El món ha perdut en 2019 un tros de selva primària tan gran com la superfície de Bèlgica”, han publicat les agències. Les selves dels tròpics preocupen el planeta, perquè amb la seva destrucció perdem la biodiversitat necessària per als grans pulmons, la pluja i la supervivència humana que poden empassar el CO₂. Un total de 12 milions d'hectàrees de boscos perduts –3,6 milions d'hectàrees– s'han perdut en la destrucció de boscos primaris, la meitat al Brasil i Indonèsia i la resta a Colòmbia, Costa d'Ivori, Ghana i Congo.

Per això, i pel fet que en aquests casos la premsa occidental únicament fa referència als arbres i animals amenaçats dels tròpics, s'ha cridat l'atenció la següent redacció: “Crearem una selva primària a Europa i serà un treball de 600 anys”. Francis Hallé, militant valent a favor dels botànics i els arbres, ha llançat una campanya a Europa per a organitzar una selva salvatge de 70.000 hectàrees.

“El bosc primari, diu la nostra Wikipedia, també anomenat bosc verge, és un bosc que l'home mai ha explotat ni trossejat“. En l'actualitat, el 0,7% de la superfície terrestre d'Europa està formada per antigues selves primàries, segons diversos estudis. L'únic gran bosc primari d'Europa és el de Bialowiez, que ocupa 142.000 hectàrees entre Polònia i Bielorússia, una ¾ de la superfície de Guipúscoa. En els monts Karpato hi ha un altre bosc de gairebé 30.000 hectàrees, també amenaçat. A més, queden dispersos les últimes restes d'antigues selves, entre elles la d'Aztaparreta, al Pirineu navarrès.

L'ensenyament del “medi ambient” a les escoles europees hauria de dirigir-se a nens i joves tant sobre els d'Europa com sobre les selves del Congo, l'Amazònia o el Borneo i mostrar mapes cronològics que reflecteixen la gran devastació del nostre ric continent, presentats en 2009 en l'estudi The prehistoric and preindustrial deforestation of Europe. Oh, Europa, què ets i on estàs!

“Fa 8.000 anys un esquirol podia anar de Lisboa a Moscou sense tocar terra”, afirmen els experts. Molt més tard ja era el mateix, abans de l'arribada dels romans la Península Ibèrica apareix verd en el mapa, amb el verd que avui té Alemanya. Van arribar per primera vegada l'agricultura i les arades, després l'enderrocament dels boscos per a la guerra, la construcció i la indústria, l'agricultura industrial recentment… Ha arribat a oblidar que Europa ha estat, no fa tant de temps, una terra de boscos profunds i d'arbres gegantescos, incloses les terres de les ribes del Mediterrani que avui estan en camí de convertir-se en deserts. Segons adverteix el famós biòleg francès Francis Hallé, els Estats Units, Rússia, la Xina, l'Argentina, Xile… encara tenen alguns boscos antics, encara que retallats; els europeus els hem destruït a tots, perdent també la memòria del que vam ser i el que encara podem tornar a ser.

Vaig trobar ha dut a terme les seves principals recerques en les selves tropicals, a les quals es deu bona part del seu coneixement de l'ecologia i dels animals sobre els arbres gegantescos. Però en la vellesa s'ha centrat en la defensa dels arbres i boscos d'Europa, perquè a la gent dels tròpics no se li pot demanar que s'impliqui en les zones salvatges si els europeus no fem la nostra part recuperant el perdut en els últims 30 segles.

Revitalitzar la biodiversitat

L'autor del llibre Plaidoyer pour l´arbre (“En defensa de l'arbre”) continua treballant, publicant i aprenent amb els seus 82 anys en una campanya de creació d'una selva primària de 70.000 hectàrees. Zuberoa compta amb 80.000 hectàrees, mentre que Goierri i Tolosaldea sumen 75.000. En aquesta selva l'ésser humà no farà res si no és visitant de forma ordenada i amb un objectiu didàctic; d'altra banda, deixar la naturalesa en pau en el seu salvatge, que es desenvolupin per si mateixos arbres, plantes, animals, fongs… No sembrar, no plantar, “la naturalesa sap molt bé fer el seu treball, les llavors saben molt bé viatjar… però deixin el temps” diu Vaig trobar. El temps? Si s'opta per zones desforestades per a reconstruir la selva, es trigaran 1.000 anys; si es parteix de boscos ja existents, quatre o sis segles. Treball a realitzar entre moltes generacions. “No sé com serà la Terra dins de sis segles, tenim motius per a estar preocupats. Però què podem fer millor que fer alguna cosa en sentit contrari al que anem ara? És a les nostres mans”.

L'associació de veïns d'Hallé s'ha fixat en els boscos que envolten les fronteres entre França, Suïssa i Alemanya perquè el projecte parteixi dels bosquetes més antics d'avui. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Llei, ha estat amb la intenció de situar la intenció en el nou Tractat Verd Europeu. També s'ha dirigit al secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, perquè intentin posar en marxa a nivell planetari el Nou Pacte Forestal (Forest New Deal) i perquè els arbres es designin com a “béns comuns de l'home”.

Que els arbres creixin fins a la grandària màxima fins que es formi la selva negra, i que es multipliquin gradualment els animals que abans de ser destruïts existien a Europa: llops, visons, ossos, uros... “I no obstant això... 70.000 no és suficient. És un pas en la bona direcció, per descomptat, però com una gota d'aigua”.

Com a complement a la idea del vell mestre, l'agrònom i científic Hervé Coves, que en els últims anys s'ha convertit en un dels referents de l'agroecologia francòfona, ha proposat en el programa Manifesta pour une agriculture de l’amour (Manifest per una agricultura d'amor) passos concrets per a la reintroducció dels arbres i la biodiversitat en els camps europeus. Vaig trobar promou com a símbol un gran projecte, passos que qualsevol ciutadà pot iniciar des de petit. Pas a pas La terra recupera les pluges, la biodiversitat i la prosperitat.

Reconciliar la producció i l'arbre dels aliments, els pagesos –també els del carrer!– i la vida salvatge. Recuperar les tanques que envolten els camps per a protegir els éssers vius de tots els ocells i classes. Es planten 40 arbres per hectàrea, comptant grans, petits i matolls, la qual cosa un ésser humà a poc a poc pot aconseguir. Deixar almenys un arbre de 100 hectàrees per quilòmetre quadrat per sempre. De tant en tant alguns boscos es protegeixen especialment com a santuari de la biodiversitat...Excel·lent programa per a temps regirats.