La novel·la Nik kantatu eta dantza egiten dona mendia, publicada l'any passat en català. Amb aquest treball, Irene Solà, escriptora i artista plàstica, ha guanyat quatre premis. L'últim ha estat el premi de literatura de la Unió Europea, que ha estat traduït per Joxan Elosegi i editat per Alberdania enguany.

En una entrevista, Solà ha dit que s'ho va passar genial escrivint aquest llibre, que ha estat per a ell un joc i una experimentació aquest exercici literari. D'aquí la part més atractiva d'aquest llibre. Estem acostumats a veure mons i persones des de diferents perspectives a través de les veus narratives. Però en aquesta ocasió les perspectives són molt més nombroses, perquè a més de ser una novel·la coral, no són les úniques que narren les persones. Perquè els esperits, els animals i la naturalesa també seran els que guiïn al lector al llarg dels capítols. En aquestes pàgines tindrem altres punts de vista, altres llenguatges, altres imaginaris.

La vida(s) de la muntanya és la protagonista d'aquest llibre, en concret la història i mitologia del Pirineu català. Per a això, ha embastat els fets històrics, els contes i les llegendes de la pròpia casa i ha creat la novel·la. Allí apareixen i desapareixen personatges de diferents generacions que han viscut i mort. Alguns s'han anat de la muntanya al poble o a la ciutat, uns altres han fet el camí invers. Els que viuen de manera tradicional i “alternativa” són veïns, juntament amb éssers mitològics de muntanya, fantasmes entre la vida i la mort, animals silvestres i plantes. La pròpia serralada és també un dels personatges i podrem escoltar la seva veu en el centre de la novel·la.

Arran d'aquest intent de mirar a la naturalesa amb altres ulls i situar-la en la naturalesa, ens ve al capdavant el discurs del feminisme comunitari a Llatinoamèrica. El cos i la terra, segons les seves paraules, són "un" i es dediquen a la defensa de tots dos. En aquest llibre es pot veure aquesta connexió, els sentits es desperten i queden petjades en el cos quan els seus habitants pugen per la muntanya o caminen pel bosc. No obstant això, aquest exercici de riquesa i imaginació exigeix un lector actiu que segueixi les paraules i que les relacioni. Està vostè disposat?