Si li preguntem a algú quina música li agrada i li contestem “Beethoven”, ens quedarem sense conèixer realment els seus gustos musicals. El compositor alemany està més enllà del bé i del mal (musicalment). Si t'agrada la música, t'agrada Beethoven, encara que el teu estil favorit és el pop. I si en la seva vida va despertar l'admiració, amb el temps no han fet més que augmentar la seva imatge i el seu llegat. Sovint, el treball dels genis sol ser la seva disfressa, la seva màscara. No és el cas de Ludwig van Beethoven. En aquest cas el treball no cobreix al creador. Qualsevol pot cantar la seva música, que s'ha utilitzat com a banda sonora de pel·lícules i sèries i que ha tingut també arranjaments rockers, però, a més, coneixem bé el seu rostre –hi ha més retrats que si hagués existit selfies en aquella època–, la seva vida i els seus amors –o desamors–, les seves manies, el seu mal geni, fets provats, anècdotes i, per descomptat, insensats inventats. Va ser, continua sent i serà una estrella de la música.

El 16 de desembre es complirà el 250 aniversari del seu naixement. Per tant, enguany ha estat un gran any de record, encara que la pandèmia ho ha desdibuixat. Però, malgrat tot, el món ha celebrat el seu art, sobretot dues ciutats: Bonn (Alemanya), on va néixer i va créixer, i Viena (Àustria), on va passar la maduresa, fins a la seva mort.

Beethoven és un dels primers exemples de l'artista pensador i potser el més famós. A través de Beethoven es va obrir a Europa una manera d'entendre l'art com a força d'acció. Ella no es limita a crear música bella: la seva obra és una crida a la consciència, a la transformació social i personal. Per això, no té sentit continuar considerant a Beethoven –i a Schubert– com a part del “classicisme” vienès. Beethoven, amb totes les seves conseqüències, és un romàntic, un home de la nova Era Democràtica, un home modern. Encara que abans el seu objectiu era la música, per a l'alemany, la música forma part d'un procés històric que abasta a tota la humanitat. El progrés de la ciència, la lluita contra la tirania, la naturalesa i l'amor al poble, la religió universal no dogmàtica, la capacitat transformadora de l'art són els pilars de les seves idees.

Per tant, a partir d'aquestes premisses, la pròxima vegada que escoltem la música de Beethoven en aquest aniversari, pensem que ens està dient més que melodies inoblidables, esquemes compositius nous o reflex d'una personalitat salvatge. L'art de Beethoven ha de servir-nos per a fer-nos pensar, sobretot en aquests temps de desolació.