Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La poma, el tresor del País Basc

  • La poma és un dels grans tresors del País Basc, que s'ha desenvolupat, millorat i arribat fins nosaltres durant segles en els caserius i manzanales d'aquí. Al costat d'ella, la sidra, que durant milers d'anys ha estat la seva companya de viatge. Tenim una gran riquesa en pomes úniques i especials per a sidres: salades i fletxes.

15 de desembre de 2020
Euskal Sagardoa Jatorri Deiturak 115 sagar mota ditu onartuak eta hauetako 24 dira gehien erabiltzen direnak, gezak eta garratzak.
Euskal Sagardoa Jatorri Deiturak 115 sagar mota ditu onartuak eta hauetako 24 dira gehien erabiltzen direnak, gezak eta garratzak.DANI BLANCO
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Cada tipus de poma ha donat olor, color, sabor, espurna, complexitat a la nostra sidra i no sols avui, sinó també en el futur.

La Denominació d'Origen Euskal Sagardoa se centra en posar en valor aquest tresor, ja que la seva matèria primera ofereix al consumidor un producte de qualitat i únic. I per a això, el sector de la poma i la sidra, juntament amb les administracions i la resta d'agents, estan desenvolupant una estratègia integral. Avui dia, a més de tenir un pla complet per a cuidar millor els manzanales autòctons, existeix la possibilitat de plantar nous manzanales fins a produir tota la poma que necessiten les sidrerías del País Basc. Així mateix, s'han posat sobre la taula diversos projectes per a crear una poma de qualitat i aconseguir unes collites més equilibrades, de la mà de l'Euskal Sagardoa.

Euskal Sagardoa té reconegudes 115 varietats de pomes per a l'elaboració de sidra amb Denominació d'Origen. Aquest és el principal aspecte que distingeix a la resta de denominacions d'origen. Sent la marca que uneix Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba, s'han respectat les varietats de pomes de cada zona i zona. Les 24 varietats de pomes són les més utilitzades (llista al final del text).

La qualitat com a objectiu

A més de la cura del manzanal i la gestió adequada dels tipus de pomes, les instal·lacions i treballs adequats de la sidrería afecten directament la qualitat de la sidra. La Denominació d'Origen treballa des de fa anys en l'obtenció de sidres de qualitat i en l'adequada designació i comercialització d'aquestes.

A més de la cura del manzanal i la gestió adequada dels tipus de pomes, les instal·lacions i treballs adequats de la sidrería afecten directament la qualitat de la sidra.

La trajectòria del sector en els últims anys ha deixat en marxa tres vies: la producció de poma, que de nou està agafant força i gran importància; la sidra, de la mà de l'Euskal Sagardoa de l'ampolla; i la dedicada al txotx. Els tres camins han d'adaptar-se als nous temps i a la situació actual. Així ho ha constatat el sector, que està fent diversos passos. Però l'eix de tot això és l'Euskal Sagardoa, que el producte que es comercialitzarà ha de ser el motor del sector, i això cal treballar-ho i posar-ho en valor. Això ha suposat un gran canvi en l'estratègia de la Sidra Basca, que requereix del seu temps i adaptació, però que està immersa i evoluciona en el sector.

El moment d'analitzar com comercialitzar

En tot aquest recorregut, el principal repte és la comercialització. El Consell Regulador de la Sidra, amb l'impuls de les sidrerías, està desenvolupant aquest camí que permet una millor difusió i posicionament d'aquesta. Els principals reptes són tenir una àmplia oferta de Sidra Basca a les botigues, tenir cartes d'Euskal Sagardoa en bars i restaurants, promocionar la venda directa i en línia o influir en l'exportació. Però a més, Euskal Sagardoa necessita altres consums i presentacions: glop més reposat en la copa, llaunes o ampolles petites, adaptades al consum actual, experiència de txotx renovada, etc.

