La majoria de nosaltres enumeraríem tres o quatre històries de ciència-ficció en les quals se situa una poma com a protagonista. Seduït per una serp parlant, Eva i Adán van menjar el “fruit prohibit”; encara que el llibre Gènesi no esmenta que és una poma, en el subconscient de molts ha quedat així gravat. Segons la doctrina cristiana, el pecat original va ser mossegar-li.

Podríem citar també la poma que va caure sobre el cap del científic Isaac Newton, un fet fonamental per a la formulació de la teoria de la gravetat, encara que en aquest cas tampoc es pot demostrar si realment va ocórrer o, per contra, va ser un truc per a donar un toc més terrenal a la invenció d'aquesta teoria.

Sota el manzanal Newton llegia un llibre i una poma de l'arbre estava a punt de caure sobre el cap. Aquesta és la imatge que es veu en el primer logo de la multinacional Apple en Internet. Dissenyat per Ronald Wayne en 1976, poc després li va succeir la famosa imatge de la poma mossegada, que era clarament més eficaç que l'original per a reconèixer-la al primer cop.
Gilen Tell, heroi de la independència de Suïssa, va disparar la poma que el seu fill portava al cap, com a resposta a l'embriaguesa de l'infame Hermann Gessler, senyor d'Altdorf. Va succeir el 18 de novembre de 1307, segons la llegenda. Precisament aquest dia se celebra a Gran Bretanya el “Dia de la Sidra”. De fet, se celebra a tot el món el 3 de juny per a simbolitzar l'inici de la temporada de la sidra.

Segons la mitologia grega, la deessa Eris, sempre disposada a provocar el caos, irritada per no haver estat convidada, es va presentar al banquet de bodas entre Tetis i Barallo i va llançar una poma d'or enmig de la taula en la qual estaven asseguts Hera, Atenea i Afrodita. “Per a la més bella”, va escriure. Llavors les tres deesses van començar a lluitar per un fruit de grandària natural. A causa d'una enrevessada història d'amor, la poma de la discòrdia va ser la causa de la Guerra de Troia.

És curiós, però diríem que en diferents expressions artístiques, i potser especialment en contes i llegendes, la figura de la poma i la seva simbologia està més relacionada amb la dona, per a representar sovint el “mal” en el sentit tradicional, com en la història dels bruixots, Blancaneu i els set nans.

Deesses i emprenedors

“Per a la millor deessa”. Aquest és el títol d'un dels dibuixos de la col·lecció d'il·lustracions “La llegenda de la sidra” de l'artista Paul Lataburu. La sidrería Astarbe d'Astigarraga i la Facultat de Belles Arts de la UPV/EHU impulsen Sagararte, una col·lecció que recull passatges de la mitologia grega, romana i cèltica, fent l'ullet a la trajectòria de la sidra en el nostre entorn. Les imatges de la collita de 2019 Astarbe.eus estan disponibles en la web, juntament amb les obres d'altres edicions.

Una altra sidrería, el Camp d'Hernani, va inaugurar fa dos anys una exposició sobre la lezoarra de María de Labayen. En el segle XVI aquesta dona va vendre sidra elaborada amb pomes de la seva pròpia collita. Es va casar amb el capità Miguel d'Arrieta, que en la seva viduïtat, sense diners, va participar en una associació de navilis utilitzant com a diners la sidra que li va costar la condició de soci. Quan un dels vaixells sortia rumb a Terranova, l'autoritat de Sant Sebastià va requisar la sidra, argumentant que només podia fer-se a bord el que estava sota el seu control. Emparats pels Furs, María de Labayen va interposar denúncia i va guanyar el judici. El Consell de Sant Sebastià va haver de retornar les 24 barriques de sidra confiscades.

Aquesta dona és, precisament, una de les quatre protagonistes de l'exposició Dones emprenedores en la sidra. María d'Echevarría, Ana de Beroiz i Fagola i María Josefa d'Orobio són les altres tres persones que van treballar entorn de la sidra i que van ser menyspreades per ser dones. XVI-XVIII. La mostra itinerant, acompanyada per les il·lustracions de Jokin Mitxelena, dona a conèixer els secrets de la sidra dels segles XV i XVI. Es tracta d'una exposició basada en una recerca realitzada per la historiadora Lurdes Odriozola i que ha estat creada en col·laboració amb el museu Sagardoetxea d'Astigarraga. Ha estat en el caseriu Igartubeiti d'Ezkio durant l'estiu, i a la casa de cultura d'Elciego al desembre.

15è aniversari

Obert en 2006, el museu Sagardoetxea d'Astigarraga complirà 15 anys al setembre de 2021. Gestionat per la marca “Sagardoaren Lurraldea”, organitza durant tot l'any nombroses activitats, a més d'una exposició amb panells informatius, audiovisuals, maquetes d'almàsseres i eines dels sidreros: tallers, esdeveniments culturals, degustacions de sidra, excursions... Al costat del museu hi ha un manzanal, i tot el que vulgui pot fer una passejada entre els arbres en qualsevol moment, fent parada en els panells informatius que trobarà en el camí. L'espai ofereix l'oportunitat de veure com estan les pomeres en cada època i aprendre sobre la sidra. A partir d'aquí, el “Camí de la Sidra de Santiagomendi” ofereix un recorregut pla de 6,5 quilòmetres pels caserius d'almàsseres que produïen sidra.

Més informació sobre l'oferta del Museu sagardoarenlurraldea.eus en la web. Així mateix, en el centre de documentació db.sagardoetxea.eus es poden consultar desenes de llibres, revistes, audiovisuals i documents històrics.

“Bevedor de sidra”

Natures mortes de Vincent van Gogh “Naturaleza morta amb pomes” o de William Sidney Mount “Pomes en vaixells d'estany”, de Gustave Courbet “Pomes vermelles als peus d'un arbre”, “Pomes, erugues i papallones” de Vladimir Kush Assorteix-reale. Podem trobar infinitat de quadres que representen pomes. Són menys els que tenen a la sidra com a tema, però hi ha alguns com la “Tardor en Nova Anglaterra, la sidra”, realitzat pel paisatgista britànic George Henry Durrie. O “Sagardo edalea” pintat per Joaquín Sorolla i Bastida en un viatge a Euskal Herria en 1910, que reflecteix l'escena d'un hostal de Lekeitio.

Pel que fa al cinema, ens ha vingut al capdavant la pel·lícula “Dantza” (2018) de Telmo Esnal, en la mesura en què diverses coreografies tenen com a eix la poma, com són les danses de poma d'Urkiolamendi o les danses d'almute i zortzikos del caseriu d'almàsseres Igartubeiti. El propi Esnal i Asier Altuna tenen un curtmetratge especial, Txotx, que revela la part més fosca de les sidrerías. Ho podeu veure en la web del projecte Kimuak.

“En l'art del carrer també tens exemples”, ens diu un company, “com la font del ‘Monument a la Sidra’ d'Usurbil”. Tampoc podem deixar d'esmentar les tires gràfiques i les pintures d'Antton Olariaga. Què seria una temporada de sidra sense Zakilixut!