Mesurant i seleccionant cada paraula amb atenció, així funciona el president francès, Emmanuel Macron, i en definitiva, tots els mandataris en aquesta època del COVID-19. És evident que, a més d'obrir noves mesures de salut, Macron també tria paraules per a garantir la pau social, que és un punt d'inflexió. En aquest últim dia del 24 de novembre també va esmentar la “crisi social”, la “violència soferta per les dones”, la “importància de la cultura” –i és igual que el vent s'emporti les paraules amb ella, es queden les mesures i no dona mesures per a aquestes paraules boniques–.

Tenint en compte aquests càlculs i objectius, com és possible que no s'hagi pronunciat una sola paraula sobre els centenars d'immigrants instal·lats la vespra en la Plaça de la República de París? Com és possible que aquests immigrants en la misèria no hagin dit ni una sola paraula sobre la violència violenta que han sofert per part de la policia? (Per a contextualitzar-ho: en la setmana anterior la policia va desmantellar un campament a París, destruint l'únic que tenien 4.000 immigrants i ocupant la plaça de la República a la recerca de sortides; van ser llançats immediatament per la policia). I, en general, com és possible que en les manifestacions no s'hagi seleccionat ni una sola paraula d'abús policial que s'està tornant gairebé sistemàtic? És més, quan la proposta de llei de “Seguretat General” està en el Parlament francès –llei que prohibeix als periodistes difondre les violències policials “de mala fe”–. Com és possible? Sabent que cada paraula és acuradament triada. La necropolítica és la noció del filòsof post-colonial Achille Mbembe, que forma el terme “biopoder” de Michel Foucault, qui decideix què pot viure i què pot morir. “La necropolítica és un tema fonamental. A qui marca la societat com a entitat sense importància o com a plebs? Qui són els morts vivents de la vida real? Si no és per mort física, per mort social, per mort econòmica o per inanició política”, afirma l'activista i periodista Nova Bordelon.

En això estem: sigui quan la Unió Europea no pren mesures per a salvar els cossos que devora el Mediterrani, o quan Macron es dedica a superar una epidèmia, i per tant a salvar vides, en un discurs calculat no fa referència als immigrants que van ser colpejats la vespra.