Sidres dels 48 sidreros de Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba que componen l'Euskal Sagardoa, elaborades amb pomes de 250 sidreros.
Venda en línia unificada

Un exemple d'això és la venda per Internet, que s'ha vist accelerada per la situació que estem vivint en l'actualitat. La plataforma de venda en línia de gairebé totes les sidres basques està en marxa a través de la pàgina web www.euskalsagardoa.eus. El consumidor té a la seva disposició desenes de Sidres Basques, sense necessitat de desplaçar-se a cap lloc. Es poden adquirir en una caixa o en una caixa barrejada, de manera que els consumidors de la zona no sols podran degustar les diferents Sidres Basques, sinó també les de tot el món.

La revolució mundial

El sector de la sidra viu una gran revolució en aquest camí: dissenyar adequadament els manzanales (tipus de poma, empelts, elaboracions…), dissenyar els diferents tipus de Sidra Basca (campió vermell, sidra Premium, ecològica, d'un manzanal concret, d'una sola o dues varietats, criades en temps i/o fusta…), diversificar en el producte (mostos naturals, sidres, gelades…), ampolles de vinoses, etc.

La revolució d'altres productes ha arribat, per tant, a la sidra, i tot això ha de ser conduït per Euskal Sagardoa, que avui dia és l'únic futur.

Propietats i baixa graduació alcohòlica

La sidra està integrada en un boom mundial, i què fa tan important la nostra Sidra Basca en aquesta revolució? Que sigui un producte totalment natural. La sidra té moltes propietats que té la poma, i una baixa graduació alcohòlica, com altres begudes. Això no vol dir que tots els factors li afavoreixin, ja que aquest tipus de sidres no són molt conegudes fora del mercat d'Euskal Herria, i en alguns llocs no. La funció del sector és treballar tota aquesta potencialitat, explicar a la gent el que hi ha darrere de cada copa de sidra que beu, adaptar-la a les noves formes de consum i explorar nous mercats.

 

24 varietats principals de pomes

 

Salats o agres

Errezila
Goikoetxe
Txalaka
Urte haundi
Frantzisko sagarra
Bostkantoi
Haritza
Azpeiti sagarra
Manttoni
Ibarra

Flechas


Patzuloa

Amarga Patzuloa
Pera
marró
Txori Segarra

Agredolces

Moko
Limoi
Merabi
Mokote
Un
any Txiki
Saltxipi

 


T'interessa pel canal: Sagarrondotik
2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Experiència participativa i independent en Usurbil
En Usurbil (Guipúscoa), cinc joves d'al voltant de 30 anys van començar a fabricar sidra fa vuit anys. Beñat Irazusta, Mikel Rosales, Josu Furundarena, Aitor Pagola i Joxe Mari Zubimendi, “l'únic que no és un carreró”, com ens ha dit Irazusta.

2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Manzano
Ocupació del manzanal per a la seva revitalització
Entre set i vuit noies, trans i bolleras que no van néixer però que viuen prop de Sant Sebastià formen el grup de producció “expropiada” Sagarrondu. Gairebé tots són de tornada als 25-30 anys, llistes de carrers, però relacionats amb la terra; algun ha treballat... [+]

2023-12-15 | Jon Torner Zabala
Botànic soviètic que va morir captivat sota els ordes de Stalin
Nikolaï Ivanovich Vavilov, nascut a Moscou el 25 de novembre de 1887. Botànic i genetista va identificar l'origen de diversos aliments conreats. En 1940, quan estava recol·lectant llavors en terres ucraïneses, la policia secreta la va detenir i en 1942 va ser empresonada en... [+]

2023-01-18 | Jon Torner Zabala
Eduardo Zubiria
Escultor matemàtic que ha plantat pomeres a 1.000 metres
Eduardo Zubiria, nascut a Pamplona en 1963, sidrero i artista matemàtic. Mamà, pela, papà de Muskiz. Arrels imoztarras en Ultzamaldea. Té allí pomeres de 100 anys i un manzanal més de mil metres a Roncal. Com a artista va començar a treballar en la fusta, per a després... [+]

