Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Enguany el txotx serà diferent, aprofitem-ho per a canviar de model"

  • El vi, la cervesa, el txakoli o fins i tot l'oli, han estat testimonis d'una revolució, protagonistes d'un procés que els ha impulsat la diversificació del producte i els ha donat valor. Ara és a la sidra a qui li correspon fer el pas, si vol ser en el mercat, segons ens explica l'enòleg Mikel Garaizabal. Tenim una base sòlida: la matèria primera local.
Mikel Garaizabal enologoaren hitzetan, jendea ari da apurka euskal sagardo botilek duten “txapelgorria” preziatzen, kalitate ikur bezala.
Mikel Garaizabal enologoaren hitzetan, jendea ari da apurka euskal sagardo botilek duten “txapelgorria” preziatzen, kalitate ikur bezala.Euskal Sagardoa
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La revolució de la sidra, en realitat, ja ha començat. L'Euskal Sagardoa va partir amb la denominació d'origen, en paraules de Mikel Garaizabal, divulgador de la cultura del vi, enòleg i professor de l'Escola d'Hostaleria de Gamarra (Vitòria-Gasteiz): “S'ha posat en valor la poma autòctona, s'ha definit la normativa, s'han establert controls més estrictes, es realitzen mesuraments i degustacions en els laboratoris abans de la comercialització, una taula de qualificació ha de donar el vistiplau...”.

Ha retrocedit entre 20 i 30 anys per a comparar aquesta revolució amb la qual han viscut altres productes. Per exemple, en una època, hi havia dos tipus d'oli en els establiments, el de gira-sol i el d'oliva, tots dos amb l'etiqueta 0.4 o 1. Tots usaven la mateixa ampolla de plàstic. Igual que amb el vi, la gent només consumia “vi de casa”; criades, reserves i res d'això. Quant a la cervesa, per cert, els fabricants tradicionals també estan començant a produir cerveses artesanals. “Hi ha una gran diversificació en aquests sectors, i això és fonamental”, ens diu l'enòleg.

Diversificar no significa comercialitzar la sidra en llaunes o en ampolles petites, sinó produir productes més suaus o potents, que donen més temps a les barriques, embolicats en barriques de fusta especial, elaborats amb pomes d'una determinada parcel·la, marcats amb diferents etiquetes... Alguns sidreros ja estan treballant en això. Fa tres o quatre anys semblava impossible! Que una sidrería produeixi tres tipus de sidra basca? !”.

“La revolució de la sidra basca ve molt interessant”, continua l'enòleg. “Ja hem fet el primer pas: la denominació d'origen. Ara ens toca completar el relat, pensar en com transmetre'l, que ens diferenciarà dels altres”. Les ampolles de vi, l'oli, la cervesa, diuen que tenen un missatge, cadascuna el seu. “Els qui beuen cerveses artesanals, per exemple, entenen el missatge que hi ha darrere del producte”.

L'ampolla protagonista

Garaizabal diu que les sidrerías han de canviar el “xip”, més encara quan s'està colpejant la pandèmia de la COVID-19. “No és possible anar a una sidrería i parlar de la costella, és lamentable. En els cellers de vi, a les fàbriques de cervesa... la gent no parla de menjar. Les sidrerías hauran d'adaptar el model i, al meu entendre, el futur està en la poma embotellada. Enguany el txotx serà diferent [entrevista que vam fer abans que el Govern Basc donés l'ordre de tancar els bars –i reobrir– al novembre], aprofitem-ho per a canviar el model”. Diu que cal mantenir el txotx, entenent que la sidra no està feta del tot, quan ho provem... D'altra banda, caldria posar-li el botelló en el valor. “Tenim poma autòctona, aprofitem-la! Amb el confinament, la gent ha donat més importància al producte local, a la proximitat. Hauríem d'anar per aquí”.

