar Bilgune Feminista.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]