2023-01-18 | Garazi Zabaleta
Els últims mohicans de la poma segueixen a Baztan
Arribem a la petita localitat d'Arizkun, a Baztan, una tarda a punt de ser novembre, i el gegantesc mural del frontó ens diu alguna cosa sobre la relació del poble amb la poma. Ens conten que a la casa Batzabalea viu un home que sap molt de poma: Pello Mendikoa Maritorena,... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Serra de Tian Shan, "bressol" de la pomera
A la fi del segle XIX, quan els botànics van començar a preguntar quin podia ser l'origen dels cultius, van concloure que la pomera domèstica va sorgir de la hibridació de la pomera silvestre europeu i altres espècies asiàtiques. I fins fa poc s'ha pensat que era així. En... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Sidrería Trebiñu
Pomeres tardanes adaptades als gels de primavera
A 650 metres d'altura, el gel sovint en el centre d'Àlaba, però a Burgos, “terra oblidada”. Els distintius de Treviño marquen ineludiblement el seu cultiu, entre ells el de la poma, com a mostra el recorregut de la sidrería que es va obrir en Askartza en 1998.

2021-12-22 | Garazi Zabaleta
Sidrería i dones
Fent el seu lloc en un món que ha estat masculí
La sidra és una dels senyals d'identitat de la cultura i tradició d'Euskal Herria, més que una simple beguda, un producte lligat a tot un patrimoni. Però com en molts altres àmbits que beuen de la tradició, tendim a relacionar la sidra amb les sidrerías amb persones d'un... [+]

2020-12-15 | Jon Torner Zabala
De la Gènesi a Zakilixut
Les pomes d'aquest una cosa fosca natura morta que els nostres avis tenien penjat en la paret del saló, tenen onze cosins, sobretot –però no sols– en pintura, testimonis de la presència d'aquest fruit en l'art i en general en les nostres vides i imaginari. Hem portat a... [+]

2020-12-15 | Jon Torner Zabala
Mikel Garaizabal, enòleg
"Enguany el txotx serà diferent, aprofitem-ho per a canviar de model"
El vi, la cervesa, el txakoli o fins i tot l'oli, han estat testimonis d'una revolució, protagonistes d'un procés que els ha impulsat la diversificació del producte i els ha donat valor. Ara és a la sidra a qui li correspon fer el pas, si vol ser en el mercat, segons ens... [+]

2019-12-18 | Jon Torner Zabala
Manzano
Peces fines de fusta sobre el tronc corb
Hi ha pocs espectacles com el de portar pomeres de flors el mes d'abril. Ones de flors blanques. La poma ha estat un aliment i beguda durant milers d'anys. Poma crua, rostida i dolça; most, xiular, sidra i vinagre. Té fusta fina, bona per a tallar i adequada per a petites peces,... [+]

Sidrerías al carrer
El retorn de les barriques urbanes?
Encara que les veiem en els barris i caserius, fa no gaire era més habitual que les sidrerías fossin al carrer, en les zones baixes dels edificis de les zones antigues dels nuclis urbans. En alguns llocs la cultura de la sidra es va mantenir fins a mitjan segle XX, com en... [+]

La Consagració
Associació que ha ressuscitat la sidra d'Ipar Euskal Herria
L'associació que ha reiniciat l'activitat sidrera en Ipar Euskal Herria, Sagartza, compleix 30 anys en 2020. Ha identificat més d'un centenar de varietats de pomes autòctones, replantant-les en zones privades i públiques de manera que es pugui assegurar el futur. Set d'ells per... [+]

2018-12-14 | Jon Torner Zabala
Sagardoaren nortasun agiria
Zer edaten dugun badakigu?

Ekoizle ugariren hainbat sagardo mota dugu eskura inguruko ostatu eta saltokietan, baina kontsumitzaile askok ez dugu zehazki bat eskatuko, eskainiko diguten lehenbizikoa baizik, edo prezioagatik gehien konbentzitzen gaituena bestela, jakitun izan gabe etiketa bakoitzak zein... [+]


2018-12-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Hegaztiak, erleak, zomorroak...
Sagastien zaindari txikiak

Zenbat eta fauna anitzagoa sagastian, orduan eta aukera gehiago izango da uzta hobea izateko, izurriteak gutxituko direlako eta polinizazioa handitu. Bestalde, sagastiaren itxurak eta inguratzen duen paisaiaren egiturak erlazio zuzena du bertan egongo den fauna... [+]


Eguneraketa berriak daude