L'elecció i delimitació del tema d'estudi sol ser un dels primers indicis de la tesi doctoral. Alex Gurrutxaga va decidir investigar la poètica de Xabier Lete d'una manera bastant natural. “Un dia de 2013, en l'oficina de la universitat, amb Lourdes Otaegi, comencem a parlar de la història de la poesia basca i, molt aviat, estàvem parlant de Lete. Em va dir: ‘Sent, per què no investigues el treball de Lete?’. I així comencem. Lorda m'ha ajudat no sols a investigar a Lete, sinó també a conèixer l'arxiu de Lete i l'àmbit literari. Ha estat i és un gran conductor”. Decidida a investigar el treball de Xabier Lete, el següent treball va ser limitar el corpus. “Una obra poètica és una xarxa sense fi on es barregen la filosofia de l'escriptor, la psicologia, el canvi social... Posar límits a això sempre és una qüestió de convenció, però si realitzaràs la recerca, cal fer-ho. Jo, com qualsevol jove ximple i verd, vaig voler lligar-ho tot”. No obstant això, a mesura que avançava en la tesi va haver de prioritzar alguns aspectes: Sobretot, els fonaments del pensament de Lete i el seu cant. Però hi havia una mica més. “Volia ser exhaustiu, tenir en compte tot el que està escrit sobre Lete, sigui ell mateix, sigui escrit sobre ell”. Gurrutxaga també ha tingut l'oportunitat d'analitzar l'arxiu personal de Xabier Lete, ja que guarden els fons del poeta en el Koldo Mitxelena Kulturunea.

Poètica, variants, evolució

Com s'ha dit més amunt, la poètica de Xabier Lete: anàlisi de variants i lectura de l'evolució és el títol de la tesi doctoral de Gurrutxaga, en la qual hi ha tres claus: la poètica, les variants i l'evolució. “‘Poètica’, o pensament poètic, ho he analitzat perquè m'interessava parlar del pensament que sosté l'obra. ‘Variant’, perquè moltes vegades pensem que el text, una vegada publicat, la cosa està feta i acabada per sempre. Però ocorre que moltes vegades l'escriptor reedita un llibre o fa noves versions de les cançons. I és responsabilitat de ‘la crítica de les variants’ analitzar aquestes versions publicades d'un text per a entendre millor el procés creatiu de l'artista”.

Un exemple d'això és la cançó “Euskalerri nerea” de Gurrutxaga, comparada amb la versió de 1968 i les variants de 1992: “Analitzant els canvis, podem extreure informació sobre el pensament poètic de Lete. Jo, per exemple, he pres les variants de l'obra de Lete, és a dir, totes les versions que hi ha en llibres i discos, i les he comparat. Per a mi ha estat una bogeria atestar i comparar variants”. No obstant això, li ha resultat un treball fructífer, ja que ha pogut treure a la llum variants i analitzar l'evolució del pensament poètic de Lete. D'aquí la doble paraula “Lectura de l'Evolució” del títol de la tesi de Gurrutxaga, que ha pogut mostrar com es van mudar l'obra i la poètica de Lete, analitzant les variants.

Variants i evolució

Per a Gurrutxaga, Lete no tenia la perfecció, però sí l'enunciació més exacta: “Volia que la diferència entre el que volia dir i el que deia de facto fos el més petita possible”, ens va dir. “Aquesta és la lluita final del poeta; en paraules de Lete, ‘intentar dir fora mida’. Però d'aquí sorgeix un problema. Perquè el pensament del poeta, la qual cosa vol dir, va canviant, i amb el pas dels anys no està conforme amb algunes peces antigues”. Gurrutxaga mostra la coneguda Pols d'estrelles: “És un poema complex que va donar origen a les lluites internes de Lete. Després d'anys, l'escriptor té dues opcions: o no tocar la peça, o modificar la lletra per a adequar el que diu el text al pensament a cada moment”. I Xabier Lete va canviar contínuament poemes i cançons: “Preferia trair l'originalitat del poema que trair el desenvolupament del seu pensament poètic”. Així, Xabier Lete va recórrer a l'adaptació del pensament de l'època: “En les variants dels 90, per exemple, cerca enunciats més elegants, més equilibrats que en els poemes dels 70”.

Per tant, aquí està l'esdevenir del nostre poeta, un camí que s'obria a la recerca d'una poesia correcta, per mitjà de diverses lectures i fonts, i que es materialitzava en la terra que el mateix poeta trepitjava. “La trajectòria de Xabier Lete és molt semblant a la qual va viure Euskal Herria. Una cosa tenia Lete al seu favor: va demostrar una gran destresa a llegir situacions, endevinar les direccions de l'ambient, i això portava una figura intel·lectual molt marcada per als bascos”, explica Gurrutxaga.

El professor Gurrutxaga ha investigat les entranyes de l'obra de Xabier Lete i ha dividit tres fases en l'evolució del poeta, tres èpoques diferents “cadascuna amb els seus llibres, els seus enunciats, les seves melodies”. Sens dubte, també és un recorregut de molts bascos. “Quan vaig començar a investigar a Lete, es distingien dues èpoques: Fins a finals dels anys 80, el primer i el seu successor, el segon. Vaig començar a treballar amb aquest paradigma, però a mesura que avançava la recerca, se'm van anar creant problemes. En particular, les claus van ser dos elements: en poesia, publicar Urrats descarrilats en 1981; en cant, l'abandó de la cançó per Lete en 1978”. Gurrutxaga no va acceptar, per tant, que de 1965 a 1988 es considerés un sol període i sí que es marquessin tres èpoques: “El primer, el de la joventut, el de la construcció de la figura de Lete, en els anys 60 i 70. Després, una època de crisi, amb els dos fets principals citats, aquest fosc llibre de poemes, i, en definitiva, l'abandó de la cançó. Més o menys, en la política de l'Estat espanyol estaríem en el període de la transició”. A partir de 1990, Gurrutxaga creu que s'ha vist una fase de “recuperació”.

