El projecte Abaraska s'emmarca dins del cicle de xerrades Puska izotza. Aquí està el vídeo de l'entrevista completa. El nou llibre de vida en la comunitat explica aquest model d'habitatge.

ANA ALMANDOZ: Al País Basc som alguns grups que estem promovent el model de cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. Abaraska és un grup creat en Donostia.

MAITE LETURIA: Existeixen diferències entre els grups locals, però la principal característica d'aquest model és la propietat: en lloc de ser propietat individual de l'edifici, és propietat de la cooperativa i els seus veïns i veïnes som socis de la cooperativa. Igual que en qualsevol cooperativa, cada soci realitzarà una aportació inicial i pagarà una quota mensual. Aquesta quota es destinarà a la devolució de les quantitats que s'haguessin hagut de destinar a la construcció o rehabilitació de l'edifici, així com al manteniment de l'habitatge i altres despeses. Aquest model busca evitar l'especulació sobre l'habitatge, per a garantir que l'habitatge no sigui un producte de mercat, sinó un dret fonamental.

En el cas d'Abaraska, nosaltres hem mantingut el model que s'està duent a terme a Barcelona, és a dir, volem construir un habitatge en sòl públic, perquè sigui un exemple i no un cas aïllat.

A. ALMANDOZ: A Euskal Herria estem diversos grups, però ningú ha aconseguit encara entrar en la fase final, és a dir, començar a conviure. El panorama actual és bastant variat: no tots els grups esperen com nosaltres una terra pública. Busquen la cessió d'ús, però en un terreny privat, per la qual cosa no estan negociant amb l'administració. Així, hi ha molts grups rurals, mentre que les ciutats són més proclius a sortir del públic. Alguns grups són intergeneracionals, però molts no, estan dirigits a persones majors.

En Abaraska també treballem la convivència intergeneracional i volem aprofitar l'oportunitat per a dissenyar des del principi espais que facilitin un altre model de convivència, i amb la participació dels grups en el disseny.

M. LETURIA: Des de l'arquitectura s'està treballant molt en què és la ciutat, quin tipus de ciutats volem: fer urbanisme per a poder compartir cures, és a dir, crear espais que possibilitin la cura en tots els àmbits i entre tots i totes, visibilitzant les cures, i no haver de fer-ho d'amagat en el racó de casa.

El model de cessió d'ús té vocació pública mitjançant la creació d'espais intermedis en els quals es confongui l'espai públic amb l'espai privat (llar): es pretén que el sentit de comunitat que existeix en l'edifici passi a nivell de barri.

A. ALMANDOZ: En Abaraska hem vist la importància de treballar bé el disseny amb l'equip que està en la base de l'habitatge. Tots dos processos han d'anar paral·lels, en cas contrari el disseny respondrà molt malament a les necessitats del grup. Amb aquest model podem controlar el disseny de tot l'edifici, per exemple, en la cooperativa d'habitatge es decideix entre tots si es vol invertir en la implantació de sistemes d'estalvi energètic, ja que aquest grup de llarg obtindrà aquests beneficis econòmics.

M. LETURIA: Sembla una cosa nova, o una cosa puntual, però no és així: les cooperatives d'habitatge a Dinamarca superen els 100 anys i el 30% dels habitatges són cooperatives. Des de l'administració de l'Uruguai es promou un model social molt fort, han passat deu anys de 100 cooperatives d'habitatges a 10.000. També estan a França, Alemanya, el Regne Unit...