L'artista Mabi Revolta (Bilbao, 1967) ha presentat el seu nou treball, Akromatico, en el qual ha reprès tot l'esdevingut en aquella històrica partida. Partit immortal en l'exposició. Els escacs, un joc que s'agrupa en diferents normes i moviments, en aquesta ocasió l'ha convertit en l'eix central per a estructurar i presentar el seu treball, repensant el sistema binari i acromàtic dels escacs. L'exposició que es podrà visitar en Azkuna ZENTROA de Bilbao té com a objectiu mostrar la trajectòria artística de l'artista bilbaí. Un camí de gairebé 30 anys, en el qual es creuen i entrellacen diverses disciplines: pel·lícules, coreografies, vestits, apunts, fotografies i escultures, totes s'uneixen en aquesta intensa i intel·ligent exposició teixida per la historiadora i comissària Susana Blas.

El joc ha estat el tema sobre el qual Mabi Revolta ha treballat sovint, i en aquest sentit ha desenvolupat el seu corpus artístic. En aquesta ocasió s'ha submergit en l'univers dels escacs, bé com a metàfora social, bé com a espai per a la reflexió sobre el llenguatge, bé com a joc de guerra, bé com a excusa per a qüestionar la convenció i la norma. Podem dir que agafa el tauler d'escacs i sacseja totes les peces.

Comencem amb el partit.

“Obertura del joc: L'obertura cobreix les primeres jugades del partit. A partir de la posició inicial, analitza les possibilitats de cada bàndol per a guiar les seves peces”

Naturalesa morta amb perles negres ens dona la benvinguda a l'exposició. Situat en l'entrada de la sala, és una revisita al treball realitzat l'any 2002. En ell trobarem centenars d'objectes coberts de laca negra brillant, com a fruites, verdures, formes geomètriques i utensilis domèstics, sobre un gran tablado. Es tracta d'una obra de gran grandària que evoca les antigues natures mortes.

“Mig joc. En aquest moment, els dos bàndols, que ja han desenvolupat les seves peces, entren en el més alt nivell de conflicte”

És interessant i encomiable com s'ha resolt el disseny espacial de la sala en aquesta exposició. Per exemple, en el mur blanc que dona accés a la sala s'han perforat quatre quadrats en els quals s'han col·locat tres maniquins amb elegància. És un gest que funciona perfectament. En aquest primer espai, Revolta ha presentat el seu últim projecte, l'Acromàtic, un univers propi i pròsper que parteix d'un partit immortal. En el centre de l'espai trobem un tauler d'escacs brillants formats per 64 caselles, en les quals, dempeus i en grandària humana, es troben la dama i el rei d'un bàndol i en les caselles de l'altre bàndol, únicament el rei i el castell. Aquestes peces, no obstant això, vesteixen robes plenes de colors vius i signades per Ibai Labega. Es tracta de peces d'escacs particulars que mostren un cromatisme intens allunyant-se del típic blanc i negre i que també es poden veure a través de prototips més petits fets a mà.

Es nota que l'artista porta anys treballant en aquest tema. A un costat del tauler d'escacs trobarem nombrosos apunts en els quals Revolta recull reflexions, entrevistes i imatges sobre els escacs en diferents èpoques amb l'objectiu de compartir amb el públic diverses manifestacions del cinema, l'art, la filosofia i la literatura. Aquí es poden trobar cites i curiositats interessants, des de Lolita de Nabokov fins a alguns passatges de Blade Runner.

Passem pel següent accés i en diagonal trobem una pantalla gegant que talla l'espai en dos. La pel·lícula està dirigida per Revolta i compta amb dues obres sincronitzades, de la mateixa durada i amb bandes sonores de Mursego i Itziar Madariaga. D'una banda, es mostra la coreografia mesurada dels ballarins que encarnen les peces d'escacs que hem vist a l'aula anterior. Són peces que, a través de passos coreogràfics i elegants, marquen diferents moviments al llarg de la taula, imitant els moviments que es van donar en aquella partida immortal.

La segona pel·lícula ha ressuscitat a l'artista Marcel Duchamp i li veiem jugar el mateix partit d'escacs, competint contra si mateix. És sabut que aquest artista de les avantguardes va tenir una gran afició pels escacs, ja que en 1923 va dir que deixaria l'art per a dedicar-se als escacs, ja que ho considerava un exercici més intel·lectual que l'art. La Federació Francesa d'Escacs li va concedir el títol de Maestro d'Escacs en 1933 i el títol de Maestro d'Escacs en el V Congrés Nacional d'Escacs de França. També va ser triat membre de l'equip francès per a l'Olimpíada d'Escacs. Un any abans va escriure el manual L’opposition et els casis conjuguées sont réconciliées tenint en compte el final dels partits. L'ombra de Duchamp és present en aquest mig joc.

“Fi de partit. Té poques peces. És una altra fase de partida i la tècnica és fonamental”

Al final de la partida, se'ns ofereix la possibilitat de realitzar una retrospectiva en la producció artística de Revolta a través de la Línia del Temps. En ella es reafirma el treball realitzat durant tots aquests anys per l'artista guardonat amb el Premi Gure Artea 2016. Alguns d'aquests treballs van ser exposats en l'exposició que va tenir en Artium en 2015. M'ha agradat el sistema que han seguit per a classificar treballs de diferents èpoques i disciplines. De nou, immersos en la metàfora dels escacs, han tingut en compte les quatre formes o èpoques de joc: romàntic, científic, hipermoderno i dinàmic. A través d'aquest gest ràpid, han evidenciat la construcció del discurs de l'artista i han unit els seus processos creatius amb les diferents etapes de la història dels escacs, en una bella obra de cosir.

Per al qual té curiositat, la victòria en 1851 va ser per a Adolf Anderssen.