Cant

“Lete és el monstre gegant de la cançó”, ens ha començat Gurrutxaga, quan hem volgut començar amb la cançó del poeta. Ha bufat tòpics i altres. “Un tòpic bastant idiota que diu que Lete és un mal cantant. No val la pena contradir-se. Però és més: no sé si hi ha hagut algú en la música basca que hagi comprès i explotat tan bé la funcionalitat cultural de la cançó com Lete; és a dir, que hagi explotat en benefici dels bascos. Lete va observar, molt jove, el potencial que tenia la nova cançó. D'una banda, va florir la poesia en la música. Bernardo Atxaga ha dit que en els anys 70 va sorprendre molt la manera de dir de Lete: aquell llenguatge en les cançons, aquelles formulacions poètiques... A Lizardi també ho coneixen molts bascos gràcies a Lete”. I, a més de l'obra de Xabier Lizardi, els nostres vells i nous versos. “No podem oblidar la gran feina realitzada cantant l'obra dels bertsolaris. És terrible”. Però Gurrutxaga diu: “Lete va donar ‘educació no formal’ als bascos a través de les seves cançons. Lete era, sobretot, poeta del pensament, i en moltes de les seves famoses peces musicals hi ha un gran contingut tant ètic com emocional”, tan gran que “a través d'ells va aconseguir arribar als sentiments col·lectius dels bascos”.

Molts recordaran les entrades que Xabier Lete solia fer a les seves cançons durant els recitals. Els amfitrions mancaven de peus i mans. Gurrutxaga, per part seva, s'ha llançat a analitzar també aquestes entrades amb l'objectiu de treure a la llum el que elles mostren. “Lete, a diferència de la majoria dels nostres polítics, tenia una cosa bona: quan parlava sempre deia alguna cosa. Els seus discursos, converses... solien ser substancioses, donaven què pensar. També en les presentacions de Kant. Lete tenia molt clar com volia arribar al públic i què havia de fer per a aconseguir el seu objectiu. Les entrades de les cançons que he analitzat aporten dades sobre les seves característiques o processos creatius, i tenim molt bones petjades per a entendre el món poètic de Lete”. I aquí, per exemple, Gurrutxaga té arguments que Lete ha intentat explicar per què el poema Izarren hautsa no és així.

Plagi sí, regeneració també

S'ha esmentat a Rilke, s'ha esmentat a Riba, s'ha esmentat a Cernuda… La paraula plagio d'alguns s'ha barrejat en alguns poemes de Lete amb paraules de reinterpretació i reelaboració d'uns altres. Preguntat per la seva opinió sobre el tema, el lector de Gurrutxaga ha respost sense pèls: “No és una broma que una icona com aquest hagi plagiat un munt de poemes: això té implicacions a l'hora de valorar l'obra del poeta. Però una vegada dit això, tinc clar que a mi no em correspon jutjar a ningú. Aquí està el morb, i hi ha hagut qui ha començat a jutjar a Lete, però a mi no em correspon. Cada basc ha de decidir on vol col·locar a Lete en el seu mapa mental”.

I, en la cadena de respostes, el professor Gurrutxaga pren el relleu del lector Gurrutxaga: “Com a investigador, la pregunta és per què Lete va fer aquestes versions, plagis o traduccions. És difícil de contestar. I en aquest punt es creuen els condicionants biogràfics –que estava molt malalt–, la situació social de la seva figura –que en aquella època estava una mica marginada–, la cerca d'un nou to –per això Rilke–, etc. Jo crec que aquí està l'essència”, malgrat tota la morbositat del món...

(Donis)consensos

Fins ara, Gurrutxaga ha hagut de llegir els testimoniatges d'investigadors, professors, crítics i altres per a redactar la tesi, i té algunes discrepàncies. “Diria que la principal discrepància és que la pròpia realització de la tesi ho demostra. Historiadors i investigadors ignoren l'obra de Lete. Potser ens hem posat l'etiqueta de cantant i ens hem conformat. Però el Premi Nobel de Literatura de Bob Dylan, què ens hauria de donar? Dylan Nobel i nosaltres Leteri ignorem? Crec que ens hem quedat curts. La pols de les estrelles el coneix milers de bascos i basques. I no és un poema? Jo crec que aquí hi ha un plus, és poeta i, a més, canta! És un plus, no un minus! La tesi, en aquest sentit, és una reivindicació, tant a nivell literari intrínsec com a nivell estratestral, per a reivindicar l'ombra de l'obra de Lete”. Els camins de la recerca sempre són aquí. Interpretacions, entre altres. “I els camins de la interpretació són molts i, per descomptat, tinc discrepàncies puntuals amb algunes interpretacions anteriors”. Per exemple? “Llegir estudis sobre la fe de Lete, per exemple, i en ells es llegeix l'obra de Lete a la llum de la fe cristiana. No estic d'acord. Crec que aquests estudis no han analitzat prou els aspectes literaris i estètics”. Heus aquí, doncs, la discussió sobre la taula. La tesi doctoral d'Alex Gurrutxaga sobre l'obra de Xabier Lete sempre ha obert portes, finestres i escletxes en el poeta, com fins ara no ho havia fet.

Comprenguem encara millor a Lete i gaudim encara més de la seva obra.