No tenim dades oficials de les institucions basques, però sí dels estats francès i espanyol. Per exemple, segons dades del Banc d'Espanya, l'estalvi brut ha pujat en el segon trimestre de l'any fins als 38.996 milions d'euros, un 174% més que dotze mesos abans. A pesar que la renda familiar ha caigut un 8,8% (uns 200.000 milions d'euros), la despesa en consum també s'ha reduït un 24% (132.222 milions en el segon trimestre). Els saldos a termini i al descobert s'han incrementat en 47.500 milions d'euros des de gener fins als 877.500 milions d'euros.
Per contra, si fotografiem la realitat, veurem que gairebé un terç dels treballadors més afectats per la crisi no té ni un mes de renda disponible i, a més, viu en deute amb els bancs. Són moltes les persones joves i dones que tenen contractes precaris, i en aquest moment, en lloc d'estalviar, s'estan endeutant més. És la foto de la diferència.
Sense consum no hi ha recuperació econòmica, les empreses no produeixen, l'ocupació es destrueix i es precariza més. L'estalvi es podreixi, s'oxida i perd valor. Les grans empreses no volen recórrer als fons propis, exigint rescats públics, mantenint la política de privatització de beneficis i de reinserció de pèrdues. Si hi ha rescat públic, que almenys els nacionalitzin.
Les Hisendes Forals d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa acaben d'extreure les dades de la recaptació, i hem vist que han rebut més diners que mai. Aviat anuncien que prendran el marge necessari per a la reflexió sobre la reforma fiscal, perquè no hi ha pressa ni necessitat especial... [+]