En les seves paraules, si la mentalitat no canvia, mai comercialitzarem la sidra “a bon preu”. “Tenim un problema: la sidra s'embeni molt barata. El rendiment és molt baix i alguns productors han sortit perdent. És imprescindible crear un producte de qualitat, pròxim, amb el relat i saber com transmetre'l al consumidor”. La venda del producte, en definitiva. Segons Garaizabal, amb la denominació d'origen tot canviarà: “Alguns sidreros ens han dit que estan venent l'ampolla a 2,25 euros en el lineal [en les prestatgeries dels comerços] i que estan guanyant diners. Abans, no obstant això, venuda en poc més d'un euro...”. Hi havia un txotx que equilibrava els comptes, però “cal canviar les coses”.

“Quina sidra tenim? Espera, ara miraré”

Un altre repte seria posicionar-se bé en la gastronomia. En la carta de les begudes d'un restaurant, al costat d'onze tipus de vi, veurem la “sidra natural” i basta, quan doni molt joc combinar-la amb el menjar, segons ens explica Garaizabal: “Els responsables dels restaurants, i també els sommeliers, han de tenir en compte. És una cadena. Si el sector fa les coses bé i diversifica la producció, millor ens posicionarem. No és possible que una persona que ha vingut amb avió a un restaurant basc d'alt nivell vagi a un restaurant basc i li ofereixi un vi de jersei, no sé d'on... Si fessin el mateix a la Toscana, els tallarien el coll. Ni a Bordeus passa res d'això! Has d'oferir el local. Però alguns no coneixen prou, i trauran el shake japonès. A més, sembla que hi ha una certa competència entre els sommeliers, cadascun dels quals ofereix el vi més especial. Treu-ho una ampolla de sidra, txakoli, va venir d'Irulegi... És curiós, els cuiners s'identifiquen amb els productes d'aquí, els valoren i amb la beguda... És un tema gros”.

"No és possible anar a una sidrería i parlar de la costella, és una pena", ha afegit. (Mikel Garaizabal)

No sols en restaurants d'alt nivell. “A mi m'ha passat preguntar-li en un restaurant quina sidra tenen i que el cambrer respongui ‘no sé, esperi una mica’, a mirar mentre va cap a la nevera”, ens compta l'enòleg. “Alguns ho tenen com un producte precari, almenys si algú el demana per a poder treure alguna cosa”. En aquest sentit, l'estratègia ha de ser acudir a fires internacionals i a la gastronomia basca de la mà, ja sigui amb la resta de les begudes o amb els menjars. “Matèries primeres, cuiners, productes... és cultura en definitiva; els cuiners bascos han de posar en valor la sidra. Txakoli, va venir de Rioja Alabesa, sidra... també hi ha gastronomia!”.

Aprendre dels nostres primers vins

“Fa 25 anys, quan vivia a Laguardia, veia tractors en els camps dels cellers de vi plens de raïm”, ens compta Garaizabal. “Un químic amb mangues feia mescles amb tot el secretisme, només es produïa la marca d'origen... fins que alguns bojos van començar a classificar les terres, a investigar quines eren les millors, a recollir el raïm de mans en caixes, a produir de manera diferent, a posar en valor el procés i a crear el relat”.

També ens ha parlat del txakoli. En un altre temps, en un celler, només tenies un tipus d'ampolla a triar. Avui dia, no obstant això, aquest mateix celler pot produir sis txakolis diferents. “La matèria primera és aquí, és de qualitat... Si s'aconsegueix transmetre això, s'atreu al consumidor, que busca autenticitat i proximitat. Es van aplicar noves tècniques en viticultura, es va professionalitzar el sector, es va valorar la neteja, es va formar... En el cas de la sidra, hem de donar a conèixer els tipus de pomes, que és Errezil,... Hem de parlar del manzanal i de les persones que ho cuiden: on està, quina terra té, quin microclima, com li toca el sol, les diferències entre les canyes, les tècniques de recollida de la poma...”

La revolució de la sidra ha començat. Qui sap si, en pocs anys, podrem dir que amb les pomes autòctones produïm “xampany de la sidra natural”, com Garaizabal desitja. “Hem de creure en això!”.

 

Champagne de la sidra natural

Ho he dit moltes vegades: crec que un dels principals reptes és que el nostre sigui conegut a tot el món com a ‘xampany de la sidra natural’. Aconseguiríem posicionar la marca. Tenim un gran futur. En el món es consumeix molta sidra, però en la majoria dels casos és artificialment gasificada i dolç, afegint de manera artificial el sucre. La sidra basca és l'exemple per a apreciar el producte pur que ens dona la naturalesa Mestressa. La poma es recull, es fermenta i es comercialitza, sense artificialitats, sense filtracions, sense addició de carbònic... A la gent li agraden els productes naturals de baixa graduació; el sector ha de creure i transmetre que es pot fer un producte de qualitat. Hem de posar de moda el producte, ens toca ser pioners i referents. En aquest sentit, hem d'aconseguir que la sidra sigui ‘apresa’, capaç d'identificar els tipus de poma, el punt d'acidesa... Aprèn no com un mandrós pervertit!”.

 

Millor en la Copa

No val la pena obsessionar-se amb el tema, però sapigueu que si se serveix en la copa, millor es pot valorar la sidra com les altres begudes. Perfums-i s'aprecien millor. Feu la prova: serviu la mateixa quantitat de sidra en cada copa i got. Porteu la copa al nas i veureu la intensitat que té. Amb el got... Per a fer txotx sí, got, però amb sidra d'ampolla, millor copa”.

 


T'interessa pel canal: Sagarrondotik
2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Experiència participativa i independent en Usurbil
En Usurbil (Guipúscoa), cinc joves d'al voltant de 30 anys van començar a fabricar sidra fa vuit anys. Beñat Irazusta, Mikel Rosales, Josu Furundarena, Aitor Pagola i Joxe Mari Zubimendi, “l'únic que no és un carreró”, com ens ha dit Irazusta.

2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Manzano
Ocupació del manzanal per a la seva revitalització
Entre set i vuit noies, trans i bolleras que no van néixer però que viuen prop de Sant Sebastià formen el grup de producció “expropiada” Sagarrondu. Gairebé tots són de tornada als 25-30 anys, llistes de carrers, però relacionats amb la terra; algun ha treballat... [+]

2023-12-15 | Jon Torner Zabala
Botànic soviètic que va morir captivat sota els ordes de Stalin
Nikolaï Ivanovich Vavilov, nascut a Moscou el 25 de novembre de 1887. Botànic i genetista va identificar l'origen de diversos aliments conreats. En 1940, quan estava recol·lectant llavors en terres ucraïneses, la policia secreta la va detenir i en 1942 va ser empresonada en... [+]

2023-01-18 | Jon Torner Zabala
Eduardo Zubiria
Escultor matemàtic que ha plantat pomeres a 1.000 metres
Eduardo Zubiria, nascut a Pamplona en 1963, sidrero i artista matemàtic. Mamà, pela, papà de Muskiz. Arrels imoztarras en Ultzamaldea. Té allí pomeres de 100 anys i un manzanal més de mil metres a Roncal. Com a artista va començar a treballar en la fusta, per a després... [+]

2023-01-18 | Garazi Zabaleta
Els últims mohicans de la poma segueixen a Baztan
Arribem a la petita localitat d'Arizkun, a Baztan, una tarda a punt de ser novembre, i el gegantesc mural del frontó ens diu alguna cosa sobre la relació del poble amb la poma. Ens conten que a la casa Batzabalea viu un home que sap molt de poma: Pello Mendikoa Maritorena,... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Serra de Tian Shan, "bressol" de la pomera
A la fi del segle XIX, quan els botànics van començar a preguntar quin podia ser l'origen dels cultius, van concloure que la pomera domèstica va sorgir de la hibridació de la pomera silvestre europeu i altres espècies asiàtiques. I fins fa poc s'ha pensat que era així. En... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Sidrería Trebiñu
Pomeres tardanes adaptades als gels de primavera
A 650 metres d'altura, el gel sovint en el centre d'Àlaba, però a Burgos, “terra oblidada”. Els distintius de Treviño marquen ineludiblement el seu cultiu, entre ells el de la poma, com a mostra el recorregut de la sidrería que es va obrir en Askartza en 1998.

2021-12-22 | Garazi Zabaleta
Sidrería i dones
Fent el seu lloc en un món que ha estat masculí
La sidra és una dels senyals d'identitat de la cultura i tradició d'Euskal Herria, més que una simple beguda, un producte lligat a tot un patrimoni. Però com en molts altres àmbits que beuen de la tradició, tendim a relacionar la sidra amb les sidrerías amb persones d'un... [+]

2020-12-15 | Jon Torner Zabala
De la Gènesi a Zakilixut
Les pomes d'aquest una cosa fosca natura morta que els nostres avis tenien penjat en la paret del saló, tenen onze cosins, sobretot –però no sols– en pintura, testimonis de la presència d'aquest fruit en l'art i en general en les nostres vides i imaginari. Hem portat a... [+]

2020-12-15 | Unai Agirre
La poma, el tresor del País Basc
La poma és un dels grans tresors del País Basc, que s'ha desenvolupat, millorat i arribat fins nosaltres durant segles en els caserius i manzanales d'aquí. Al costat d'ella, la sidra, que durant milers d'anys ha estat la seva companya de viatge. Tenim una gran riquesa en pomes... [+]

2019-12-18 | Jon Torner Zabala
Manzano
Peces fines de fusta sobre el tronc corb
Hi ha pocs espectacles com el de portar pomeres de flors el mes d'abril. Ones de flors blanques. La poma ha estat un aliment i beguda durant milers d'anys. Poma crua, rostida i dolça; most, xiular, sidra i vinagre. Té fusta fina, bona per a tallar i adequada per a petites peces,... [+]

Sidrerías al carrer
El retorn de les barriques urbanes?
Encara que les veiem en els barris i caserius, fa no gaire era més habitual que les sidrerías fossin al carrer, en les zones baixes dels edificis de les zones antigues dels nuclis urbans. En alguns llocs la cultura de la sidra es va mantenir fins a mitjan segle XX, com en... [+]

La Consagració
Associació que ha ressuscitat la sidra d'Ipar Euskal Herria
L'associació que ha reiniciat l'activitat sidrera en Ipar Euskal Herria, Sagartza, compleix 30 anys en 2020. Ha identificat més d'un centenar de varietats de pomes autòctones, replantant-les en zones privades i públiques de manera que es pugui assegurar el futur. Set d'ells per... [+]

2018-12-14 | Jon Torner Zabala
Sagardoaren nortasun agiria
Zer edaten dugun badakigu?

Ekoizle ugariren hainbat sagardo mota dugu eskura inguruko ostatu eta saltokietan, baina kontsumitzaile askok ez dugu zehazki bat eskatuko, eskainiko diguten lehenbizikoa baizik, edo prezioagatik gehien konbentzitzen gaituena bestela, jakitun izan gabe etiketa bakoitzak zein... [+]


2018-12-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Hegaztiak, erleak, zomorroak...
Sagastien zaindari txikiak

Zenbat eta fauna anitzagoa sagastian, orduan eta aukera gehiago izango da uzta hobea izateko, izurriteak gutxituko direlako eta polinizazioa handitu. Bestalde, sagastiaren itxurak eta inguratzen duen paisaiaren egiturak erlazio zuzena du bertan egongo den fauna... [+]


Eguneraketa berriak daude